Page 59 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 59

PROJECTES NO REALITZATS I PATRIMONI PERDUT  59




            deia que l’edifici era ruïnós i que s’havia d’enderro-  sima, i encara hi ha un nínxol de mercat pels taps
            car. Al final, la Comissió d’Urbanisme va acceptar   cassanencs, però en els darrers vint anys han des-
            que s’enderroqués amb la condició que en la re-  aparegut una gran quantitat d’indústries d’aquest
            construcció l’exterior fos igual. Es va enderrocar,   sector. En els Plecs  Cassà, Indústries del suro,
            però ja no es va construir a imatge de l’antic edi-  que es van publicar l’any 2005 , vàrem identificar
                                                                                        22
            fici, i finalment es va excloure del catàleg de béns   trenta-sis empreses dedicades al suro. Actualment
            protegits de Cassà en el Ple del 29 de setembre   no deuen arribar a una tercera part d’aquesta xifra.
            de 2016.                                         El degoteig del tancament de fàbriques a partir de
            Aquest és el final que li espera a la casa del Gas?   la segona meitat del segle XX ha estat imparable.
            Que quan ja no en quedi cap rastre s’exclogui del   Ja fa dècades que es va enderrocar la Isoladora, la
            catàleg de patrimoni? Aquest és un notable exem-  Reliable va patir moltes reformes i el seu últim final
            ple del modernisme industrial cassanenc, amb uns   ha estat convertir-se en un Bon Preu. En el segle
            magnífics esgrafiats que cada vegada estan més   xxi s’han enderrocat la fàbrica de Cal Bon Home, la
            deteriorats i dels quals cada vegada és més difícil   de Can Menna, la de Can Molinas, etcètera i aviat
            seguir la traça. Precisament en l’actualitat els es-  li tocarà el torn a la fàbrica Rich. Quan vulguem
            grafiats estan de moda i s’estan posant en valor   ensenyar la història del món del suro a Cassà, què
            en les cases del tombant del segle. Per exemple,   mostrarem? Quina fàbrica quedarà, que expliqui la
            fa poc s’ha publicat el llibre Barcelona esgrafiada,   història del món del suro? Quins elements del nos-
            que recull cent quaranta-vuit façanes de Barcelo-  tre patrimoni industrial podrem ensenyar? Podrem
            na amb esgrafiats de Lluís Duran i que ha estat   explicar in situ el funcionament d’un indústria del
            editat per l’Ajuntament de Barcelona.Tots parlem   suro? Podrem ni tan sols ensenyar un bullidor del
            del patrimoni immoble, i sobretot del que veiem,   més d’un centenar de bullidors que hi devia haver
            de  l’exterior,  però  què  passa  amb  l’interior  dels   a Cassà?
            edificis? És evident que els usos d’un edifici del   Ara sí, per acabar, parlaré del salvament d’una
            segle  xix no són els mateixos que els d’avui en   peça important de Cassà de la Selva: Can Trinxe-
            dia. Però, que ens en diuen, els plànols? No gaire   ria. Recordem que no fa gaire una historiadora,
                                                                                 23
            res. Trobem els plànols de Can Menna i poca cosa   Isabel Coll, va publicar  que les escultures de la
            més. Sabem perquè ens ho han dit, perquè ho      façana de Can Trinxeria varen ser fetes per l’es-
            hem llegit, que hi havia sales de música, alcoves   cultor Enric Clarasó, i amb aquesta descoberta va
            i habitacions pel servei, i això també és part del   posar sobre el mapa Cassà de la Selva com un
            nostre patrimoni. Estem excavant per saber com   dels llocs on es poden admirar belles escultures
            funcionaven les cases iberes i romanes, però no   modernistes com les del Sant Jordi matant el drac.
            documentem les cases del segle XIX o de primers   Recordem, però, que Can Trinxeria va estar aban-
            del segle XX.                                    donada des de l’any 1986, en què va traspassar
                                                             l’últim Trinxeria que hi residia, i que posteriorment
                                                             la va comprar una promotora privada que va fer un
                                                             projecte per situar-hi un local comercial a la plan-
            5. DIVERSOS PATRIMONIS                           ta baixa i habitatges en els pisos superiors. Aquell
            Tots som més o menys coneixedors del que signi-  projecte no es va materialitzar i ja en sabeu el final:
            fica la pèrdua de patrimoni arquitectònic, però ja no   l’Ajuntament el va adquirir, quan l’immoble estava
            en som tan conscients quan parlem del patrimoni   ja en un estat molt lamentable, per tal de conver-
            industrial. La indústria surera va ser importantís-  tir-lo en un equipament municipal.














            22. Cassà Indústries del suro, Plecs núm. 10/2a època, Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, 2005
            23. Coll, Isabel: Enric Clarasó. Escultor. Centaure groc
   54   55   56   57   58   59   60   61   62   63   64