Page 67 - Conferencies de l'Arxiu 5

L’ARRIBADA DE GENT NOVA A CASSÀ. DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX. TRES MOMENTS DE LA MIGRACIÓ. TRES ORÍGENS: OCCITÀNIA, PIRINEU I ANDALUSIA 67

Figura 53. En Lluís Pla de la Deixesa a la Festa de la carbonera, a Sant Climent de Peralta l’any 1993. Font: Pep Matas
1993.

Alp, Aransa, Bagà, Bar, Berga, Bolvir, Brocà, llocs on fossin més fàcils de construir i on requerís
Campelles, Castellbó, Coll de Nargó, Cortàs, menys esforç a la tracció animal, uns objectius
Dòrria, Estana, Fornells de la Muntanya, Gisclareny, gens fàcils si tenim en compte l’orografia del
Gréixer, Guils de Cerdanya, la Coma, la Seu territori, especialment en sentit Nord-Sud.
d’Urgell, Llès, Molló, Montellà, Musa/Musser,
Pardines, Planoles, Prats i Samsó, Queralbs, Ribes Raons del desplaçament del Pirineu a la
de Freser, Ripoll, Rocabruna, Saldes, Saneja, plana.
Sant Boi de Lluçanès, Sant Miquel de Turbians, 1ª hipòtesi: Excepcional tala d’arbres centenaris
Talltendre, Toloriu/Turoliu, Tost, Tuixé, Vallcebre, empobrint a la població del lloc.
Vallfogona de Ripollès, Vilallonga de Ter i Viliella.
Al segle XVIII el país disposava d’una xarxa de vies, A l’Alt Urgell es conserva, enmig d’un bosc del
municipi de Fígols i Alinyà, un gravat sobre pedra
que anomenem camins rals i camins ramaders, conegut amb el nom de «Rètol de Fígols», on hi ha
per on transitaven amb més o menys dificultats una inscripció de mitjans del set-cents en què se
carros i animals d’abast. Molts d’aquests camins cita el Rei Carles III i dos funcionaris del ministeri
també eren aptes per a finalitats militars; el país de la Marina. En aquests boscos, i en tants d’altres
sempre ha estat terra de pas de les diferents de tot el Pirineu, es procedí a la tala de roures i
confrontacions entre els regnes de França i de coníferes de grans dimensions per abastir l’Armada
Castella i interessava disposar d’uns recorreguts espanyola. El 1751 s’ordenà la tala de boscos
enllosats en què les rodes no quedessin atrapades del Principat per construir sis navilis de setanta
en el fang o desballestades pels rocs. Durant canons. Tota la zona est de la Península Ibèrica,
aquest segle es crearen unes rutes de correu amb des de la frontera amb França fins a Múrcia, estava
la creació de l’Estat liberal amb l’objectiu de poder sota el domini del Departament de Cartagena. Els
fer arribar a tots els racons el control administratiu. troncs eren arrossegats per animals fins als rius
Hem de pensar que aquests camins passarien pels més propers, per on baixaven fins a mar i allí eren