Page 122 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 122

122





               d’avions de caça dedicats a la defensa de costes,   semblen ser actes contemporanis a les primeres
               aviat començarà una llarga temporada de quasi in-  actuacions al camp, sobre aquest no hi ha dades.
               activitat que només es trencarà el gener de 1939,   Finalment, i pel que fa als arxius estrangers, el més
               ja amb la batalla per Catalunya en curs de finalitzar.   extens en dades aportades és l’Ufficio Storico
               Aquest serà concretament el moment de màxima    della Aeronàutica Militare de Roma (USAM), que
               activitat del camp, període que l’aviador Juan Lario   conserva tota la documentació de les missions
               Sánchez recollirà al seu llibre autobiogràfic Habla   de bombardeig realitzades envers Cassà i el seu
               un aviador de la República (cf. Figura 34).  Preci-  aeròdrom per part de la Aviazione Legionaria ita-
                                                      2
               sament l’aparició d’aquest llibre és la causa que   liana. No hi ha informacions rellevants als arxius
               projecta l’aeròdrom de Cassà de la Selva a ser un   alemanys i tan sols una petita i estranya cita als
               dels més coneguts de la zona.                   arxius russos.
               Però, malgrat la popularitat de l’aeròdrom de   Un cop consultada tota la documentació i con-
               Cassà, manquen encara coses per saber i caldrà   trastada amb els testimonis orals, no es pot citar
               esperar noves troballes en arxius per tal d’esclarir   el moment precís en el qual s’inicien els treballs
               els dubtes que sorgeixen.                       de  construcció  del  camp.  No  el  coneixem.  Però
                                                               podem treballar de forma inversa i amb les infor-
                                                               macions que tenim aproximar-nos a indicar un mo-
               2. CRONOLOGIA DE L’AERÒDROM DE                  ment inicial.
               CASSÀ DE LA SELVA-LLAGOSTERA                    Probablement tot va començar amb un estudi dels
               El punt de partida de la investigació passa pel fet   terrenys per part d’un  oficial enginyer d’infraes-
               que de l’aeròdrom de Cassà de la Selva no hi ha   tructures de les forces aèries per veure la viabilitat
               gaire informació. Als arxius militars, concretament   del pla de Bellsolà. El següent pas el constituïa el
               a l’Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire (AHEA), el   comunicat a l’alcalde –que no sabem si es va fer
               seu expedient no és voluminós. Consta d’un gra-  per escrit en no existir el llibre de registre d’entra-
               pat de fulls amb planimetria, en gran part aportada   des de la data– per tal que aquest convoqués la
               un cop finalitzada la guerra. Pel que fa a les fonts   població als treballs d’esplanació de la pista. Ge-
               locals, en un context normal, seria esperable trobar   neralment i tal com recorden els nombrosos testi-
               en els arxius de Cassà i de Llagostera alguna dada   monis de Cassà, aquestes feines van consistir a
               en forma de llistes de treballadors dels pobles que   tapar les fites de les propietats i anivellar el terreny
               van participar en les tasques de preparació dels   i desviar recs, i són conegudes pels anteriors tre-
               terrenys, o bé un ban pel qual els veïns són con-  balls de recerca. Cal destacar que en certs tes-
               vocats a participar en les tasques de construcció   timonis hi ha el record que els treballs van durar
               de l’aeròdrom. En el pitjor dels casos d’escassetat   molt de temps, però seria un cas rar. El següent
               documental, sempre seria possible, en condicions   pas consistiria a cercar els masos més grans i pro-
               normals, trobar algun document on sortís esmen-  pers a l’aeròdrom per tal de fer-ne la caserna dels
               tat l’aeròdrom i, si hagués desaparegut el docu-  soldats. De la requisa del mas Torremansa, que es
               ment, sempre podríem recórrer a consultar les en-  va convertir en la caserna, no en tenim documents,
               trades anotades als registres de correspondència   però sí records:
               dels ajuntaments. Però en aquest cas no és així.
               La documentació de Llagostera no va sobreviure la   “En Lluís Casadevall, de la Torremansa, ens diu
               guerra i la de Cassà, que en part es conserva, no   que per fer el camp els van expropiar les terres,
               ens aporta gaires dades. L’arxiu de Cassà conser-  van tapar els pous de la casa els quals, després
               va oficis dirigits a particulars i la seva anotació en   de la guerra, van haver de tornar-los a recupe-
               els llibres de registre de sortida de documentació   rar. Els van fer fora de la masia i els donaren 24
               administrativa. Aquestes valuoses dades ens per-   hores de termini per evacuar la casa, juntament
               meten conèixer el moment de la requisa per les au-  amb els estris, el bestiar, les eines del camp i
               toritats de les forces aèries de la República de les   tot el que hi havia a la masia. El propietari del
               primeres propietats, habitatges al centre de la vila   mas Massó de la Bruguera, dins el terme de
               i no pas a la zona de l’aeròdrom, però malgrat que   Llagostera, en no tenir-hi masover, els va oferir




               2. lario, 1973.
   117   118   119   120   121   122   123   124   125   126   127