Page 90 - Conferencies de l'Arxiu 1

90

funció durant aquest període ha permès conèixer També tenim testimoni de destruccions, tot i que
la veritable extensió de la xarxa d’expatriats en el menys de les que realment devien ser. Sabem, per
territori, que posa en evidència que, entremig, la exemple, que can Carbó del Firal, la casa pairal
serralada de les Gavarres els feia de muralla. dels Carbó, va ser “cremada i esquarterada pels
19
Tanmateix, les inclemències de la tardor impacta- francesos”, segons Pompeu Pascual, i també
20
rien sobre una població majoritàriament desnodri- can Sacot (cf. Figura 24).
da i, en no pocs casos, sense un allotjament digne. D’altres cassanencs tingueren una participació
Només la parròquia de Romanyà de la Selva va re- més activa durant la guerra. Jaume Carbó, que tot
gistrar trenta difunts expatriats de Cassà entre els i ser fill de Llagostera era de família cassanenca,
mesos de juny de 1810 i gener de 1811 (cf. Figura s’enrolà com a sotstinent del segon terç de mi-
23); Cruïlles, disset; Corçà, deu; la Bisbal d’Em- quelets de Girona, que es formà a la tardor de
pordà, seixanta. Molts d’ells eren homes, dones, 1808. D’aquí ja no abandonaria la milícia: es passà
18
infants amb noms i cognoms. En realitat, la causa a l’exèrcit regular –Regiment de Palma– i acabà la
principal de mort va ser una epidèmia, el tifus exan- seva vida el 1850, essent general. El seu germà
21
temàtic, també conegut com a febres pútrides o la Pau Carbó fou primer nomenat tinent del mateix
‘febre dels exèrcits’, una infecció que transmetien terç de miquelets però se’n perd la pista durant la
els polls a la roba. guerra. Ambdós eren oficials de la segona com-
panyia, comandada pel també llagosterenc Iscle
Vidal. Els milicians llagosterencs estaven repartits,
doncs, entre aquesta companyia i la cinquena del
tercer terç, que comandava el capità Tomàs Barril i
tenia entre els seus oficials Pere Mestres, de Cas-
sà. Amb la dissolució dels terços, a finals de 1809,
aquests passaren a integrar-se a les anomenades
legions catalanes, creades per la Junta Superior
de Catalunya a suggeriment del general Joaquín
Blake. És en qualitat de tinent d’una d’aquestes le-
gions que apareix registrat el difunt Pere Mestres,
àlies ‘Capsanes’, de resultes d’una escaramussa
amb els francesos que tingué lloc a la rodalia de
Llagostera a finals de desembre de 1809, i el seu

Figura 23. Església de Sant Martí de Romanyà de la Selva. Figura 24. Can Carbó del Firal, a mitjan segle XX. Font:
Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Col·lecció TAI. Autor: Enric AMCS, Arxiu d’Imatges. Fons L’Abans
Genoher.

18. Dades extretes dels llibres d’Òbits de les respectives parròquies, custodiats a l’ADG, Arxius Parroquials Incorporats.
19. pascual, 1990: p. 42.
20. carbó-carbó-mundet, 2013: p. 138.
21. carbó-carbó-mundet, 2013: p. 140-142.
22. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Sant Feliu de Guíxols, Òbits, vol. 7 (1804.10.06).