Page 63 - Conferencies de l'Arxiu 5

L’ARRIBADA DE GENT NOVA A CASSÀ. DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX. TRES MOMENTS DE LA MIGRACIÓ. TRES ORÍGENS: OCCITÀNIA, PIRINEU I ANDALUSIA 63

catòlics (més immobilistes) i protestants (més Quines són les condicions d’acollida?
reformadors, a França coneguts per hugonots). Quan el Sud és l’esperança.
Les valls prepirinenques del sud francès estaven Catalunya va patir greument els efectes de la
superpoblades i les collites eren pobres, i ja Pesta Negra (1348) i un segle i mig més tard, l’any
estaven acostumats a haver d’importar cereals 1500, encara tenia un 37% menys de població que
de Navarra i de Castella, o d’haver-hi d’anar a abans de l’esclat de l’epidèmia.
treballar temporalment. A més, els contactes entre Durant el segle XVI la població de la Catalunya
banda i banda del Pirineu ja eren freqüents: en els occidental i del Pirineu ja va començar a desplaçar-
segles XV i XVI, les peregrinacions al monestir de se cap a la terra plana i cap a la costa. Aquestes
Montserrat per demanar súpliques per acabar amb terres pirinenques no se’n van ressentir gaire,
les pestes que afectaven l’Alvèrnia (Massís Central de l’èxode, perquè s’anaven repoblant amb els
francès), i, més anteriorment, les peregrinacions a francesos que ja marxaven de la França pobra.
Santiago de Compostela en plena edat mitjana. Però les pestes no s’acaben, i recordem que entre
1652-54, Cassà (i arreu) va quedar afectada per
Origen i procedència una altra pesta (la llegenda de la mare de Déu de les
Bisbats i poblacions d’origen. Sogues de Cassà de la Selva ve d’aquesta època).
Catalunya necessitava refer-se de la pèrdua de
És difícil identificar els noms dels pobles d'origen població i la immigració francesa va col·laborar en
transcrits en els llibres parroquials en un mapa aquesta recuperació.
actual. Pot ser que els rectors no sabessin
escriure’ls bé, que fossin de parròquies que ja no Quines feines van ocupar aquests francesos?
existeixen... Sí que podem localitzar els bisbats, És fàcil imaginar que en una població eminentment
que gairebé s’han mantingut fins a l’actualitat amb la rural com era Cassà en aquella època, en què
mateixa distribució, i així podem veure en un mapa la encara faltava temps per començar a elaborar taps
distància que van fer per arribar a casa nostra. de suro, les feines devien ser a pagès.
Segons la informació que ens aporten les partides
dels llibres parroquials podem saber que
el percentatge més elevat d'oficis que feien els
francesos és el d’aquells sense especialització,
ja que agafaven la primera feina que trobaven i,
evidentment, aquí a Cassà significava treballar al
camp: bracers, treballadors i pagesos. No tots,
però: trobem alguns oficis artesanals entre aquests
nouvinguts, sobretot mestres de cases, serradors
i enrajoladors, més algun carreter, cirurgià o
picapedrer.

Quins cognoms tenien aquests francesos?
Com que provenien del territori conegut com a
«Occitània», la llengua que parlaven era similar al
català d’aquells anys i, per tant, hi ha molts cognoms
que s’assemblen als propis de Catalunya, alguns
Figura 49. Mapa dels bisbats d’Occitània. nadal oller, Jor- ben catalans, d’altres afrancesats i catalanitzats.
di; giralt, Emili. Immigració i redreç demogràfic. Els france- De ben segur que Font, Garriga, Camps, Vern,
sos a la Catalunya dels Segles xvi i xvii . Ed. Eumo, 2000.
Forment, Serra, Fargas ... no són noms nous a
terres catalanes. En canvi Coderch, Lafont, Delfau,
Zona Massís Central. Regió de l’Auvèrnia o Alvèrnia Buxaró, Dariou,... han de ser completament nous
Bisbat de Clarmont, bisbat de Tula, bisbat de per la seva arrel francesa. Molts d’ells anaren
Cantal, bisbat de St. Flor, bisbat de Rodés, bisbat variant i van acabar catalanitzats. Passa el cas que
d’Albí. a Cassà tenim dos masos anomenats Coderch.
Zona Pirinenca Un al veïnat de Mont-roig, antigament Can Alivé,
Bisbat de Comenges, bisbat de Coserans, bisbat i l’altre a Llebrers. No trobem el cognom Coderch
Pàmies. a Cassà abans de 1613, que és quan Anthoni