Page 71 - Conferencies de l'Arxiu 5

L’ARRIBADA DE GENT NOVA A CASSÀ. DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX. TRES MOMENTS DE LA MIGRACIÓ. TRES ORÍGENS: OCCITÀNIA, PIRINEU I ANDALUSIA 71

carta de recomanació del capellà del poble fins a remolatxa i el blat, i per compte d’altri (cortijos);
Castell d’Aro, on un d’ells ja hi tenia uns oncles. gairebé ningú era propietari.
Per intercessió de Mn. Gumersindo Vilagran, el – les feines de paleta,
rector de Castell d’Aro, i com que no tenien cap – els ferroviaris: ja que Bobadilla-Estación era
lloc per oferir-los, va aconseguir que l’alcalde un nus de distribució, sobretot de mercaderies, a
acceptés deixar-los dormir a la presó encara que tot Andalusia.
no haguessin fet res de dolent. Seria per pocs
dies. Després van habilitar unes habitacions Això donava feina, especialment als homes, però no
on van viure, tot i que havien d’anar a rentar-se era suficient: les dones no tenien alternativa a treballar
a la Ridaura i treballar a la construcció a Platja a les feines del camp i casar-se i portar la casa.
d’Aro. Al cap d’un temps, en Paco va venir cap Aquesta situació d’arribada de migrants, com
a Cassà per treballar per en Pelaio Julià, a qui va ja sabem, no va ser exclusiva de Cassà, i arreu
arranjar un galliner del carrer del Vidre després de Catalunya es va produir el mateix fenomen
d’emblanquinar-loi posar-hi palla nova (calç d’en degut a l’atracció que provocava ser un país més
Pere Xapo, paleta, i palla d’en Miquel Menció de industrialitzat que Andalusia i que oferia unes altres
Can Dalmau) i després va col·locar uns totxos per perspectives de vida.
fer de suport d’unes portes que feien de llit, abans Cassà, vila surera, va viure el moment de l’expansió
d’anar a dispesa a la taverna de Ca la Martina de del suro negre, l’aglomerat aïllant, que produïen
Cal Rei. les empreses ISOLADORA, RELIABLE i HNOS.
Estar a dispesa. Alguns solters van instal·lar-se a BERNÀ. La gran majoria dels homes arribats hi
les tavernes o fondes del poble com Cal Rei, al treballarien: «aglomerista» és la feina que consta
carrer del Clot, Ca la Subidera, al carrer Puigcugul... en la documentació estudiada. També treballarien
a les fàbriques de taps, que en aquells anys eren
molt nombroses, i on moltes de les dones trobarien
Punts d’origen a Andalusia. feina com a triadores.
Fent el buidatge de tota la informació recollida També va ser el moment d’ICASSA, al carrer
en la documentació municipal surt que hi ha del Molí (fil i reactàncies elèctriques) fins que va
cent cinquanta entrades que corresponen a cremar el 1968 i després va ser traslladada fora el
les províncies andaluses, de les quals cent són poble, a Riudellots.
cognoms diferents i, d’aquest centenar, quaranta
cognoms diferents d’Antequera, província de Aquells anys també es va viure l’esplendor de les
Màlaga. Cognoms que es van incorporar a la vila. fàbriques de punt: Reig (més tard MIRECSA), Tutó
(més tard INTUSA), i altres tallers més petits on
Famílies procedents de les províncies andaluses: treballarien moltes de les dones arribades.
Jaén: 6
Còrdova: 11
Sevilla: 4 La població va canviar en la seva composició
Huelva: 10 humana i el poble va créixer en extensió.
Cadis: 5 La construcció de nous habitatges també va ocupar
Màlaga: 14 + 60 de la població d’Antequera molts homes. Alguns ja eren paletes en el seu
Granada: 38 poble natal. Durant aquests anys es construirïen:
Almeria: 4 1955, les Cases Barates, grup Sant Josep.
1965, pisos de les Sogues al carrer del Raval, al
El fet d’Antequera. solar de l’hort de l’antic hospital, i el primer bloc
Antequera era una població molt gran ja als de pisos de l’encreuament amb la carretera de
anys cinquanta, amb més de 43.000 habitants, i Riudellots.
que incloïa diversos nuclis —dotze pedanies—, 1967, pisos de la Santa Espina.
allunyats fins a uns 20 km, com Bobadilla-Estación, 1973, primer bloc de pisos de la Sínia i casetes del
Bobadilla Pueblo. carrer Sant Anton.
Les feines allà eren al sector agrari i els serveis, 1974, pisos del carrer Migdia, cantonada amb el
però cap a la indústria: carrer Empordà.
- al camp, sobretot al conreu de les oliveres, la 1975, segon bloc de la Sínia.