Page 91 - Conferencies de l'Arxiu 5

91

7. LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ
AL LLARG DELS SEGLES

Xavier Niell i Ciurana

El poble de Cassà de la Selva està situat en una lítica (100.000-40.000 BP (Before Present) i s’es-
zona molt estratègica, a cavall de la plana selvata- tenen des de la zona del mas Ros, el puig Segalar,
na per un costat i el massís de les Gavarres per la zona de la Rajoleria, els camps del mas Ribot,
l’altre. Això fa que el terme municipal tingui dues can Bordes, can Costa, can Morató o la font de
parts completament diferenciades. Panedes; els quatre últims situats en terres del
Des de temps immemorials el lloc ha presentat les municipi de Llagostera. 1,2
condicions òptimes per poder-hi viure. Per això, no Es tracta de les restes d’antics campaments a l’aire
és gens estrany que el seu poblament sigui molt lliure, de diverses societats caçadores i recol·lec-
antic i que es remunti, almenys, a uns 100.000 anys tores nòmades, que s’establien en aquesta zona
enrere. Això ha estat possible gràcies a l’existència de forma estacional per aprofitar-ne els recursos.
de la riera Verneda, el curs fluvial més important del Tot i això, en aquell moment l’impacte que tenien
terme, que ha donat vida a tota aquesta zona. sobre el territori era molt petit i pràcticament no
En diversos punts de les seves ribes, situats en tenia cap mena de repercussió.
el seu tram mig i alt, s’hi han localitzat diversos S’ha de tenir en compte que durant el Paleolític,
jaciments a l’aire lliure amb indústria lítica (còdols que fou un període de temps molt llarg, va existir
tallats i eines de sílex), que daten de l’època paleo- una gran variabilitat climàtica, que va anar canviant

Figura 61. Eines de pedra trobades al llarg del curs de la riera Verneda, que evidencien l’ocupació humana a la zona durant
el paleolític. Font: Xavier Niell / Dolors Grau / N. Soler.

1. Aquest text és fruit de la conferència que l’autor va impartir a l’auditori de la Sala Galà el 8 de juny del 2024.
2. L. Esteva (1957), J. Merino, L. Casellas i X. Rocas (1994), J. Merino (1996 i 1998) i N. Soler (1991).