Page 75 - Conferencies de l'Arxiu 5

75

6. GOVERNAR UN TERME CASTRAL A FINALS
DEL SEGLE XIV. EL CAS DE CASSÀ DE LA SELVA 1

Lluís Sales i Favà

Aquest treball pretén explorar la manera en què les vegueria i el seu carrer marítim de Sant Feliu de
senyories jurisdiccionals interactuaven a les darre- Guíxols (1354), Cassà era vist com un obstacle
ries del segle XIV. Amb aquest propòsit, ens fixem a la lliure circulació de persones i mercaderies, a
en la forma compartida de processar i resoldre plets més d’un factor de resistència senyorial a l’exten-
de naturalesa civil. Malgrat el panorama de creixent sió de la jurisdicció reial. 4
fragmentació senyorial a Catalunya durant els reg- A partir de la dècada de 1320 el focus de tensió se
nats de Pere III (1336-1387) i de Joan I (1387-1396) , situà prioritàriament sobre el castell de Cassà. En
2
al país s’anà forjant un sistema estandarditzat, en aquell període, la fortalesa era de titularitat d’una
què les institucions i els particulars podien pledejar família de la baixa noblesa feudatària dels comtes
en diferents corts amb la certesa que aquestes com- d’Empúries —els Esquerrer—, que també aconse-
partirien la informació. La base del dret comú, les guí el favor de la ciutat de Girona en el seu intent
disposicions de corts o dels barons, i la pròpia in- de mantenir una sèrie de drets castrals contra
tegració econòmica dels territoris, van facilitar la re- l’extensió d’un districte de batllia, omnímode, regit
ciprocitat i la correspondència entre senyories. Per pels Montcada. El xoc es traduí en diferents episo-
aquest exercici presentem un estudi de cas: el de dis armats, com ara el setge del castell l’any 1329
Cassà de la Selva, una localitat de la plana gironina, per part d’aquests darrers, en què els Esquerrer
a les estribacions del massís de les Gavarres. reberen la col·laboració del veguer reial i dels ciu-
tadans de Girona mateix ; o també un seguit de
5
topades entre l’autoritat dels Montcada i el partit
1. CASSÀ AL FINAL DEL SEGLE XIV dels Esquerrer durant els anys posteriors . Ja a
6
Juntament amb Caldes de Malavella i Llagos- mans dels Montcada, el castell fou assetjat de nou
tera, Cassà de la Selva era una de les localitats per un grup format per gironins i cassanencs l’estiu
que conformaven el nucli original de l’anomenada del 1390. Avui sabem que la crema del castell fou
«baronia de Llagostera», en la qual el llinatge dels la resposta irada contra el retorn del conjunt del
Montcada havia exercit la jurisdicció des del bien- terme a la jurisdicció dels Montcada, després d’un
3
ni 1324-1326. Durant el segle XIV Cassà fou un breu interval en què Cassà havia estat integrat en
territori en disputa, tensionat per les pretensions el sistema de carreratge de Girona per iniciativa de
de la ciutat de Girona d’arrabassar-ne la jurisdicció Joan I (1386-1389). Tots aquests esdeveniments
7
als Montcada. Cap de pont entre la capital de la van anar acompanyats de contenciosos judicials

1. Aquest text és fruit de la conferència que l’autor va impartir a l’auditori de la Sala Galà el 18 de maig del 2024.
2. Ferrer i Mallol, 1970-1.
3. Sales i Favà, 2022a: p. 40-41.
4. Ibidem, p. 62-68.
5. Sales i Favà, 2010; 2018.
6. Sales i Favà, 2023: p. 160-163.
7. Reixach i Sala, 2018.