Page 93 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 93

Foto 62. Paradolmen de la Cova Toixonera (Puig Gros/Era Foto 63. Poblat ibèric del Puig del Castell del veïnat de Ver-
de la Llaca). Autor: Xavier Niell. neda l’any 2009. Autor: M. Fuertes.

va provocar que la vegetació de muntanya anés Les restes trobades a can Roser del veïnat de Ma-
canviant. Els antics boscos de roureda, poc a poc tamala (una sitja i un forn) i els murs i les ceràmi-
van ser substituïts per boscos cada cop més me- ques trobades al puig Germà (Ermar dels Camins
diterranis, formats per alzines, suros, roures i pins. Blancs) del veïnat de les Serres, entre d’altres, en
En les rieres pròximes a aquests poblats i tombes són alguns exemples.
9
hi havia boscos de ribera formats per verns, sal- Els ibers practicaven una agricultura de cereals i
zes, avellaners i bedolls. També hi havia zones amb una ramaderia de subsistència molt semblant a la
moltes falgueres, camps de conreu i un sotabosc que s’havia fet en el període anterior, però amb una
típicament mediterrani, format per brucs, arboç, gi- diferència clara, que és l’aparició del conreu de la
nestes, ullastres i aladerns. En canvi, a les zones
més baixes i planes, amb sòls més rics i profunds, vinya i l’olivera.
els boscos de roures continuaven essent les mas- A més, els nombrosos camps de sitges que s’han
ses forestals més predominants. documentat en els turons que envolten el poble
Amb l’aparició de la cultura ibèrica l’explotació del de Cassà i la plana (sitja de la Rambla, sitges de
territori es va fer cada cop més important. L’exis- la Variant i sitja de la Carretera de Riudellots) ens
tència del poblat ibèric del puig Castellar (conegut mostren com tot aquest territori estava intensa-
popularment com a «puig del Castell»), situat en ment habitat i explotat durant aquest període.
els primers contraforts del massís de les Gavarres, L’arribada dels romans el 218 aC i el consegüent
dins de la finca del mas Bassets del veïnat de Ver- procés de romanització que van patir les tribus ibèri-
neda, fou el primer assentament humà de caràcter ques va fer canviar el model de poblament i la gestió
permanent del terme de Cassà. Estava format per del territori. Les zones muntanyoses poc a poc es
un oppidum o recinte fortificat, envoltat per una mu- van anar despoblant i els hàbitats es van traslladar
ralla amb diverses torres, dins de la qual hi havia una a les planes, lloc on es van construir nombroses vil-
xarxa de carrers i cases, on vivia un nombre impor- les romanes. A Cassà aquest període cronològic el
tant de població i amb una elit local al capdavant. tenim poc documentat, ja que fins ara no s’ha des-
8
Al mateix temps, repartits per diversos punts del cobert cap vil·la romana que dati d’aquest moment.
municipi, existien altres assentaments humans Tot i això és possible que n’hi hagués una sota l’ac-
més petits, en forma de petits hàbitats o granges, tual nucli urbà de Cassà (barri antic) i una altra sota
que eren els qui realment explotaven el territori. el mas Vilabella o ermita de Sant Vicenç d’Esclet.
10

8. Per més informació sobre el poblat ibèric del puig del Castell podeu consultar els diversos articles sobre les excavacions
publicats a les Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines entre els anys 2002 i 2010.
9. J. Merino (1996 i 1998); X. Niell (2022).
10. J. Merino (1998).