Page 91 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA, 1808-1814 91

Figura 25. Captura del comboi del 26 de setembre de 1809. Litografia de G. Engelmann a partir d’un dibuix del Voyage de
Jean Charles Langlois, “Prise du gran convoi de Girone” (1830). Font: Ajuntament de Girona, CRDI

cadàver desaparegué. I encara Joan Carbó ‘Teixi- ents de la seva superioritat. Pot ser el cas d’aquell
22
dor’ va participar en la batalla de Molins de Rei de apotecari cassanenc, identificat com Joan Ferrer,
13 de març de 1809, on capturà dos presoners, un que, segons explica l’oficial Pedro Spraeckmans,
d’ells sergent. El 2 de setembre de 1809 participà portà el dia 2 de setembre de 1809 uns “pliegos”
en la maniobra de distracció per tal de fer passar al governador de la plaça, general Álvarez de Cas-
amb èxit a la ciutat de Girona, per la banda de Salt, tro, de part dels francesos. N’ignorem el contin-
un important comboi. Un altre comboi, de més gut, però la realitat és que Álvarez manà d’empre-
23
de dues mil bèsties de càrrega i deu mil homes, sonar-lo immediatament. I és que molt sovint, per
25
s’endinsà per les Gavarres a finals de setembre estalviar baixes inútils dels seus homes, els fran-
i s’aproximà a les altures de Cassà de la Selva – cesos utilitzaven ciutadans locals, forçats o no, per
cap a Santa Pellaia–, però fracassà en el seu in- tal d’enviar missatges a la guarnició de Girona –cal
tent d’entrar a Girona en ser capturat, una part, suposar que amb una proposta de rendició.
per tropes franceses. La impossibilitat, per part Només amb la malaltia d’Álvarez de Castro i el seu
24
de l’exèrcit patriota, de fer entrar cap més comboi relleu, altra vegada, en el coronel Bolívar, va ser
a la ciutat sentencià la sort d’aquesta, que resistí, possible per a la guarnició de començar a discutir
encara, més d’un parell de mesos. propostes de rendició. La ciutat capitulà el dia 11
Amb tot, no tots els cassanencs tingueren una ac- de desembre i la guarnició, com la majoria del cler-
titud tan decidida contra l’invasor. La majoria inten- gat regular, va ser deportada vers França. L’acaba-
taren contemporitzar també amb l’enemic, consci- ment del setge i la retirada progressiva de les tro-

23. Carbó-carbó-mundet, 2013: p. 137.
24. bohigas-morales, 2010: p. 113.
25. carbó-carbó-mundet, 2013: p. 137-138.