Page 97 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 97

Figura 67. Fotografia del Molí de la Capçana o molí d’en Limbo, datada de finals dels anys vuitanta. Font: AMCS. Arxiu
d’Imatges. Fons Llumiguia i Fons Puig d’Arques.

documents del mas Barnés i del mas Falgueres de manyà, dins del torrent d’Aiguabona, el qual forma
l’any 1581 s’esmenta que les seves terres, situa- part de la capçalera de la riera Verneda.
25
des a la part baixa del pla de Gotarra, és a dir, a Un altre molí estava situat a la zona de la Casa
l’oest de ca l’Oller i al sud del mas Nou, afronta- Nova d’en Bota, on l’any 1339 diversos masos de
ven pel costat sud amb la riera vella de Gotarra. Verneda (Ribot, Otger, Arnau i Bota) van capbre-
23
Aquest fet, ens està indicant que antigament la var diverses peces de conreu que estaven situa-
riera Gotarra passava just per aquest punt i que des dins de l’antiga vil·la Ritotger, la qual tenia en
entre els segles XIV-XV la riera va ser desviada el seu interior, a part del molí, un forn de teules i
entre 60-190 metres cap al sud, lloc per on passa rajols. És possible que les restes d’aquest molí
26
actualment. El llit de l’antiga riera encara existeix i es corresponguin amb uns murs i construccions
es correspondria amb un rec madral que discorre que fins als anys noranta del segle passat havien
de forma paral·lela a l’actual riera Gotarra. Per això existit en el camp dels Casalots, que forma part
no és gens estrany que, a partir d’aquest moment i d’aquesta heretat i que està situat just al costat de
en la documentació escrita posterior, aquesta riera la riera Verneda. Per un document de l’any 1677
27
fos coneguda com a «riera Nova». del mas Bota sabem que el molí ja estava derruït
24
en aquell moment. 28
1.3. Molins fariners El següent molí fariner era el molí de la Capçana,
Al llarg de la riera Verneda van existir diversos conegut també com a «molí de Verneda o d’en
molins fariners. L’any 1305 s’esmenta l’existència Limbo». La seva construcció data aproximadament
d’un molí dins de la propietat de can Llach de Ro- de l’any 1609 —data de la llinda de la porta— i

23. ACA. Monacals-Hisenda, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, vol 1702 (1581-1586).
24. Aquest topònim el trobem referenciat en el Cadastre Reial de 1733 i en les Declaracions de Finques Rústiques de 1879.
25. Dada extreta del treball de Quim Mundet titulat «L’heretat del mas Llach de Romanyà» (2011).
26. AMRVCS, Cabrevacions (1339-04-23).
27. J. Mundet i X. Niell (en premsa).
28. ARVCS, (1677-11-14).