Page 76 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 76
76
Figura 58. El contingut d’aquest pergamí ens demostra que el castell s’estava reconstruint l’any 1397. Font: AMCS. Fons
Frigola.
instats pels jurats de Girona, en els quals reclama- Aquesta quantitat podia representar el salari d’un
ven que Cassà retornés al domini reial. bracer per una trentena de jornades laborals.
Gràcies a un pergamí del fons Frigola, avui con- Malgrat els litigis jurisdiccionals (o tal vegada per
servat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, causa d’aquests mateixos litigis), cal comprendre
sabem que l’any 1397 el castell es trobava en re- que Cassà de la Selva, a les darreries del segle XIV,
construcció (vegeu l’apèndix documental). Resta- continuava essent un espai en transició entre un
blerta la seva autoritat al terme, aquestes obres mer nucli agregat i una veritable vila-mercat. Sen-
10
van quedar sota l’auspici dels Montcada. En se haver pogut consolidar un mercat setmanal ni
8
aquest document s’hi testimonia com el seu bat- tampoc centralitzar de forma permanent serveis
lle a Cassà, Pere Frigola, havia fet entrega de 326 per a la comunitat rural de l’entorn (notaria, presidi,
sous (s.) a Pere Salom i Nicolau Viader, veïns de botiga de blat, etc.) , Cassà sí que gaudia, tot i
11
la localitat, «pro opere quod nos facimus in castro així, d’una notable especialització pecuària (a par-
de Caciano de Silva». Notícies col·laterals indi- tir de mitjan segle xiv s’havia convertit en seu d’un
quen que ambdós individus feien de picapedrers atractiu mercat d’engreix de bous i eguins per a les
12
o «mestres de pera» i que, per tant, formaven parròquies de l’entorn) , a més de documentar-s’hi
9
part dels sectors de la comunitat que, en el pe- una incipient diversificació professional dels veïns.
ríode, es dedicaven a d’altres tasques no estric- Al terme es comptabilitzaven 165 focs el 1366,
tament agropecuàries, en el camp dels serveis, però tan sols un centenar l’any 1378, que podien
13
del comerç i de les manufactures. La suma total representar entre 750 i 450 persones, menys de
pels seus treballs a la fortalesa ascendia a 392 s. la meitat de les quals devien aplegar-se als habitat-
8. Vegeu Arxiu Municipal de Cassà (AMC), Pergamins Can Frigola, Perg. 213 (18-2-1397) i també Reixach Sala, 2018: p. 45.
9. Arxiu Històric de Girona (AHG), Fons notarial de Caldes-Llagostera (CL) 131, f. 155r-156v (10-1-1402).
10. Farías Zurita, 2003.
11. Sales i Favà, 2022a: p. 62-68. A les darreries del segle xiv Cassà comptava amb una notaria i un presidi propis, que ja no
compartia amb Llagostera, tal com passava en temps passats. Vegeu, respectivament, AHG, Fons notarial de Girona (Gi) Gi-09,
29, f. 8r-9v (4-6-1400) i f. 114r-115r (7-3-1397).
12. Sales i Favà, 2022b. Vegeu d’altres evidències d’aquest fenomen a AHG, CL 139, f. 40v-41v (12-2-1403).
13. A banda dels efectes de les mortaldats de 1374-76, aquestes xifres s’haurien d’analitzar a la llum de la tècnica emprada en
cada recompte fiscal (i.e. els fogatjaments). Vegeu, respectivament, AHG, Gi-05, 280, (26-2-1366) i Redondo, 2002: p. 60.