Page 86 - Conferencies de l'Arxiu 5

86

Les lletres dels jueus, de la seva banda, destaquen indica que el saig de Cassà imposà una pena als
durant la dècada de 1380 (en comptem vint-i-qua- morosos per tal que responguessin a la reclama-
tre de concentrades entre 1383 i 1384). En canvi, ció en un termini de deu dies. Per aquesta via, el
reculen després del progrom de l’aljama gironina contenciosos podien quedar resolts. Donat el des-
del 1391 (dotze entre 1385 i 1402). En aquest mo- equilibri entre el volum de lletres rebudes i envia-
ment, a més, apareixen reclamacions instades per des, és probable que la majoria acabessin d’aques-
mercaders que s’haurien vist forçats a la conver- ta manera.
sió. Per tal de recuperar els seus mutua o d’altres Alhora, sabem que tant la cort local com espe-
tipus de deutes adquirits a través de transferèn- cialment els habitants del terme no eren objectes
cies, els membres d’aquesta comunitat religio- passius en aquest sistema, sinó que buscaven ar-
sa no dubtaven a emprar tots els mecanismes a guments per defensar-se. En aquest punt, cal in-
l’abast, fins i tot les excomunions activades per la dicar que, quan es produïen diferències de criteri,
cort episcopal. hom podia obrir la via judicial, en la qual es duria a
A través d’aquest breu epígraf hem apuntat la di- terme un procés provatori, i pel qual les corts so-
versitat dels agents implicats en la relació epistolar lien demanar una penyora judicial coneguda com a
entre corts. La possibilitat de reclamar a distància ferma de dret. Aquesta figura fixava l’obligació de
(malgrat les demores de les institucions) era ben les parts d’assistir a judici i a la vegada constituïa
pràctic, i segurament contribuí a reforçar els ser- un reconeixement de que la matèria no podia ser
veis econòmics dels mercaders a l’entorn de la ciu- tractada en una altra cort. 57
tat de Girona. A més, cal dir que alguns d’aquests De fet, la totalitat de les vint-i-dues lletres envia-
actors es mostraren versàtils en l’elecció dels me- des des de Cassà són respostes a un requeriment
canismes per recuperar els seus deutes: accedien previ: s’hi avancen arguments que pretenen frenar
a diferents corts. La cort del batlle de Cassà inte- les mesures instades i, sovint, es fa referència a la
ractuava amb totes elles. Aquest fet torna a indicar presentació de la ferma de dret i la seva escriptura
l’elevat nivell d’integració entre territoris. a Cassà.
Una de les modalitats de resposta passava per
4. LES LLETRES EMESES PER LA CORT adduir la inexistència de reclamacions o comuni-
DE CASSÀ cacions prèvies sobre el deute o obligació. Aquest
La prudència i l’espai manat pels editors ens obli- fet inhabilitaria la mesura coactiva instada per la
cort forana, ja que els costums territorials prescri-
ga a apuntar només telegràficament l’altra cara de vien un iter processal concret que havia de respec-
la moneda, és a dir: les respostes donades per tar-se. El 15 d’octubre del 1384 la cort de Cassà
58
la cort local. En aquest epígraf descrivim quines rebé una lletra de la cort del veguer de Girona on
eren les estratègies dels locals davant dels reque- li manava que compel·lís el carnisser de Cassà a
riments externs, tot apuntant la col·laboració que pagar 70 s. que devia a Marc Marcó, un paraire de
probablement van rebre de part de la senyoria. Girona. Aquests diners, assegurava el represen-
Anteriorment, hem indicat que els assentaments tant reial, havien estat exigits via clams i reclams
d’algunes lletres contenen notes col·laterals en a la cort de Cassà. En resposta, la cort de Cassà
les quals es transcriu l’acció ordenada pel batlle envià una lletra el 26 d’octubre indicant que Mar-
de Cassà davant d’un requeriment. Valgui com a có no havia presentat cap denúncia a la cort local,
exemple el cas registrat l’any 1383, quan una lletra però que malgrat això s’havia citat el carnisser. En
requisitòria de la cort de Llagostera a la de Cassà la seva declaració, aquest havia afirmat que no te-
demanava que es forcés un grup d’homes de la nia cap deute amb el querellant, fet pel qual proba-
localitat a satisfer els deutes acumulats d’un violari blement va presentar una ferma de dret. Negar
59
que els havia estat venut pel llagosterenc Bernat el deute de pla és, de fet, un altre dels arguments
Creixell. En aquest cas, una anotació posterior que es localitza a la documentació, tot reptant al
56

56. AHG, CL 116, f. 9r-9v (1-11-1383).
57. Sales i Favà, 2022a: p. 104-105.
58. Ibidem.
59. AHG, CL 116, f. 18v (26-10-1384).