Page 79 - Conferencies de l'Arxiu 5

GOVERNAR UN TERME CASTRAL A FINALS DEL SEGLE XIV. EL CAS DE CASSÀ DE LA SELVA 79

aquests productes, eren la universitas i els propis Aquest darrer punt és important, en tant que les
particulars els que es veien obligats a respondre’n últimes recerques han evidenciat que els meca-
judicialment. 29 nismes jurisdiccionals, a escala local, eren com-
32
D’aquesta manera, no pot estranyar-nos que la ins- partits. A aquest efecte cal tenir en compte la
titució amb més ascendent en l’esfera governativa integració econòmica dels territoris a la Catalunya
fos la cort del batlle, formada per un representant baixmedieval, més enllà de les fronteres polítiques.
del senyor, escollit d’entre l’elit de la comunitat i Enumerem alguns exemples pertanyents a la nos-
que tenia capacitat per dirimir la conflictivitat lo- tra àrea d’estudi. Les prestacions regulars de cen-
cal i imposar penes relatives al mixt imperi (cau- sos a senyories gironines, la compra de violaris i
ses civils). L’any 1383, en circumstàncies que de censals morts a financers de la ciutat, la contracta-
moment no ens són prou conegudes, el senyor ció de préstecs de tipus personal als membres de
jurisdiccional va emetre una remissió general de l’aljama jueva o la compra finançada de matèries
penes dirigida a tots els habitants de Cassà. En elaborades són, només, quatre evidències de la
aquesta ocasió, Gastó de Montcada excusava connexió econòmica entre els habitants de les
els veïns —arran d’una petició comunitària— de parròquies rurals i la capital de la vegueria durant
totes les penes que podia haver imposat la cort la baixa edat mitjana. Cal dir que aquests vincles
en el passat. De forma il·lustrativa, les enumerava: s’establien de forma multidireccional, ja que con-
bans, terços, penes, obligacions, promissions, em- nectaven espais rurals, viles-mercat, i ciutats de
pares trencades, manlleutes, juraments trencats, major rang. Aquest escenari requeria de segure-
perjuris, preconitzacions, fermes de dret, et etiam tat jurídica, tant per preservar els acords com per
penas de non conficiendis instrumentis et obliga- perseguir els incompliments i impagaments. La
tionibus i encara d’altres penes, tot i que n’excep- seguretat s’assoliria a través d’un cos de procedi-
tuava les penes per crims (penis descendentibus ments civils intercanviables i, també, d’una relativa
30
seu emergentibus a crimine). L’exemple és, de permeabilitat entre territoris per fer extensives les
fet, un repertori de tots els mecanismes legals a obligacions i els càstigs més enllà de l’espai on
l’abast de les corts locals. La descripció de cadas- s’havien contret i imposat.
cuna d’aquestes accions pot consultar-se en tre- La cort de Cassà de la Selva, a les darreries del
balls que han estat publicats els darrers anys. 31 segle XIV, es trobava ben inserida en aquest sis-
Com s’ha avançat, les corts locals eren instàncies tema. Com ja sabem, funcionava per autoritat dels
presidides pel batlle, i tenien a la seva disposició un Montcada: Gastó fins l’any de la seva mort (1397),
cos d’oficials subalterns. D’entre ells cal destacar i la seva vídua, Elionor, a partir d’aquell moment.
la figura del saig, que era l’encarregat de notificar Formada per la nòmina habitual d’oficials (batlle,
les denúncies i d’executar els mecanismes coac- saigs, escrivà, carceller, pregoner), està ben do-
tius contra els particulars. A més, era la força exe- cumentat que la cort mantenia relacions perma-
cutiva a l’hora d’aplicar empares (embargaments nents amb d’altres focus emissors de jurisdicció,
preventius), confiscacions i detencions de perso- tant dins mateix de la baronia de Llagostera com
nes. Així, pot induir-se que les corts de batllia que a l’exterior.
al segle XIV actuaven sobre un districte determinat Un dels artefactes més eloqüents sobre aquesta
van tenir èxit per la capacitat, no tan sols legal, connexió entre la cort local i les instàncies externes
sinó sobretot efectiva de detenir els béns mobles, són les lletres (cartes) que han estat conservades
els immobles i les persones que es trobessin físi- als arxius. Enviades o rebudes pels batlles que van
cament al territori. A més a més, a través de l’ame- ostentar la representació dels Montcada (vegeu la
naça d’aquesta força, la cort del batlle fou capaç Taula 1), servien per denunciar un particular que
de forçar els particulars en un litigi, a respondre s’estava en un altre territori jurisdiccional i, també,
denúncies, efectuar pagaments, i comparèixer da- per instar, des de fora, l’activació dels mecanismes
vant del batlle local o d’instàncies externes. coactius a la cort local. L’estudi d’aquestes lletres

29. Un cas es localitza a AHG, CL 131, f. 155r-156v (10-1-1402).
30. AHG, CL 113, f. 96v-97r (8-9-1383).
31. Sales i Favà, 2019; 2024.
32. Marcó i Sales i Favà, 2020.