Page 70 - Conferencies de l'Arxiu 5

70

registrades com a serventes, dones que van venir l’arribada, així com el carrer on s’establien. En
soles sense família. molts casos, quan arribaven es quedaven a casa de
El període estudiat va de 1950 a 1975. Durant tota familiars o coneguts fins el moment d’aconseguir
la dècada dels anys cinquanta van anar arribant un allotjament. Sovint en un mateix habitatge hi
famílies que s’han quedat a Cassà, però és a partir havia uns quants nuclis familiars. En trobem uns
de l’any 1962 que comptem més de cinquanta quants que es van instal·lar en masos de pagès
persones per any, i els anys més destacats són el dels veïnats de Mont-roig, Esclet i Llebrers, que ja
1970, amb vuitanta-tres registres, i el 1972, amb havien estat abandonats pels masovers autòctons.
setanta-quatre, i hem de tenir en compte que no hi
són tots, perquè hi trobem a faltar noms coneguts Les vivències explicades per algunes famílies
que no s’han trobat a la documentació estudiada. — Abans d’arribar a Cassà alguns van tenir altres
Era de suposar que també hi hauria extremenys destins.
entre nosaltres, i tot i així només se n’han trobat Un exemple és el dels germans Duran León,
set cognoms o famílies; de Múrcia, deu; de Toledo, provinents d’Antequera, on malvivien treballant
quatre, i també n’hi ha d’altres punts del nord, com en feines del camp mal pagades. L’Antonio és el
Galícia o Castella, però pocs. que va anar en tren fins a Busdongo, un poble
També s’ha de dir que no tothom va venir de León on va haver de baixar per indicació del
directament a Cassà des del seu poble d’origen. revisor perquè viatjava sense bitllet, i es va posar
N’hi ha que provenien de Barcelona o dels pobles a treballar a les mines de carbó de prop de Puerto
d’aquí al voltant, com Riudellots, Campllong, de Pajares. Al cap de poc hi va fer anar la dona
Montnegre, Montjuïc de Girona, Palafrugell, Sant amb els fills i, també, els seus germans Manolo i
Gregori... o també, d’altres punts de la Península. Pedro. Al cap de deu anys cartejant-se amb la seva
Tothom arribava en tren, «el Sevillano», després germana, que ja vivia a Cassà, van fer via cap a
d’un llarg viatge fins a Barcelona, per acabar Catalunya el 1972.
baixant a Caldes de Malavella o Riudellots de la Un altrecas, el primer destí del qual va ser Sant
Selva.
Gregori, és el de la família Serrano González, en
què el pare va treballar a la construcció de la presa
La manera d’arribar: de Susqueda, oriünds d’Atarfe, a la província de
— Primer, venia el cap de casa, i al cap d’un temps, Granada.
retornava al poble a recollir la família. També sabem de persones que van tenir com a
— Un home solter que al cap d’un temps se primer destí Barcelona, per servir en cases de
n’anava a casar al seu poble i tornava a formar famílies burgeses, com va fer la Teresa Pacheco
la família a Cassà. abans de casar-se amb en Miguel Vegas i instal·lar-
— D’altres solters ja es casaven a Cassà amb se a les cases barates.
dones d’origen andalús o formant matrimonis
mixtes amb dones catalanes. — Condicions dures de viatge.
— Poques són les dones que van venir soles, les El viatge es feia en tren, un llarg viatge de gairebé
primeres de la seva família, i si era el cas, eren dos dies. L’Obdúlia Jaramillo el va fer embarassada
noies joves que s’instal·laven a casa d’algun i acompanyada per la filla petita de dos anys des de
familiar. Aquestes buscaven fugir de l’única Noalejo, a la província de Jaén. O la Teresa Duran
feina que els oferia Andalusia: treballar al camp. León, també sola amb quatre filles, que va venir
cap a Cassà, on tenia el marit des de feia tretze
El protocol de sortida del poble d’origen i anys, des d’Antequera. La Loli Toro, la petita,
d’arribada a Cassà. recorda bé el dia que van arribar, el 17 de maig de
1963, i també el vaivé del tren.
Abans de sortir del poble havien de notificar al seu
Ajuntament la sortida, especificant el destí i tots
els membres de la família que viatjava. En arribar — Buscar un lloc on dormir.
a Cassà, havien de personar-se a l’Ajuntament per Havien d’instal·lar-se on podien: en Paco Pérez
donar-se d’alta al municipi. En cas de tenir feina, García i quatre companys més van venir amb
s’especificava en el document que en certificava vint i pocs anys des de Vélez, Málaga, amb una