Page 84 - Conferencies de l'Arxiu 1

84

Aranjuez, el mes de març de 1808, quan ja les tro- rebel·lia i, encara, amb l’excusa de sufocar el des-
pes napoleòniques eren dins el país, teòricament contentament popular. Les abdicacions de Baiona
com a aliades. Un cop, doncs, tallada de soca-rel –Ferran VII en Carles IV i, altra vegada, aquest en
la dinastia regnant i substituïda per la Bonaparte, Napoleó I– s’havien esdevingut a principis de maig
el mes de maig a Baiona, el nou poder opositor i ben entrat el juny de 1808 les principals autoritats
es va haver de reconstruir de nou, des de baix a governatives de Girona encara es mantenien fidels
dalt –no tant des del poble, sinó des dels territoris, a les noves autoritats napoleòniques.
províncies i corregiments– a través del moviment De resultes dels aldarulls polítics de principis de
juntista que tenia en la lluita contra l’ocupant –que juny, que conduïren a la destitució del corregidor
passà d’aliat a enemic en qüestió de dies– la seva mariscal Mendoza, es creà una Junta Governativa
raó de ser: Ferran VII, el Desitjat i a l’exili, contra el i de Defensa al capdavant de la qual es situà el ti-
germà de l’emperador, Josep I Bonaparte, col·lo- nent del rei de la plaça, el coronel Julián de Bolívar,
cat a Espanya com a nou monarca procedent de que era el número dos del defenestrat Mendoza.
la corona de Nàpols, talment com si d’un Carles El mes de juny de 1808, doncs, es creà la Junta
III es tractés. de Defensa del corregiment de Girona, en el marc
Cassà de la Selva no es mantingué al marge del de la ‘revolució’ que s’estava estenent per tot Es-
conflicte, en patí els efectes, fou escenari de sa- panya; una revolució, en tot cas, conservadora, ja
queigs i pas de tropes i subministrà, com tants que la major part de les juntes, i entre elles la de
altres pobles, homes i queviures a un o als dos Girona, estaven formades per representants des-
bàndols. El camp, doncs, pagaria en gran mesura tacats de l’Antic Règim –Església, exèrcit, noblesa
la guerra, no només amb diners i en espècies sinó i gremis. El president de la Junta de Girona, l’ex-
també en sang, ja que els exèrcits del bàndol pa- tinent del rei Julián de Bolívar, va voler incorporar
triota es reclutaren, en gran part, entre la població personalitats influents del territori per sumar-les a
autòctona. la ‘causa’. Entre aquests personatges no hi hem
En aquest article, hem intentat reunir totes les da- trobat cap cassanenc, tot i que sí que designaren
des sobre la guerra a Cassà, algunes d’elles prou un “comissionat”: Narcís Jubert. Sabem, grà-
conegudes. D’altres, curiosament, no per menys cies al mateix document, que Salvi Creixell era en
importants havien passat desapercebudes. Totes aquells moments batlle de la vila i Jaume Bota, el
elles, però, hem mirat de posar-les en context, secretari. 5
sense aturar-nos massa en qüestions gaire gene- Devem a Bolívar, doncs, la proclamació de l’estat
rals. Podem dividir la guerra en dos períodes ben de guerra de 13 de juny i l’aixecament d’un nou
diferenciats. El primer es caracteritza pels setges exèrcit de miquelets que hauria de resistir l’embat,
de Girona (1808-1809), un episodi bèl·lic que por- més que previsible, d’un exèrcit francès. La posi-
tà la guerra fins als murs mateixos de la vila de ció francesa, que amb prou feines ocupava les pla-
Cassà i de molts altres pobles de la rodalia de la ces de Barcelona i el castell de Sant Ferran de Fi-
ciutat assetjada i que durà fins a la capitulació de la gueres, era bastant fràgil en relació amb tot un país
ciutat, el desembre de 1809. En un segon període, en rebel·lia: és en aquest sentit que cal entendre
que s’inicia el 1810 i s’allarga ben bé fins al març les derrotes franceses del Bruc entre el 6 i el 14
de 1814, el front de guerra s’allunya de Cassà –no de juny de 1808. Tanmateix, Napoleó no tardaria a
així la violència endèmica– i s’intenta la implantació enviar noves tropes a Espanya per tal de sostenir
d’una nova administració francesa al territori. el regnat del seu germà, Josep I.
La proclama de Bolívar, exemple dels ideals pa-
triòtics i religiosos que animaven la resistència, té
2. REVOLUCIÓ I REVOLTA un annex amb el nombre d’allistaments i les po-
Tot fa pensar que el camp català no va ser un agent blacions que compondrien cada companyia. No
passiu en la rebel·lió de maig-juny de 1808 contra s’atrevien a dir-ne soldats, per la mala fama que
l’ocupació napoleònica . Amb tot, l’elit gironina de tenien les quintes, i el nom de les noves unitats
4
la capital es decidí tardanament a declarar-se en quedava encara en la nebulosa, però es repartiren

4. bohigas, 2010.
5. amcs, fons Patrimonial Oller, Llista de Rebuts Jaume Bota.