Page 87 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 87

GOVERNAR UN TERME CASTRAL A FINALS DEL SEGLE XIV. EL CAS DE CASSÀ DE LA SELVA   87




            denunciant que l’acredités amb la presentació de
            testimonis. A la lletra en qüestió, el batlle de Cassà
            acabava demanant als gironins que no procedissin
            contra la jurisdicció local per aquesta causa.
            Amb tot, l’estratègia més habitualment documen-
            tada (n. 9) és aquella que passava per assenyalar
            que els béns sobre els quals es pretenia fer una
            execució  gaudien  de  protecció  especial.  Norma-
            ment s’al·ludia a la hipoteca dotal, és a dir, l’asse-
            gurança amb la qual es garantia el retorn del dot en
            cas de viduïtat, que era un dret inalienable segons
                       60
            el dret romà.  La mostra assenyala casos de dones
            actuant en solitari, com ara el de Brunissenda, que
            devia aturar l’inventari del mas Balell dictat per un
            jueu, tot al·legant que una part de l’explotació li es-
                                61
            tava obligada pel dot.  Un dels casos més espec-
            taculars és l›acció del conjunt de dones casades i
            vídues de Cassà —que foren enumerades en una
            missiva— i que l’any 1397 s’oposaren a la redac-
            ció d’un inventari per confiscar els béns dels mem-
            bres de la comunitat. En una acció col·lectiva que
            podria haver estat coordinada per la cort, un total   Figura 60. Marta Carreté s’ha inspirat en els actes reivin-
            dinou dones vídues o titulars del mas o casa, i de   dicatius que varen protagonitzar les dones de Cassà en
                                                             el segle XIV per dibuixar una de les portades de l’agenda
            trenta-set dones casades, van presentar-se davant   d’actes de Cassà de l’any 2024. Font: Ajuntament de Cas-
            del batlle per provar d’aturar l’execució sobre els   sà.
            seus béns instada per Guillem Colteller. Flequer de
            Girona i arrendador d’una sèrie de drets senyorials
            de la localitat, l’home reclamava un deute de 300   tots aquests homes podien representar la meitat
                                    62
            florins (vegeu la Taula 4).  El primer grup de do-  dels caps de foc del terme, sospitem que aquest
            nes al·legava que elles eren propietàries i que les   devia ser un altre estrategema dels particulars i/o
            obligacions a Colteller, contretes pels marits, no   de la cort local per frenar l’acció depredadora de
                                                                                  64
            tenien valor. Tampoc en tenien les execucions que   les institucions foranes.
            ara es preparaven. El segon grup, en canvi, indica-  En aquest darrer sentit, documentem d’altres lle-
            va que els béns dels marits estaven obligats per   tres redactades a Cassà en què la cort al·legà no
            l’eventual retorn dels dots i que, en conseqüència,   haver procedit contra els particulars perquè eren
            no podien ser executats. La lletra de resposta de   absents del terme jurisdiccional, o bé perquè els
            la cort inclou aquests llistats, a més d’un tercer   béns que hi tenien havien perdut valor o havien
            format per cinquanta-dos homes que, tot i haver   estat abandonats. Així, s’hi fa present el fenomen
            estat fet captius inicialment a la cellera, eren consi-  dels masos rònecs, emprat l’any 1396 com un
            derats massa pobres pel batlle local perquè els fos   argument per aturar els embargaments requerits
            embargat res (aquesta és una altra via d’al·legació   pel veguer de Girona contra una sèrie d’homes:
                                              63
            present  en  aquest  tipus  de  lletres).   Donat  que   «cum non sint infra iurdiccione dicti nobili (el Mont-




            60. Donat Pérez, Marcó i Masferrer, Orti Gost, 2010: p. 32-33; De Hinojosa, 2020: p. 20.
            61. AHG, CL 116, f. 21v-22r (25-1-1385).
            62. AHG, CL 131, f. 115v-118v (28-4-1397).
            63. «Et cum ipsi sunt valde pauperes et non habeant unde vivant ac se alant familias eorumdem requisiverunt eisdem et cuilibet
            eorum dari et ministrari provisionem dari captis solitam iuxum stilum curie nostre». AHG, CL 131, f. 115v-118v (28-4-1397).
            64. Hem comparat aquest llistat d’homes reclosos i considerats pobres amb una altra nòmina, d’un any abans, dels singulars que
            es feien responsables del pagament de dos censals morts adquirits per la universitas. Teòricament era una relació íntegra dels
            caps de foc. AHG, CL 131, f. 100v-102r (10-5-1396). D’un total de 86 individus, 35 apareixeran també entre el llistat dels descrits
            com a pobres. A més, 15 dels pobres no són en aquesta obligació censal.
   82   83   84   85   86   87   88   89   90   91   92