Page 62 - Conferencies de l'Arxiu 5

62

Els primers historiadors mencionats, Nadal i Giralt, a la parròquia de Sant Martí de Cassà de la
van fer el buidatge dels llibres de matrimonis de Selva.
quatre parròquies catalanes: Cassà i Palamós Estem parlant de cinc, sis, set casaments de
(J. Nadal), i Vilafranca del Penedès i Creixell (E. mitjana per any, en un temps en què a Cassà hi
Giralt) durant un període de trenta anys fins l’any havia unes mil persones; al cens de 1553 consten
1620, considerat com la plenitud del gran cicle cent cinc focs, i al cens de 1718, mil dos-centes
migratori. En aquest temps, els matrimonis mixtos setanta persones.
entre homes francesos i dones cassanenques va L’interès d’aquest estudi ha sigut intentar descobrir
representar el 10% del total. El mateix va passar a si encara tenim descendents francesos entre
Palamós, i encara va ser més elevat a Vilafranca i nosaltres. Nadal no va publicar els noms dels
Creixell, on es va arribar a superar el 16%. contraents, només va posar dos exemples dels
Encara que aquesta comparativa sigui de trenta quaranta matrimonis mixtes. Alguns dels homes
anys, Jordi Nadal va estudiar un període més francesos que es casen a Cassà són residents
llarg, tot el primer llibre de matrimonis (1589 – a pobles veïns com Fornells, Vilobí, Aiguaviva, la
1704), que cobreix una mica més de cent anys, Bisbal o Maçanet.

Figura 48. Matrimoni Xellas-Puig l’any 1618. Font: Parròquia de Sant Martí de Cassà de la Selva. Llibre de matrimonis 1
(1589 – 1704).

Transcripció de la partida Matrimoni d’Antoni Xellas i Margarida Puig
«Diumenge als quatre de febrer del any mil sis cents i divÿt, jo Montserrat Barnés prevera y domet
sposi y doni Benedictió nupcial a Antoni Xellas sarador de nasció francès habitant en la parroquia
de Vilobí y ha Margarida Puig de Sta Pellaya, presents per testimonis lo senyeren Antoni Pasqual y
mestre, Garau Colomer sastre y Jaume Torrent pagès, tots de la parròquia de Cassà de la Selva».
Font: Llibre de Matrimonis I (1589-1710) de la parròquia de Sant Martí de Cassà de la Selva

Aquesta cerca porta a mirar també els llibres nom i primer cognom: «francès», «del Regne de
d’òbits on s’hi troben noms d’homes francesos França», «del Bisbat de Rodés», «del Bisbat de
que no s’havien casat a Cassà, però sí que hi van Tula», «estranger» o «de natio francès».
morir. Alguns, solters, d’altres que s’havien casat Vist això, hem de comptar que tenim un nombre
en d’altres parròquies i alguns, molt pocs, que ja considerable de francesos, no només els que
havien vingut amb família. La proximitat fa que hi consten com a nuvis a l’estudi fet per J. Nadal.
hagi relació amb d’altres francesos establerts a la
vila de Llagostera. Surten anomenats com a padrins Quines són les causes de l’arribada de
de bateig o testimonis en altres casaments. francesos.
El rector del moment, en les partides, especifica bé Com en tota migració, el motiu de la partença és la
quan els contraents no són del país, i també ho fa necessitat; no ho és el caprici ni l’aventura. França
en les defuncions. A Cassà hi escriu després del patia els efectes de les Guerres de Religió entre