Page 82 - Conferencies de l'Arxiu 1

82

Figura 18. Evolució de l’arrendament del delme de Cassà,
en lliures. © Pere Gifre, 2018. Font. ACG. Llibre de comp-
tes de la Pabordia de setembre i octubre, dita de Cassà de Figura 20. Evolució dels arrendaments del delme de Cassà,
la Selva. 1661-1668 = 100. © Pere Gifre, 2018. Font. ACG. 11,c,2.
Pabordies en general. Comptes de 1661-1700. Llibre de
comptes de la Pabordia de setembre i octubre, dita de Cas-
sà de la Selva; cf. Feliu, 1991: p. 45.

met superar aquesta llarga etapa de guerres. Com
que aquesta pràctica era corrent, també havien de
fer els possibles per amagar-lo en cas de guerra.
I fins d’abandonar la casa si hi havia presència de
tropes pel perill que corrien de ser segrestats.
Els historiadors, que estudien les guerres i no sols
Figura 19. Evolució real de l’arrendament del delme de Cas- es preocupen per la història militar, sovint es pre-
sà, delme deflactat. © Pere Gifre, 2018. Font. ACG. Llibre gunten pels efectes sobre les poblacions i es pre-
de comptes de la Pabordia de setembre i octubre, dita de gunten qui va pagar la guerra? En el cas de Cassà
51
Cassà de la Selva
de la Selva, i ho podem afirmar, perquè hem vist el
que pagaven en les talles efectuades pel consell
La pressió fiscal continuada, encara que en el cas de la universitat, eren els pagesos de mas. I si pen-
de Cassà de la Selva no la puguem avaluar quan- sem en la manera com van poder lluir els censals
titativament per saber què representava per als i pagar les pensions, segons el permís donat per
patrimonis afectats, sens dubte hauria dificultat la l’Audiència el 1735, quan es va permetre imposar
represa de la dinàmica econòmica de la població. un redelme del vintè de la collita pels propers vint
Necessitem estudis creïbles, amb documentació anys, indubtablement també van ser els pagesos
fiable, de com van superar aquesta etapa els pa- de mas els que van pagar els efectes dels tren-
trimonis selvatans. El que sembla clar és que els ta censals que pesaven damunt la universitat. Així
majors contribuents de 1710 seguien sent-ho el doncs, i tal com posen de manifest molts llibres
1727. Els masos, més que la vila, tenien la força de família de pagès, d’alguna manera, com deixa
suficient per afrontar les males èpoques i benefi- veure el pagès Joan Guàrdia de Corcó, i com
52
ciar-se de les etapes de creixement. Al llarg d’an- veiem pel llibre del consell de Cassà de la Selva,
ys, els masos acumulen importants quantitats de tota guerra, i n’hi va haver moltes, era contra la
diner, a mena de fons d’amortització, que els per- pagesia.

51. fontana, 1981; ferrer, 2014.
52. torres, 2000: p. 92.