Page 68 - Conferencies de l'Arxiu 5

68

embarcats fins a Cartagena. En alguns casos, es Gràcies a la documentació trobada en els llibres
construí algun vaixell militar a les drassanes de la parroquials es veu com es retroben familiars,
costa catalana mateix, com és el cas de Sant Feliu convilatans o veïns de pobles propers, que
de Guíxols, considerades un parc naval que havia s’ajuden entre ells, com és el cas de fer-se padrins
de potenciar l’Armada Espanyola, on s’hi bastiren de bateig o testimonis de casament, i de ben segur
quatre vaixells entre 1716 i 1721. en assumptes més importants.
La tala no va ser només per espoli extern, sinó que Els desplaçaments no devien ser gens fàcils, però
també es feien servir aquests troncs per obtenir d’alguna manera es devien continuar relacionant
ferro a les fargues, que funcionaven amb el carbó amb els familiars d’origen. Dels que no tornaven
vegetal aconseguit per la traça dels carboners. als seus pobles deduirien que els anava prou bé;
D’aquesta zona pirenaica ens va arribar a Cassà d’altres que primerament havien marxat com a
gent de prop de la Seu d’Urgell: d’aquesta mateixa temporers, decidien fer el pas definitiu i quedar-
ciutat, de Tost, de Coll de Nargó, d’Organyà, de se; d’altres que devien portar notícies prou
Castellbó, de Tuixén, qui sap si algun trementinaire esperançadores animaven més d’un a migrar.
perquè justament d’aquí en procedeix una dona, Germans, cosins, veïns... preparaven el farcell
Maria Pallarès. imprescindible, animats per les expectatives dels
més llançats que els devien oferir possibilitats de
2ª hipòtesi: Creixement del nombre d’habitants. feina i de ben segur que els devien parlar de les
excel·lències meteorològiques comparades amb
Un cop pacificat el país després de la llarga Guerra les de muntanya. Ho trobem tant amb els cerdans
de Successió i assumida la derrota pels catalans, de l’entorn de Pont de Bar: Mussa, Lles, Bar,
va venir un llarg període de lleugera i contínua Talltendre, Aransa, Cortàs, Estana, Toloriu, Viliella,
prosperitat que va desembocar en un augment de Montellà; com també amb els propers a Puigcerdà:
la supervivència degut a les millores sanitàries i de Alp, Prats i Samsó, Guils, Saneja, Bolvir.
producció agrícola que permetia alimentar millor les
famílies —pensem en la reforma i l’ampliació dels
masos dels veïnats de Cassà que es van fer en
aquests anys. Aquesta nota positiva, però, va ser
un inconvenient per a moltes famílies del Pirineu,
que no tenien possibilitats d’oferir feina a tots els
fills. En un territori, el muntanyenc, on l’orografia
fa que costi molt aconseguir terrenys fàcils per al Recull de paràgrafs cerdans
conreu, on, per aquesta mateixa raó, no abunden (Janoher, Girona 1923)
els masos com a la plana, es fa difícil llogar-se
com a jornalers, bracers o fer-se masovers. Amb
aquestes premisses es veuen obligats a buscar Carbó de suro
sort en altres terres. Una vella de Cassà m’explicà
No serà ben bé fins a la segona meitat del s. xix que es recordava d’un temps que ningú
que al Berguedà sorgirà l’explotació de la mineria sabia fer carbó.
del carbó, la qual frenarà aquesta fugida i, encara Més tard vingueren els cerdans
més, afavorirà la recepció de nova població, això i foren els primers de fer piles de socs
sí, de fora de Catalunya. cobertes de terra per carbonitzar-los.
A Cassà havia arribat gent de Saldes, Gisclareny, Després de seguida tothom va sapiguer-ho fer
Vallcebre, Bagà, Gréixer, la Coma i l’Espà, futura i tots van ser bons carboners
conca minera; però tots ho van fer abans de
començar a foradar les mines. Els cerdans
Encara hi ha algunes cases que en diuen
3ª hipòtesi: Efecte crida i bonança meteorològica. “cal Sardà perquè vingueren de Cerdanya
L’efecte crida es troba en tots els moviments per fer carbó.
migratoris: en aquests anys de què estem parlant, Eren bona gent, però contaven misèries del
en la migració espanyola del segle xx i en les seu país.
migracions actuals.