Page 92 - Conferencies de l'Arxiu 5

92

al llarg del temps. Durant aquest període es docu- trals polides, ens mostra que són poblats d’aquest
menten moments de clima molt càlid, molt més que període.
l’actual, formats per paisatges de sabana on abun- L’existència d’aquestes destrals polides, com les
daven, a les parts més baixes del terme, nombro- dues que va trobar fa anys el farmacèutic Joan Ge-
ses zones d’aiguamolls, en els quals pasturaven ner i Roca en algun punt indeterminat del terme de
ramats de cavalls, bisons, elefants, rinoceronts, Cassà, ens mostren que en aquell moment aques-
4
etc. En els boscos hi havia també cérvols i en els tes comunitats humanes ja cremaven o artigaven
rius més importants (Ter, Onyar, etc.), hipopòtams. diverses parts dels boscos (rouredes) per recon-
També hi havia carnívors, com ara lleons o hienes. vertir-les en zones de conreu i pastura. Es tractava
Ara bé, durant el Paleolític Superior (40.000- d’una economia bàsicament de subsistència, ba-
10.000 BP) el clima es va tornar molt més fred, sada en el conreu de cereals (blat, ordi, civada i
ja que es van produir diverses glaciacions. Durant mill) i plantes lleguminoses, amb una ramaderia de
aquest període el paisatge va canviar radicalment i vaques, ovelles, cabres i porcs.
es va convertir en un paisatge obert, estepari, amb Aquests poblats neolítics s’han de relacionar d’una
herbes molt baixes i molts pocs arbres o boscos. forma molt clara i directa amb les nombroses cavi-
La fauna també va canviar i durant aquest període tats paradolmèniques (abrics sepulcrals i paradòl-
hi abundaven els ramats de mamuts, rinoceronts mens, cavitats entre blocs granítics, mig naturals i
llanuts, cavalls, bous mesquers i carnívors, com mig artificials) que existeixen a la zona més alta del
ara el llop o l’os de les cavernes. terme municipal, a la zona del puig Gros, l’Era de
A partir del 10.000 BP va començar l’Holocè, etapa la Llaca i la Serra Llarga, i que van servir com a lloc
geològica en què encara estem immersos, durant d’enterrament col·lectiu, múltiple i successiu per
la qual es va produir un augment de les temperatu- a aquestes comunitats humanes durant el perío-
res i de les precipitacions. Aquest fet va provocar de Calcolític i de l’edat del bronze (2700-700 aC).
l’aparició d’una gran massa forestal, formada bàsi- Totes aquestes cavitats sepulcrals (Cova Toixo-
cament per boscos caducifolis, on l’espècie pre- nera I-IV, Esquerda, Falgueres, Serra Llarga I-II,
dominant a casa nostra eren els boscos de roures. Abel, Pedres Grosses i Roca de les Tres Rases)
Fou a partir del Neolític, ara fa uns sis o set mil es troben envoltades per diverses roques amb ins-
anys, que van aparèixer els primers poblats seden- cultures (cassoletes). En coneixem a la zona del
taris i les primeres comunitats d’agricultors i rama- puig de l’Esquella, el puig de les Puces, el puig de
ders. En aquest moment els humans van començar les Teixoneres i en el vessant sud occidental del
a tenir un impacte molt més gran sobre el territori. puig Gros. La seva funció probablement era la de
A Cassà coneixem dos llocs on hi ha poblats que marcar o delimitar l’existència d’un «territori mega-
daten d’aquest temps. Tots dos estan situats dins lític» al seu voltant, dins del qual hi havia aquests
del massís de les Gavarres. Recordem que tota la poblats, amb els seus camps de conreu, pastures,
5
zona baixa del municipi eren zones d’aiguamolls i boscos, cursos fluvials i tombes megalítiques.
no s’hi podia viure. El primer poblat es troba situat Gràcies als últims estudis palinològics realitzats
en un petit replà que hi ha a la part final de la urba- durant les excavacions de diversos monuments
nització dels Refugis de les Gavarres. El segon es megalítics del massís de les Gavarres i del massís
situa a la zona de la Vinya d’en Salvi, en un vessant de l’Ardenya (dolmen del Puig d’Arques, el 2004;
que davalla dels Solells d’en Barril, pròxim al puig dolmen de Puig ses Forques, el 2012, i cista de la
de les Conteses. En ambdós llocs s’hi ha trobat Roca de l’Ivet, el 2013) com també de diversos
6
3
una gran quantitat d’indústria lítica. A més a més, dòlmens de l’Alt Empordà, sabem que al voltant
7
l’existència de diversos fragments de ceràmica del 3.000 aC el clima va tornar a canviar. Ara el
feta a mà i, especialment, de diverses aixes i des- clima es va tornar molt més càlid i àrid, cosa que

3. X. Niell (2014).
4. J. Merino (1996 i 1998).
5. X. Niell (2014, 2022).
6. X. Niell (2012), X. Niell (2014) i J. Tarrús et al. (2006).
7. J. Tarrús (2002).