Page 95 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 95

Figura 65. A l’esquerra, vista aèria del pla de Mosqueroles. Font. AMCS. Autoria: Bon Vent Empordà SL, any 2009. A
la part superior dreta, el pla de Mosqueroles inundat. Autor: Narcís Dalmau. A la part inferior dreta, mina de desguàs de
l’estany de Mosqueroles. Autor: X. Niell.

baren per definir els límits del nostre municipi, dins dessecat i les seves terres eren artigades gràcies
del qual hi havia un gran nombre de veïnats (Lle- a la construcció de tot un sistema de recs madrals
brers, Ventallol, Sangosta, Perles, Serinyà, Bell- que recollien i desguassaven l’aigua.
17
solà, Parades, Esclet, Castellar, Verneda, Corça- L’altre estany, molt més gran i important, era el
na. Serres, Candell i Matamala). Alguns d’ells van de Mosqueroles, que ocupava bona part del pla
desaparèixer amb els pas dels temps (Ventallol, homònim. Molt possiblement aquest estany ja ha-
Parades, Bellsolà, Castellar, Corçana i Candell, via estat dessecat en el segle XIII, però amb l’arri-
cap al s. XVI-XVIII) i les seves terres passaren a bada de la Pesta Negra i l’abandonament del mas
formar part dels veïnats més grans que hi havia Mosqueroles (l’actual can Dalmau) l’any 1348,
al seu voltant. D’altres es transformaren i es divi- totes les seves terres van quedar abandonades
diren, com és el cas del veïnat de Perles, que va
acabar partit en dos nous veïnats: el de Mont-roig i l’estany va renéixer. No va ser fins al segle XV,
més concretament l’any 1442, que el militar de Gi-
i el de Mosqueroles (s. XVI-XVII). 16
rona Joan de Segurioles va comprar el mas Mos-
queroles i, conjuntament amb d’altres masos de
1. CANVIS EN EL TERRITORI (LA PLANA la zona (mas Llobet, mas Viader i el mas Salellas
DE CASSÀ) de Cassà i el mas Geronès de Campllong), van
1.1 Dessecament d’antics estanys decidir tornar a dessecar l’estany. Per fer-ho van
18
Durans els primers segles de l’Edat Mitjana a la construir una claveguera feta de pedra d’uns trenta
plana de Cassà havien existit dos estanys impor- metres de llargada que passa per sota el llit de la
tants. El primer era el de Llebrers, que estava situat riera Verneda i desguassa l’aigua a la riera Gotarra,
a la part baixa d’aquest veïnat, i ocupava bona part que discorre per una cota molt més baixa. A més,
del pla de la riera Freixeneda. Al segle XIV diversos per tot el pla es van construir petits recs madrals
masos de Llebrers hi tenien terres i moltes d’elles que portaven l’aigua cap a dos recs madrals molt
eren anomenades «S’Estany», cosa que ens indi- més grans i que la conduïen cap a la claveguera
ca que ja en aquell moment l’estany havia estat anteriorment esmentada. També a la part baixa del

16. J. Mundet i X. Niell (2019).
17. J. Mundet (2006).
18. ADMCS, P-3 (1442-06-08).