Page 90 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 90
90
d’altres oficials si consideraven que havien negligit que les persones i les institucions de la baixa edat
les seves peticions. No hauria de descartar-se mitjana tenien un horitzó que anava més enllà de la
66
que el propi aparell de la cort local, responsable de pròpia comunitat local. Aquest horitzó incloïa les re-
la correspondència, proposés al denunciat l’argu- lacions familiars, de culte, de dependència senyo-
mentari jurídic o les estratègies que hem descrit. rial, de negocis i, també, judicials o administratives.
N’hem presentat alguns indicis: per exemple, que Les institucions implementades pels senyors en
el batlle i l’escrivà es fessin seves afirmacions com cada localitat aportaven seguretat jurídica als ne-
ara la pobresa dels denunciats o la inexistència de gocis, i, en xarxa, contribuïen a articular la regió i
denúncies prèvies.
el país sencer. En aquest article hem advertit que
les corts i la pròpia xarxa eren imperfectes. Eren
5. A MODE DE CONCLUSIÓ obstaculitzadespels privilegis estamentals, per de-
les lletres requisitòries de les corts jurisdiccionals mores en la tramitació o també per la resistència
locals no són un procediment en si mateix, sinó la dels senyors a cedir autonomia o prestigi, entre
forma que aquestes institucions tenien per instar a d’altres. Però tot i aquests esculls, el sistema fun-
l’activació de mecanismes en el marc d’un conten- cionava i tothom hi desenvoluparia estratègies en
ciós. Estudiar-les permet conèixer de quina forma benefici propi: els denunciants escollien els meca-
s’interrelacionaven les corts jurisdiccionals durant nismes que creien més efectius, i els denunciats
la baixa edat mitjana. tenien al seu abast un repertori d’excuses legals.
Així, la correspondència evidencia la connexió dels Dit això, l’evidència definitiva de l’èxit del sistema
espais locals amb un territori més ampli, que de- de corts senyorials locals és la seva existència
passa les fronteres jurisdiccionals. Contra els vells continuada durant els segles posteriors, a l’ombra
tòpics historiogràfics, avui torna a fer-se evident de la construcció de l’Estat modern.
67
66. Vegeu, per exemple, AHG, CL 131, f. 140v-141r (5-7-1399).
67. Sales, 1990.