Page 89 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 89

GOVERNAR UN TERME CASTRAL A FINALS DEL SEGLE XIV. EL CAS DE CASSÀ DE LA SELVA   89





                 Nom         Cònjuge                                  Condició / hipoteca dotal
                 Pere Vives
                 Bernat Groart
                 Bonanat Dalmau
                 Francesc Caner
                 Arnau Vallobera
                 Guillem Andreu
                 Pere Pasqual
                 Pere Salom
                 Martí Hospital
                 Bonanat Nadal
                 Guillem Siureda
                 Ramon Isern
                 Francesc Dalmau, de Verneda
                 Martí Ros
                 Arnau Vivet
                 Pere Domènec
                 Pere Martí
                 Ramon Pla
                 Guillem Vallobera
                 Guillem Ros
                 Antoni Viader
                 Ferrar Bassó
               homes pobres Pere Ribot
                 Bernat Arnau
                 Pere Llorenç, de Perles
                 Guillem Gili
                 Pere Bonesaigües
                 Pere Macip
                 Narcís Sala
                 Francesc Sala
                 Guillem Salelles
                 Bernat Teixidor
                 Guillem Puigmoler
                 Arnau Argimon
                 Bernat Hospitaler
                 Esteve Siureda
                 Bernat Llobet
                 Pere Llorenç
                 (...)
                 Guillem Crestià
                 Pere Soler
                 Guillem Pere
                 Pere Colell
                 Francesc? Jaume Miró
                 Pasqual Salelles
                 Guillem Macip
                 Francesc Martí
                 Pere Cassà
                 Francesc Creixell
                 Pere Calvet
                 Guillem Basset
                 Pere Ramon, de Verneda
            Font: AHG, CL 131, f. 115v-118v (28-4-1397).


            cada) nec sint aliqua bona mobilia nec inmobilia   Serveixi aquest darrer exemple per evidenciar que
            ipsis pertinencia infra iuredictione michi comissa,   la cort local podia ser una barrera de contenció
            nisi solumtudo manssos et bortias eorumdem que   contra les requisitòries que provenien de les ciu-
            exitant erronechs, de quibus mansis et bornis sum   tats de jurisdicció reial. Així era percebut per les
            paratus». 65                                     corts foranes, que sovint amenaçaven batlles i


            65. AHG, CL 131, f. 102r-103v (2-6-1396).
   84   85   86   87   88   89   90   91   92   93   94