Page 87 - Conferencies de l'Arxiu 5

GOVERNAR UN TERME CASTRAL A FINALS DEL SEGLE XIV. EL CAS DE CASSÀ DE LA SELVA 87

denunciant que l’acredités amb la presentació de
testimonis. A la lletra en qüestió, el batlle de Cassà
acabava demanant als gironins que no procedissin
contra la jurisdicció local per aquesta causa.
Amb tot, l’estratègia més habitualment documen-
tada (n. 9) és aquella que passava per assenyalar
que els béns sobre els quals es pretenia fer una
execució gaudien de protecció especial. Norma-
ment s’al·ludia a la hipoteca dotal, és a dir, l’asse-
gurança amb la qual es garantia el retorn del dot en
cas de viduïtat, que era un dret inalienable segons
60
el dret romà. La mostra assenyala casos de dones
actuant en solitari, com ara el de Brunissenda, que
devia aturar l’inventari del mas Balell dictat per un
jueu, tot al·legant que una part de l’explotació li es-
61
tava obligada pel dot. Un dels casos més espec-
taculars és l›acció del conjunt de dones casades i
vídues de Cassà —que foren enumerades en una
missiva— i que l’any 1397 s’oposaren a la redac-
ció d’un inventari per confiscar els béns dels mem-
bres de la comunitat. En una acció col·lectiva que
podria haver estat coordinada per la cort, un total Figura 60. Marta Carreté s’ha inspirat en els actes reivin-
dinou dones vídues o titulars del mas o casa, i de dicatius que varen protagonitzar les dones de Cassà en
el segle XIV per dibuixar una de les portades de l’agenda
trenta-set dones casades, van presentar-se davant d’actes de Cassà de l’any 2024. Font: Ajuntament de Cas-
del batlle per provar d’aturar l’execució sobre els sà.
seus béns instada per Guillem Colteller. Flequer de
Girona i arrendador d’una sèrie de drets senyorials
de la localitat, l’home reclamava un deute de 300 tots aquests homes podien representar la meitat
62
florins (vegeu la Taula 4). El primer grup de do- dels caps de foc del terme, sospitem que aquest
nes al·legava que elles eren propietàries i que les devia ser un altre estrategema dels particulars i/o
obligacions a Colteller, contretes pels marits, no de la cort local per frenar l’acció depredadora de
64
tenien valor. Tampoc en tenien les execucions que les institucions foranes.
ara es preparaven. El segon grup, en canvi, indica- En aquest darrer sentit, documentem d’altres lle-
va que els béns dels marits estaven obligats per tres redactades a Cassà en què la cort al·legà no
l’eventual retorn dels dots i que, en conseqüència, haver procedit contra els particulars perquè eren
no podien ser executats. La lletra de resposta de absents del terme jurisdiccional, o bé perquè els
la cort inclou aquests llistats, a més d’un tercer béns que hi tenien havien perdut valor o havien
format per cinquanta-dos homes que, tot i haver estat abandonats. Així, s’hi fa present el fenomen
estat fet captius inicialment a la cellera, eren consi- dels masos rònecs, emprat l’any 1396 com un
derats massa pobres pel batlle local perquè els fos argument per aturar els embargaments requerits
embargat res (aquesta és una altra via d’al·legació pel veguer de Girona contra una sèrie d’homes:
63
present en aquest tipus de lletres). Donat que «cum non sint infra iurdiccione dicti nobili (el Mont-

60. Donat Pérez, Marcó i Masferrer, Orti Gost, 2010: p. 32-33; De Hinojosa, 2020: p. 20.
61. AHG, CL 116, f. 21v-22r (25-1-1385).
62. AHG, CL 131, f. 115v-118v (28-4-1397).
63. «Et cum ipsi sunt valde pauperes et non habeant unde vivant ac se alant familias eorumdem requisiverunt eisdem et cuilibet
eorum dari et ministrari provisionem dari captis solitam iuxum stilum curie nostre». AHG, CL 131, f. 115v-118v (28-4-1397).
64. Hem comparat aquest llistat d’homes reclosos i considerats pobres amb una altra nòmina, d’un any abans, dels singulars que
es feien responsables del pagament de dos censals morts adquirits per la universitas. Teòricament era una relació íntegra dels
caps de foc. AHG, CL 131, f. 100v-102r (10-5-1396). D’un total de 86 individus, 35 apareixeran també entre el llistat dels descrits
com a pobres. A més, 15 dels pobres no són en aquesta obligació censal.