Page 80 - Conferencies de l'Arxiu 5

80

Taula 1. Els batlles jurisdiccionals de Cassà de la Selva, 1383-1404

Nom Anys documentats
Guillem Quintana 1383
Guillem Adrià 1395
Jaume Estac 1391
Pere Frigola (I) 1396-1397
Jaume Miró 1399
Francesc Dalmau 1400
Joan Bosc 1401-1402
Joan Aloart 1402
Pere Frigola (II) 1402-1404
Font: Elaboració pròpia a partir de la sèrie notarial de l’Arxiu Històric de Girona.

revela una xarxa de relacions epistolars entre nu- (avui integrat al fons notarial de l’AHG), potser cal-
clis i també els tipus de contractes contrets pels dria cercar-les en els fons del Consell de la ciutat
cassanencs, a més dels incompliments o demo- de Girona (on sembla que, fins avui, no s’han con-
res de pagament. A la vegada, la correspondència servat pas).
permet analitzar d’altres aspectes de la mecànica Les lletres són, totes, trameses entre corts jurisdic-
processal, com ara les estratègies dels denunciats cionals: no se’n documenta cap d’enviada o rebuda
per esquivar les mesures punitives. En aquesta per un particular. Solen presentar una mateixa es-
mateixa línia, mostra l’actitud de la senyoria i de tructura, que consisteix en la identificació del des-
la seva cort: tan aviat exercia la coacció contra els tinatari i del remitent, la data crònica i tòpica, una
districtuals com els intentava evitar les penes dic- exposició dels fets i una reclamació o instància (que
tades per instàncies externes en defensa de la prò- inclou l’amenaça pertinent davant d’un eventual in-
pia sobirania jurisdiccional. Les properes seccions compliment). L’assentament de les cartes rebudes
s’interessen per tots aquests aspectes. va precedit d’una nota registral que testimonia en
quin moment i per part de qui la carta fou llegida
2. LES LLETRES ENTRE LES CORTS al batlle, a més del nom del saig, nunci o missatge
Per aquest treball hem analitzat les lletres de la que probablement l’havia dut fins a la vila. També
cort de Cassà de la Selva, tant les enviades com pot anar acompanyat de notes col·laterals que des-
les rebudes, datades entre 1383 i 1402. Si bé una criuen els mecanismes activats (notificacions, confi-
part de la correspondència original s’ha conservat sacions, etc.) després de rebre la lletra requisitòria.
(són lletres plegades, sovint segellades amb cera En total, s’han documentat cent setanta-una lle-
per l’ens emissor), avui podem inventariar-ne la tres, cents quaranta-nou de rebudes i tan sols
majoria, ja que les missives van ser transcrites en vint-i-dues d’enviades (Gràfic 1). Donat el caràc-
registres específics de la cort. Amb aquest propò- ter requisitori dels documents, aquesta distribu-
sit, hem buidat dos llibres diferents (AHG, Notaria ció apunta a la subalternitat de Cassà de la Selva
de Caldes-Llagostera, Reg. 116 i Reg. 131). Si el respecte de les entitats de població amb les quals
primer volum conté tota la correspondència produï- mantenia relació epistolar. Malgrat els avenços en
da entre 1383 i 1386, el segon cobreix el període la urbanització que s’han apuntat anteriorment, les
1392-1402. No disposem de les lletres escrites fonts d’ingressos locals seguien sent eminentment
33
entre 1387 i 1391. Aquest és un buit significatiu, agropecuàries, i les famílies —riques o pobres—
ja que —com s’ha avançat— entre 1386 i 1389 la disposaven de diners amb la irregularitat que era
cort devia actuar per autoritat de la ciutat de Giro- pròpia als modes de producció preindustrials. És
na. Com que les lletres d’aquesta cronologia no es per això que es recorria a la compra finançada de
troben a l’arxiu de la cort senyorial dels Montcada productes manufacturats o de roba, i es dema-

33. El registre CL 116 presenta dues parts: una primera on es copiaren les cartes de la cort de Cassà, i una segona on s’hi
copiaren les de la mateixa institució de Caldes.