Page 63 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 63

L’ARRIBADA DE GENT NOVA A CASSÀ. DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX. TRES MOMENTS DE LA MIGRACIÓ. TRES ORÍGENS: OCCITÀNIA, PIRINEU I ANDALUSIA  63




            catòlics (més immobilistes) i protestants (més   Quines són les condicions d’acollida?
            reformadors, a França coneguts per  hugonots).   Quan el Sud és l’esperança.
            Les valls prepirinenques del sud francès estaven   Catalunya va patir greument els efectes de la
            superpoblades  i  les  collites  eren  pobres,  i  ja   Pesta Negra (1348) i un segle i mig més tard, l’any
            estaven  acostumats  a haver  d’importar  cereals   1500, encara tenia un 37% menys de població que
            de Navarra i de Castella, o d’haver-hi d’anar a   abans de l’esclat de l’epidèmia.
            treballar temporalment. A més, els contactes entre   Durant el segle  XVI  la població de la Catalunya
            banda i banda del Pirineu ja eren freqüents: en els   occidental i del Pirineu ja va començar a desplaçar-
            segles XV i XVI, les peregrinacions al monestir de   se cap a la terra plana i cap a la costa. Aquestes
            Montserrat per demanar súpliques per acabar amb   terres pirinenques no se’n van ressentir gaire,
            les pestes que afectaven l’Alvèrnia (Massís Central   de l’èxode, perquè s’anaven repoblant amb els
            francès), i, més anteriorment, les peregrinacions a   francesos que ja marxaven de la França pobra.
            Santiago de Compostela en plena edat mitjana.    Però les pestes no s’acaben, i recordem que entre
                                                             1652-54, Cassà (i arreu) va quedar afectada per
            Origen i procedència                             una altra pesta (la llegenda de la mare de Déu de les
            Bisbats i poblacions d’origen.                   Sogues de Cassà de la Selva ve d’aquesta època).
                                                             Catalunya necessitava refer-se de la pèrdua de
            És difícil identificar els noms dels pobles d'origen   població i la immigració francesa va col·laborar en
            transcrits en els llibres parroquials en un mapa   aquesta recuperació.
            actual. Pot ser que els rectors no  sabessin
            escriure’ls bé, que fossin de parròquies que ja no   Quines feines van ocupar aquests francesos?
            existeixen... Sí que podem localitzar els bisbats,   És fàcil imaginar que en una població eminentment
            que gairebé s’han mantingut fins a l’actualitat amb la   rural com era Cassà en aquella època, en què
            mateixa distribució, i així podem veure en un mapa la   encara faltava temps per començar a elaborar taps
            distància que van fer per arribar a casa nostra.  de suro, les feines devien ser a pagès.
                                                             Segons la informació que ens aporten les partides
                                                             dels llibres parroquials podem saber que
                                                             el percentatge més elevat d'oficis  que feien els
                                                             francesos  és  el d’aquells sense especialització,
                                                             ja que  agafaven la primera feina que  trobaven i,
                                                             evidentment, aquí a Cassà significava treballar  al
                                                             camp: bracers, treballadors i pagesos. No tots,
                                                             però: trobem alguns oficis artesanals entre aquests
                                                             nouvinguts, sobretot mestres de cases, serradors
                                                             i enrajoladors, més  algun carreter, cirurgià o
                                                             picapedrer.

                                                             Quins cognoms tenien aquests francesos?
                                                             Com que provenien del territori conegut com a
                                                             «Occitània», la llengua que parlaven era similar al
                                                             català d’aquells anys i, per tant, hi ha molts cognoms
                                                             que s’assemblen als propis de Catalunya, alguns
            Figura 49. Mapa dels bisbats d’Occitània. nadal oller, Jor-  ben catalans, d’altres afrancesats i catalanitzats.
            di; giralt, Emili. Immigració i redreç demogràfic. Els france-  De ben segur que Font, Garriga, Camps, Vern,
            sos a la Catalunya dels Segles xvi i xvii . Ed. Eumo, 2000.
                                                             Forment, Serra, Fargas ... no són noms nous a
                                                             terres catalanes. En canvi Coderch, Lafont, Delfau,
            Zona Massís Central. Regió de l’Auvèrnia o Alvèrnia  Buxaró, Dariou,... han de ser completament nous
            Bisbat de Clarmont, bisbat de Tula, bisbat de    per la seva arrel francesa. Molts d’ells anaren
            Cantal, bisbat de St. Flor, bisbat de Rodés, bisbat   variant i van acabar catalanitzats. Passa el cas que
            d’Albí.                                          a Cassà tenim dos masos anomenats Coderch.
            Zona Pirinenca                                   Un al veïnat de Mont-roig, antigament Can Alivé,
            Bisbat de Comenges, bisbat de Coserans, bisbat   i l’altre a Llebrers. No trobem el cognom Coderch
            Pàmies.                                          a Cassà abans de  1613,  que és  quan  Anthoni
   58   59   60   61   62   63   64   65   66   67   68