Page 94 - Conferencies de l'Arxiu 5

94

Figura 64. Veïnats de Cassà durant l’època medieval. Font: Viquipèdia / M. Freixas i S. Jambert / Xavier Niell.

Segurament n’hi havia d’altres en altres punts del En tots ells s’hi especifiquen les finques rústiques
terme, com ara a Llebrers, Sangosta, Perles (Mos- que hi havia en cada moment, amb la seva natu-
queroles i Mont-roig) o Serinyà. Com passa amb ralesa (conreus, boscos, vinyes, fruiters, oliveres,
11
les zones que tenim al nostre voltant, per exemple prats, erms, etc.), la seva extensió, la qualitat de
la vall de Tossa, ens hem d’imaginar que aques- les terres i les seves afrontacions.
12
tes vil·les romanes explotaven intensament el terri- Hem de tenir present que el terme de Cassà es
tori, sobretot les planes, amb una producció d’oli va formar al començament de l’època medieval
i sobretot de vi destinats al consum local i també (s. IX-X) a partir de l’existència de tot un seguit de
a l’exportació. En canvi a les zones muntanyoses vil·les i vilars d’època alt-medieval que derivaven
l’aprofitament era estrictament forestal. de les vil·les romanes anteriors. D’entre elles, la
És a partir de l’època medieval i fins als nostres vil·la de Cassà va agafar més preponderància per
dies que tenim un gran nombre d’informació sobre l’existència de l’església de Sant Martí (any 887:
14
la transformació del paisatge cassanenc, gràcies Sancti Martini prope Perulas) i pel fet que estava
als nombrosos capbreus i documents antics que situada en una cruïlla de camins.
es conserven en diversos arxius tant públics com A redós d’aquest terme religiós, poc a poc es va
privats, i molt especialment amb els documents anar conformant la cellera (l’espai de 30 passes
que es guarden a l’Arxiu Municipal de Cassà ma- al voltant de l’església on no es podia exercir cap
teix, com ara el Cadastre Reial de 1733, els Ami- mena de violencia). A més a més, la construcció
llaraments de 1817, 1819, 1851, les Declaracions del Castell de Cassà, documentat l’any 1066,
15
de finques Rústiques de 1879 i els Amillaraments i amb el seu terme jurisdiccional i amb l’aparició
mapes cadastrals dels anys 1943-1954. 13 posterior de la parròquia de Cassà (s. XI-XII) aca-

11. Vegeu Col·lecció de «Toponímia dels veïnats de Cassà» (Llebrers, Sangosta, Mosqueroles i Mont-roig, Serinyà i Esclet).
12. L. Palahí i J. Nolla (2010).
13. Agraïm a l’arxivera Dolors Grau que ens hagi deixat consultar tota aquesta documentació.
14. ACG, pergamí núm. 6. ADG, Notularum, 1711 1714, f. 80-81. Ramon Martí: Col·lecció Diplomàtica de la Seu de Girona: 817-
1100. Barcelona, Fundació Noguera, 1997.
15. Villanueva, doc. XXXIV, pàg. 313 o Catalunya Romànica, volum V, pàg. 390-391.