Page 83 - Conferencies de l'Arxiu 5

GOVERNAR UN TERME CASTRAL A FINALS DEL SEGLE XIV. EL CAS DE CASSÀ DE LA SELVA 83

les condicions del deute. D’entre els mecanismes una cort secular que actués com a prolongació de
39
coercitius de les corts locals també era habitual la la jurisdicció eclesiàstica («faciat ad vestram secu-
imposició de penes per tal que les parts en conflic- lare brachium in subsidium iuredictionis ecclesiasti-
te acordessin les condicions del retorn d’un deute. ce»). Per tal d’aixecar l’excomunió calia resoldre la
No convenir, és a dir, no voler o no poder arribar a causa (pagar un deute, complir amb una obligació),
un acord d’aquest tipus, era objecte de sanció en realitzar un acte penitencial i potser també satis-
41
les cartes. Encara en aquest epígraf, val la pena fer una tarifa a la cort del bisbe.
42
d’esmentar el parell de lletres emeses contra el L’excomunió per deutes o per no haver respectat
batlle de Cassà, acusat per les institucions giro- un hostatjament dictat prèviament resulta, arreu,
nines de no haver actuat amb diligència contra un una circumstància freqüent. Flocel Sabaté ha par-
aforat al districte, el qual havia rebut una anterior lat d’una «banalització» d’aquestes penes al se-
lletra requisitòria. Tal com hem avançat, els aforats gle XIV a tot l’Occident cristià. Tant és així que
43
eren totes aquelles persones que vivien sotmeses pot afirmar-se que tots els habitants del terme de
als privilegis, ordinacions i capítols emesos per la Cassà de la Selva, durant les dues darreres dè-
baronia, i que podien ser forçades legalment per la cades del segle XIV, van estar excomunicats en
cort. Excepte els eclesiàstics, que solien acollir-se algun moment. Deutes del conjunt de la comunitat
al for propi i al·legaven inviolabilitat, la resta dels impagats mereixien pena d’excomunió. Abans del
estaments tenien aquesta consideració. 1368 un tal Pere Llobet Gombau, que era ciuta-
Si una cosa és la temàtica epistolar, una altra de dà de Girona, havia comprat un censal mort a la
prou diferent és la súplica o ordre que contenia, és universitat de Cassà, i en no rebre les pensions
a dir, allò que perseguien aquestes missives envia- de forma regular demanaria a la cort episcopal
44
des a Cassà. Ja sabem que pràcticament tots els l’excomunió de tots els caps de casa. També es
documents eren lletres requisitòries. S’hi pretenia documenta la circumstància per la qual un particu-
que l’autoritat jurisdiccional local forcés una per- lar era excomunicat més d’una vegada en un breu
sona aforada al districte a satisfer les exigències període de temps. És el cas de Francesc Dalmau,
del denunciant. Ara bé, les estratègies per fer-ho excomunicat el 1395 per un deute amb el merca-
diferien en funció del denunciant i de la pròpia cort der gironí Bernat Teixidor i, altra vegada el 1398,
emissora. per no haver respectat un hostatjament instat pel
45
Més de la meitat de les lletres rebudes (setan- jurista Pere Moles arran d’un segon impagament.
ta-vuit de cent quaranta-nou, el 52,3%) es refe- Excomunicar no tan sols implicava apartar algú de
reixen a l’excomunió (i. e. excloure a un fidel de la l’Església, sinó també posar-li en perill la salvació
comunitat eclesiàstica) com el mecanisme esco- eterna en cas que hom morís en aquesta circum-
llit per castigar un infractor. Si filem més prim, les stància. Aquesta no era una qüestió menor en la
lletres anuncien l’existència d’una situació d’«ex- mentalitat dels homes medievals. Així pren sentit
46
comunió revocable», recent o bé dictada temps el cas documentat el juny de 1397, quan el veguer
enrere, i requereixen a la cort local l’habilitació de Bernat de Cornellà envià una lletra a la cort de
mesures que fessin condonar la pena. La totalitat Cassà on descrivia com el cassanenc Joan Gassol
d’aquesta correspondència fou emesa per la cort havia estat apartat de pau i treva per instància d’un
del bisbe, que era la instància que tenia capacitat saig gironí. La missiva segueix indicant que, en mo-
40
d’imposar excomunions. Ara, però, requeria a rir, l’abril d’aquell any, la cort gironina havia rebut la

39. Sales i Favà, 2023.
40. Avui sabem que les corts episcopals no tan sols perseguien qüestions relatives a la moral dels eclesiàstics. Aquests ens eren
també actius a perseguir els incompliments de contracte, ja que això implicava haver incorregut en el pecat del perjuri. Lange,
2016: p. 37. Sobre l’excomunió aplicada contra els clergues, en canvi, vegeu Mallorquí, 2007: p. 353-355.
41. Marquès, 1993: p. 99-100; Sabaté, 1998: p. 777-778. Vegeu un cas de penitència a AHG, CL 22, f. 77r-77v (22.3.1342).
42. Lange, 2016: p. 97-102.
43. Sabaté, 1998: p. 777.
44. AHG, CL 131, f. 131r-132r (12-8-1398); f. 160v-161v (10-1-1402).
45. AHG, CL 131, f. 105r-105v (3-12-1395); f. 126v-127r (26-6-1398).
46. Lange, 2016: p. 65-75.