Page 64 - Conferencies de l'Arxiu 5

64

Coderch, del regne de França, es casa amb ha anat més enllà per la dificultat de llegir els llibres
Marianna Monràs. i també perquè el redactat de les partides és més
També hi ha el cas dels Buxaro, casat al 1677, breu i amb menys informació com més antigues són.
que va derivar a Buxarons en una partida de 1699
i finalment el trobem el 1773 amb el nom que ha Podem considerar un moviment migratori
arribat fins avui, Buscarons. aquesta arribada de persones catalanes
A principi del s. XVIII, entre 1710 i 1725, pagaven del Pirineu a la nostra població, encara
impostos al Consell de la Universitat, o sigui, a que siguin sota el mateix regnat?
l’Ajuntament, per la riquesa immobiliària, els masos Des del moment en què unes persones decideixen
de Llebrers: Can Coderch (a prop de can Cresta, deixar el lloc on han nascut per anar a buscar-se la
conegut també per can Xamariga, de Gregori vida en un altre indret llunyà, si tenim en compte els
Coderch) i Can Buixarons (de Pere Buixarons, en mitjans de transport i les comunicacions dels segles
un lloc no determinat), que eren masos petits, amb XVIII i XIX, i considerant que no és un nombre
molt poques vessanes de terra. gens insignificant de persones, podem considerar
A els Dariou se’ls perd la pista: només se’n va que hi ha motiu per incloure aquesta migració a
registrar un fill, el 1685, i cap defunció. la nostra exposició. Podem fer referència al que
s’anomena «immigració interior», perquè aquestes
Cognoms referenciats als llibres parro- persones passaran a integrar-se, a arrelar en una
quials de Sant Martí de Cassà de la Selva: nova comunitat, i per a l’immigrant (segons els
Violla, Vriolla, Vadouer, Garriga, Gallach, Anglada, de professor Jaume Botey a la revista L’Avenç, núm.
la Comba, Forment, Caramon, Gallart, Companyó, 277, febrer 2003) la paraula arrels vol dir haver
Serra, Coderch, Gaspar, Bertran, Camps, Xellas, canviat definitivament, el paisatge físic i les relacions
Lafont, Delfau, Geli, Barnada Rigau, Chana, Rodas, personals, el naixement dels fills i nets, la mort i
Gaurit, Fargas, Comater, Vern, Masart, Bubriàs, l’enterrament dels pares, haver fet noves amistats...
Buxaró, Buxarons, Doriau, Dariou, Reynalt, Bessa,
Fornés, Font, Farran, Rocha, Ranté, Moter, Capsú, D’on surt la informació?
Lagreu, Xambó, Cutís, Capdeviella, Baduch i Cambó. En una partida de baptisme normalment hi consta
el nom i cognoms dels progenitors, la parròquia
i el bisbat on van ser batejats, el nom i també la
2. ELS PIRINENCS parròquia on van néixer els avis paterns i materns i,
Homes de muntanya en molts casos, també l’ofici del pare i de l’avi. Una
Finals del S. XVIII i segle XIX altra dada interessant són els noms, l’origen i l’ofici
dels padrins de l’infant batejat. Aquesta última
«Per Tots Sants, baixen cerdans, tords i pinsans. dada ha sigut la base per trobar altres forasters
Rams amunt, i per Pasqua a casa» 3 instal·lats a la població. Quan algun matrimoni no
tenia els avis o germans a prop per ser padrins del
Aquesta investigació té el seu origen en unes nounat, escollien companys d’ofici i/o coneguts
converses de carrer amb en Lluís Tomàs Grassot del seu lloc d’origen per aquesta missió.
de Can Revitxo, del veïnat de Verneda, i amb en S’ha pogut seguir la descendència de diverses
Joaquim Pica Rincon, ambdós descendents de generacions de la mateixa família; unes quantes
carboners del Pirineu encara són a la vila de Cassà. Són les famílies:
Si llegim els llibres sacramentals de la parròquia de Artigas (des del 1731 provinent de Bagà)
Sant Martí de Cassà de la Selva dels segles XVII i Tomàs —Can Ravitxo— (des del 1780, dos germans
XVIII, de tant en tant ens trobem amb partides en provinents de Sant Miquel de Turbians, a Gisclareny,
què figuren persones vingudes d’altres contrades, instal·lats a Sant Cebrià de Lledó —els Metges—)
de llocs llunyans, dels bisbats d’Urgell, de Solsona (A)ubach (des de 1815, provinent de Toloriu, a
i de Vic. Pont de Bar, a l’Alt Urgell)
La partida trobada més antiga que fa referència a Arderiu (des de 1828, provinent de Gisclareny, al
algun d’aquests bisbats data de 1731. La cerca no Berguedà),

3. Dossier Oficis: Mudats, però amb puces. Revista Cadí-Pedraforca, núm. 1.