Page 82 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 82

82





               Les lletres rebudes, que es distribueixen de forma   ma genèrica, bona part dels quals correspondrien
               desigual al llarg del període, provenen d’un espai   a pensions del crèdit censal —violaris i censals
               immediat, dins d’un radi inferior als vint quilòme-  morts—  (n.  29); als  préstecs  de  tipus  personal
               tres (excepte pel cas de Besalú) (Mapa 1).  Foren   (mutua), sobretot emesos per jueus (n. 21), o bé a
                                                     35
               emeses per les institucions reials, baronials o ecle-  les compres a crèdit (n. 9). En aquest apartat des-
               siàstiques d’aquestes localitats. Destaca el cas de   taquen encara els anomenats drets eclesiàstics (n.
               la ciutat de Girona, amb cent trenta-una de les cent   25), sovint expressats d’aquesta forma genèrica,
               quaranta-nou lletres que va rebre la cort de Cassà   però que segurament remeten a censos impagats
               en aquest període (88%), fet que apunta a una re-  a les senyories religioses o a l’esgésia parroquial. 38
               lació d’intensa dependència.
               Amb tot, cal indicar que dins mateix de Girona,   Taula 2. Temàtica de les lletres rebudes a
               dues instàncies diferents requerien als represen-  la cort de Cassà de la Selva, 1383-1402
               tants baronials de Cassà que activessin mecanis-
               mes legals. Es tracta de la cort reial, presidida pel   Deutes                     n.     %
               veguer o el seu lloctinent , d’un costat (amb un         Deutes                    24    16,1
                                       36
               total de cinquanta-tres lletres, que representen el      Censals morts             15    10,1
               40,5% dels contactes amb la ciutat), i la cort epis-     Violaris                  10    6,7
               copal, presidida per l’Oficial del bisbe (setanta-vuit   Censals morts i violaris   4    2,7
               lletres, 59,5%). 37                                      Mutua                     21    14,1
               D’altra banda, la ciutat de Girona és omnipresent        Compres de bestiar         2    1,3
               com a destí de la correspondència emesa des de           Compres de draps           6     4
               la cort de Cassà. Vint-i-una de les vint-i-dues lle-     Compres de gra             1    0,7
               tres hi eren destinades (dues a la cort del bisbe,       Costos processals          1    0,7
               dinou a la cort reial); tan sols una fou enviada a la    Drets eclesiàstics        25    16,8
               cort jurisdiccional de la Bisbal (a mans del bisbe).   Mecànica processal
               Amb tot, en primer terme ens centrem en les car-         Hostatjament incomplert   29    19,5
               tes rebudes, amb l’objectiu de descriure la matèria      No convenir                7    4,7
               en litigi, a banda d’intrepretar la mecànica i l’estra-  No compel·lir              2    1,3
               tègia processals.                                Drets feudals
                                                                        Abandonament del mas       1    0,7
               3. LES LLETRES REQUISITÒRIES                             Fer-se home propi          1    0,7
               Aquesta secció introdueix les motivacions de les   Font: AHG, CL 116; CL 131.
               lletres de la nostra mostra, així com els mecanis-
               mes coactius que intentaven activar a la cort lo-  En l’apartat de la mecànica processal (25,5%) hem
               cal. Epígrafs posteriors discuteixen les demores   inclòs totes aquelles lletres que, tot i derivar ori-
               d’aquesta correspondència i la sociologia dels ac-  ginàriament de deutes impagats, es presentaven
               tors implicats, presos com a indicis de la capacitat   perquè  els acusats no havien respectat  procedi-
               del sistema per connectar, amb eficàcia, diferents   ments anteriorment dictats en la causa. És el cas,
               estats senyorials.                              molt particularment, de no haver respectat un hos-
               Tal com es deriva de la Taula 2, gairebé tres quar-  tatjament (n. 29), que era el càstig imposat pel qual
               tes parts de la correspondència rebuda (el 73%   un particular quedava sotmès a una reclusió peri-
               del total) té relació directa amb deutes impagats   metral (en un grup d’immobles, més habitualment a
               per part dels habitants de Cassà. Es documenten   la cellera de Cassà o a les muralles de Girona) fins
               vint-i-quatre lletres per deutes expressats de for-  que es mogués en algun sentit: pagar o renegociar



               35. Vegeu una aproximació a aquesta temàtica a partir de les cartes del consell barceloní a Baydal Sala, 2021: p.39-44.
               36. Ferro Pomà, 2016: p. 143-146.
               37. Sobre aquesta figura, vegeu Cots i Castañé, 2004: p. 460-469 i també Cárcel Ortí, 2005: p. 25.
               38. Es documenten dues lletres instades pel clergue beneficiat a l’altar de Santa Margarida de l’església de Cassà, en què
               reclamava «censos i foriscapis» a un Pere Ros de Cassà. Vegeu AHG, CL 131, f. 156v-157r (9-3-1402); f. 157v-158r (9-3-1402).
   77   78   79   80   81   82   83   84   85   86   87