Page 67 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 67

L’ARRIBADA DE GENT NOVA A CASSÀ. DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX. TRES MOMENTS DE LA MIGRACIÓ. TRES ORÍGENS: OCCITÀNIA, PIRINEU I ANDALUSIA  67












































            Figura 53. En Lluís Pla de la Deixesa a la Festa de la carbonera, a Sant Climent de Peralta l’any 1993. Font: Pep Matas
            1993.



            Alp, Aransa, Bagà, Bar, Berga, Bolvir, Brocà,    llocs on fossin més fàcils de construir i on requerís
            Campelles, Castellbó, Coll de Nargó, Cortàs,     menys esforç a la tracció animal, uns objectius
            Dòrria, Estana, Fornells de la Muntanya, Gisclareny,   gens fàcils si tenim en compte l’orografia del
            Gréixer, Guils de Cerdanya, la Coma, la Seu      territori, especialment en sentit Nord-Sud.
            d’Urgell, Llès, Molló, Montellà, Musa/Musser,
            Pardines, Planoles, Prats i Samsó, Queralbs, Ribes   Raons del desplaçament del Pirineu a la
            de Freser, Ripoll, Rocabruna, Saldes, Saneja,    plana.
            Sant Boi de Lluçanès, Sant Miquel de Turbians,   1ª  hipòtesi: Excepcional  tala  d’arbres  centenaris
            Talltendre, Toloriu/Turoliu, Tost, Tuixé, Vallcebre,   empobrint a la població del lloc.
            Vallfogona de Ripollès, Vilallonga de Ter i Viliella.
            Al segle XVIII el país disposava d’una xarxa de vies,   A l’Alt Urgell es conserva, enmig d’un bosc del
                                                             municipi de Fígols i Alinyà, un gravat sobre pedra
            que anomenem  camins rals i  camins ramaders,    conegut amb el nom de «Rètol de Fígols», on hi ha
            per on transitaven amb més o menys dificultats   una inscripció de mitjans del set-cents en què se
            carros i animals d’abast. Molts d’aquests camins   cita el Rei Carles III i dos funcionaris del ministeri
            també eren aptes per a finalitats militars; el país   de la Marina. En aquests boscos, i en tants d’altres
            sempre ha estat terra de pas de les diferents    de tot el Pirineu, es procedí a la tala de roures i
            confrontacions  entre  els  regnes  de  França  i de   coníferes de grans dimensions per abastir l’Armada
            Castella i interessava disposar d’uns recorreguts   espanyola. El 1751 s’ordenà la tala de boscos
            enllosats en què les rodes no quedessin atrapades   del Principat per construir sis navilis de setanta
            en el fang o desballestades pels rocs. Durant    canons. Tota la zona est de la Península Ibèrica,
            aquest segle es crearen unes rutes de correu amb   des de la frontera amb França fins a Múrcia, estava
            la creació de l’Estat liberal amb l’objectiu de poder   sota el domini del Departament de Cartagena. Els
            fer arribar a tots els racons el control administratiu.  troncs eren arrossegats per animals fins als rius
            Hem de pensar que aquests camins passarien pels   més propers, per on baixaven fins a mar i allí eren
   62   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72