Page 61 - Conferencies de l'Arxiu 5

61

5. L’ARRIBADA DE GENT NOVA A CASSÀ.
DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX. TRES MOMENTS
DE LA MIGRACIÓ. TRES ORÍGENS: OCCITÀNIA,
PIRINEU I ANDALUSIA 1

Dolors Rubirola Sitjas

En el fogatge de 1553, a la vila de Cassà, hi cons- 2) Els treballs dels historiadors Alexandra Cap-
ten cent cinc focs, o sigui, quatre-cents vint habi- devila i Francesc Vall·llobera basats en l’estu-
tants. A finals del segle XX hi estan censades prop di de la Matrícula de 1637. Aquest document,
de vuit mil persones. En aquests quatre-cents cin- fet per ordre de la Cort de Madrid, va ser un
quanta anys trobem tres períodes en què a la vila registre per controlar els francesos que resi-
s’hi afegeix un nombre considerable de població dien a la costa, des de Salses a Alcanar, fet
vinguda de lluny. En un primer període, al llarg de en temps de guerra amb França —la Corona
tot el segle XVII, eren persones provinents de te- de Castella contra la Corona de França, abans
rres occitanes. En un segon període, des de finals de la Guerra de Segadors—, amb finalitat fiscal
del segle XVIII i durant tot el segle XIX, van arribar i repressiva, i per por que perpetressin algun
carboners pirinencs, i, finalment, en el tercer pe- acte contra la corona espanyola. Són temps en
ríode, va ser la migració andalusa, principalment a què el regne d’Espanya estava sota el domini
partir de mitjans anys cinquanta del segle passat. dels Àustries i França, dels Borbons. Encara es
va endurir més aquest control quan el 1639 es
va redactar una ordre en què deia textualment:
1. ELS OCCITANS «ningún francés esté, ni habite en Cathaluña y
Francesos, gavatxos o gascons, 1589 1704 Condados de Rosellon y Cerdaña sin licencia
de su Excelencia por escrito». Tot això passava
«Sembla que vinguis de l’Auvèrnia» 2 abans del Tractat dels Pirineus (1659) i aques-
Ens pot semblar estrany i desconegut pensar que al tes comarques formaven part del Principat de
Cassà del segle xvii puguem trobar gent de França Catalunya.
que vingués a viure-hi, s’hi casés, hi tingués fills i 3) El llibre de matrimonis (1589-1704) i el llibre
que no en marxés. Parlem de quatre-cents anys d’òbits (1589-1742) de la parròquia de Sant
enrere. És un fet que es va donar a tot el territori Martí de Cassà de la Selva.
català però també a l’Aragó, Castella, País Valen-
cià... en definitiva, a tota la Península Ibèrica. Aquesta matrícula de 1637 és tan detallada que
ens aporta informació sobre l’origen, la feina, els
Les fonts d’informació en què ens hem basat per anys de permanència i l’estat civil d’aquests fran-
aquest punt de l’exposició són: cesos, gavatxos i gascons. Les aportacions dels
1) El treball dels reconeguts historiadors i econo- llibres parroquials sobre les referències personals
mistes Jordi Nadal i Emili Giralt, publicat a París dels nouvinguts són bastant similars a les informa-
el 1960 i editat a Catalunya l’any 2000. cions registrades a la Matrícula.

1. Aquest text és fruit de la conferència que l’autora va impartir a l’auditori de la Sala Galà el 13 d’abril del 2024.
2. Expressió que se sentia dir, i encara recordada, quan l’interlocutor no entenia el que se li deia.