Page 93 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 93

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES  93




























            Foto 62. Paradolmen de la Cova Toixonera (Puig Gros/Era   Foto 63. Poblat ibèric del Puig del Castell del veïnat de Ver-
            de la Llaca). Autor: Xavier Niell.               neda l’any 2009. Autor: M. Fuertes.

            va provocar que la vegetació de muntanya anés    Les restes trobades a can Roser del veïnat de Ma-
            canviant. Els antics boscos de roureda, poc a poc   tamala (una sitja i un forn) i els murs i les ceràmi-
            van ser substituïts per boscos cada cop més me-  ques trobades al puig Germà (Ermar dels Camins
            diterranis, formats per alzines, suros, roures i pins.   Blancs) del veïnat de les Serres, entre d’altres, en
            En les rieres pròximes a aquests poblats i tombes   són alguns exemples.
                                                                                9
            hi havia boscos de ribera formats per verns, sal-  Els ibers practicaven una agricultura de cereals i
            zes, avellaners i bedolls. També hi havia zones amb   una ramaderia de subsistència molt semblant a la
            moltes falgueres, camps de conreu i un sotabosc   que s’havia fet en el període anterior, però amb una
            típicament mediterrani, format per brucs, arboç, gi-  diferència clara, que és l’aparició del conreu de la
            nestes, ullastres i aladerns. En canvi, a les zones
            més baixes i planes, amb sòls més rics i profunds,   vinya i l’olivera.
            els boscos de roures continuaven essent les mas-  A més, els nombrosos camps de sitges que s’han
            ses forestals més predominants.                  documentat en els turons que envolten el poble
            Amb l’aparició de la cultura ibèrica l’explotació del   de Cassà i la plana (sitja de la Rambla, sitges de
            territori es va fer cada cop més important. L’exis-  la Variant i sitja de la Carretera de Riudellots) ens
            tència del poblat ibèric del puig Castellar (conegut   mostren com tot aquest territori estava intensa-
            popularment com a «puig del Castell»), situat en   ment habitat i explotat durant aquest període.
            els primers contraforts del massís de les Gavarres,   L’arribada dels romans el 218 aC i el consegüent
            dins de la finca del mas Bassets del veïnat de Ver-  procés de romanització que van patir les tribus ibèri-
            neda, fou el primer assentament humà de caràcter   ques va fer canviar el model de poblament i la gestió
            permanent del terme de Cassà. Estava format per   del territori. Les zones muntanyoses poc a poc es
            un oppidum o recinte fortificat, envoltat per una mu-  van anar despoblant i els hàbitats es van traslladar
            ralla amb diverses torres, dins de la qual hi havia una   a les planes, lloc on es van construir nombroses vil-
            xarxa de carrers i cases, on vivia un nombre impor-  les romanes. A Cassà aquest període cronològic el
            tant de població i amb una elit local al capdavant.    tenim poc documentat, ja que fins ara no s’ha des-
                                                       8
            Al mateix temps, repartits per diversos punts del   cobert cap vil·la romana que dati d’aquest moment.
            municipi, existien altres assentaments humans    Tot i això és possible que n’hi hagués una sota l’ac-
            més petits, en forma de petits hàbitats o granges,   tual nucli urbà de Cassà (barri antic) i una altra sota
            que eren els qui realment explotaven el territori.   el mas Vilabella o ermita de Sant Vicenç d’Esclet.
                                                                                                         10



            8. Per més informació sobre el poblat ibèric del puig del Castell podeu consultar els diversos articles sobre les excavacions
            publicats a les Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines entre els anys 2002 i 2010.
            9. J. Merino (1996 i 1998); X. Niell (2022).
            10. J. Merino (1998).
   88   89   90   91   92   93   94   95   96   97   98