Page 84 - Conferencies de l'Arxiu 5

84

visita del germà del difunt, pregant que li fos dona- Hem intentat de buscar-hi una explicació tot obser-
da sepultura eclesiàstica («tradi ecclesiastice se- vant, de forma aïllada, les demores documentades
pulture») a la vegada que posava a disposició dels en cada cort. Les tres mostres més robustes són
hereus del denunciant —que, mentrestant, també les de les lletres que van ser enviades des de les
s’havia mort— tots els béns de Gassol. Tan sols corts de Sant Feliu de Guíxols (deu), la reial de
d’aquesta manera el cos de Gassol va poder ser Girona (trenta-quatre) i la del bisbe (seixanta-cinc)
enterrat en un cementiri. fins a Cassà. Si en el primer cas, de mitjana, les
47
Per la resta de corts, de titularitat laica, les lletres missives van tardar quinze dies a ser presentades,
requisitòries tenien com a objectiu central obligar les de la cort reial van tardar vint dies. Van ser fins
un pagament. Es demanava al batlle de Cassà a cinquanta en el cas de la cort episcopal.
que instés els particulars a fer-ho. Els convidava La mostra de la cort reial de Girona presenta alguns
a forçar-los mitjançant un repertori genèric dels valors extrems, però vint-i-dos dels trenta-quatre
mecanismes a l’abast: «per capcionem, pignorem, casos assenyalen una dilació de vuit dies o menys.
venditionem et districtionem eorum quam aliter». En canvi, la dispersió en el cas de la cort episcopal
En cas que la cort interpel·lada no actués en un ter- és molt accentuada: catorze lletres van tardar vuit
mini donat (vint dies), la cort forana solia amenaçar dies o menys, deu ho van fer de nou a vint dies,
amb represàlies sobre el conjunt de la jurisdicció, i catorze de vint-i-un a trenta, cinc entre un i dos
advertia que procediria empenyorant o marcant els mesos, sis de dos a tres mesos, onze de tres a sis
béns de qualsevol dels aforats. És clar que aques- mesos i cinc de sis a nou mesos. En aquest cas,
tes només eren amenaces sobre el paper, que po- tot i que s’observen algunes demores agrupades
dien acomplir-se o no en funció de la relació de cronològicament (l’any 1393 cinc de les onze lle-
forces entre les senyories, i que sempre estaven tres van tardar més de quatre mesos i mig a arribar
subjectes a la negociació. a Cassà), no hi ha cap relació conclent entre la dila-
48
ció i l’any de redacció. Tampoc n’hi ha amb el mes
3.1 Demores en les comunicacions de redacció (coeficient de Pearson de -0,18). La
Un element particular d’aquests registres de lletres lentitud de la cort episcopal sembla, més aviat, una
és el fet que s’hi recull tant la data de redacció com qüestió estructural i no pas un problema puntual
el moment en què foren presentades al batlle de o estacional. Tampoc l’observació de la sociologia
Cassà. Disposem d’aquestes informacions en cent dels instigadors de les lletres (mercaders o insti-
tretze de les cent quaranta-nou cartes rebudes. Les tucions eclesiàstiques de Girona, majoritàriament)
cartes eren traslladades per nuncis o missatgers de indica que la cort s’afanyés més o menys segons
les corts, que arribaven fins a la localitat per fer-ne la identitat del denunciant.
entrega personalment. És el cas de la lletra emesa D’aquesta manera, sols podem confirmar que al-
l’11 de març del 1399 per la cort de Sant Feliu de gunes corts resultaven més diligents que no pas
Guíxols, i que Pere Costa duria just el dia després d’altres. Això potser es devia a la mecànica de fun-
49
fins a Cassà. També la que un individu descrit com cionament, a la nòmina d’oficials que hi treballaven
a nunci jurat del bisbe presentà a la mateixa locali- o a d’altres condicionants de tipus material que
tat vint-i-sis dies després de la redacció. Des d’un avui no comprenem perquè aquestes institucions
50
punt de vista estrictament material, i atenent a les estan pràcticament orfes d’estudis. Creiem que
curtes distàncies que havien de cobrir (que són de futures recerques hauran d’aprofundir-hi, perquè
poques hores a peu), demores de tants dies com la tal vegada aquests diferències van condicionar els
darrera no semblen prou justificades. litigants a l’hora de recórrer a una instància o altra.

47. AHG, CL 131, f. 118r-118v (16-6-1397); f. 119r-119v (16-5-1397)
48.Vegeu un cas expressiu, en què una marca dictada a la batllia de Peratallada contra els aforats a Sant Feliu de Guíxols, l’any
1409, fou rebatuda argumentalment: la cort local devia actuar contra els deutors i els seus avaladors; i si abans no ho havia fet
és perquè habitaven un loco multum rusticali et separato. El batlle ganxó reclamava la revocació de la marca, assumia la decisió
última d’una comissió de juristes de Girona i amenaçava, al seu torn, de procedir contra els aforats de Peratallada. AHG, Fons
notarial de Sant Feliu de Guíxols (Sfe) 859, s.f. (2.8.1409).
49. AHG, CL 131, f. 132r-132v (11-3-1399).
50. AHG, CL 131, f. 140v-141r (5-7-1399).