Page 66 - Conferencies de l'Arxiu 5

66

bosc, en una barraca, i baixaven de tant en tant al
poble a proveir, o eren les dones que els portaven
el fato si no eren gaire lluny del poble. Podem
explicar l’anècdota recordada per la família Pica
que explica que un rebesavi seu va néixer en una
barraca de carboners el 1855 quan la dona, Maria
Cruz, li anava a portar els queviures al seu marit
Pere Picas Aymarich, natural de Prats i Samsó de
Cerdanya i es va posar de part.
La llista de carboners citats en les partides
parroquials és important, una quinzena de cognoms
estan ressenyats com a carboners. Els homes
provinents de la Vall de Ribes ho són tots.
Aquesta feina la devien combinar amb la de pelador
Figura 51. Escena de boscatans del llibre Històries de les de suro en els mesos d’estiu, especialment a partir
Guilleries de Xavier Roviró. Editorial Gavarres, 2022.
de la segona meitat del s. XIX, en què la indústria
surera va créixer de manera important i va arribar
al seu esplendor entre 1880 i 1910. En aquests
adonem que totes elles tenen una superfície anys ja trobem que els nouvinguts són citats com
forestal més que considerable: muntanyes de a tapers o treballadors.
les Gavarres, de l’Ardenya i de Caulès. Això ens
porta a considerar que la majoria d’homes es
dedicaven a les feines del bosc, concretament, a la Abast geogràfic en origen
feina de carboners. Ens hem d’imaginar aquestes Hem de pensar que aquests pobles de la Cerdanya,
muntanyes plenes d’activitat, molt menys denses l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès,
en massa arbòria que en l’actualitat. El combustible als segles XVIII i XIX, tenien molta més població
emprat als habitatges i als obradors era el carbó que en l’actualitat. Molts dels llocs habitats en
vegetal, la llenya i les feixines. Segons el Dr. aquells anys, o bé han desaparegut, o bé estan
Martí Boada, geògraf i naturalista, fins als anys abandonats i en el millor dels casos se n’han
seixanta del segle passat, una persona consumia conservat les esglésies, que ara són, simplement,
anualment cinc tones de fusta, equivalents a cinc ermites enlairades en algun turó.
bombones de butà. Per tant, hi havia una forta S’ha pogut comptabilitzar originaris de quaranta
demanda d’aquests productes. S’instal·laven a parròquies pirinenques:

Figura 52. Mapa de les àrees d’influència dels mercats principals, extret del volum I de la «Geografia General de Catalunya»
de de Lluís Solé, de l’any 1968.