Page 98 - Conferencies de l'Arxiu 5

98

la resclosa actual va ser construïda l’any 1708. gostera (can Ravenissa), a l’est, i el traçat del ca-
29
Antigament hi devia haver una altra resclosa més rrilet o via verda de Girona a Sant Feliu de Guíxols,
petita feta de fusta o pedra. Aquest molí fariner va a l’oest. Aquest molí ja el trobem documentat l’any
estar en funcionament fins a les primeres dècades 1319, quan va ser establert pel senyor del Castell
del segle XX, quan van ser reconvertit en un molí de Cassà a Bartomeu de ses Parades, pagès de
per fabricar aglomerat de suro. l’antic veïnat de Parades (Serinyà-Esclet).
34
També hi havia un altre molí fariner a la finca de L’existència d’aquests molins fariners, dels quals
can Vilallonga, dins de la riera Vilallonga, tributària encara es conserven algunes restes, com ara les
de la riera Verneda, ja documentat en un capbreu recloses, les basses o els edificis (en el cas del
del Castell de Cassà l’any 1339, quan era explotat molí de la Capçana i del molí de can Vilallonga),
pel seus propietaris, en Guillem Esteve, de Vila; ens mostra com en època medieval existia dins
l’Arnau Nadal, de la Serra; en Bonanat Mascort, de del terme de Cassà una gran quantitat de camps
Santa Pellaia, i en Bernat Ponç, de la Serra, a canvi de conreu destinats a la producció de cereals, els
del pagament d’un cens anual al senyor del Castell quals eren portats a aquests molins per moldre’ls i
de Cassà. L’any 1715, Josep Vilallonga, pagès i convertir-los en farina.
30
senyor útil del mas Vilallonga del veïnat de Verne-
da, va capbrevar, juntament amb uns procuradors
davant del noble Veguer General del Principat de 1.4. Xarxa de camins
Catalunya, el molí de can Vilallonga, situat dins de En època medieval la xarxa viària de Cassà era molt
la seva propietat i que li havia estat establert l’any diferent de l’actual. En aquells moments la via de
35
1710 pel noble Joan Escatllar, militar de l’ordre de comunicació més important que travessava el ter-
Santa Maria d’Alcántara. 31 me municipal era el camí ral de Girona a Sant Feliu
Retornant a la riera Verneda, també sabem que hi de Guíxols. Aquest camí, procedent de Llambilles,
havia un altre molí fariner una mica més avall. Era entrava dins de la parròquia de Cassà travessant el
conegut com a «molí del mas Martí d’Alboreda» i Bugantó. Des d’allà continuava cap al coll de Lle-
estava situat prop de l’antic passallís de Verneda, brers, després baixava cap al sud-est, paral·lel a
lloc per on el camí ral de Girona a Sant Feliu de l’actual carretera C-250, travessava el pla de can
Guíxols travessava la riera. Les primeres referèn- Xirgo i creuava la riera Freixeneda. Entrava al poble
cies d’aquest molí daten de finals del segle xiii, de Cassà pel carrer Avall, passava per davant de
32
quan era propietat de la Pia Almoina de Girona. l’església i continuava pel carrer Raval en direcció
L’any 1365, moment en què fou establert a Gui- a les Cases Barates. Pujava cap als bombers, per
llem Creixell, senyor útil del mas del mateix nom baixar després cap a cal Cigró, travessava primer
(actual mas Torremansa), encara estava en funcio- el torrent del Gatellar o torrent de les Cadenes
nament. 33 i després, la riera Verneda. Continuava cap a la
Finalment, existia un altre molí fariner a l’alçada de Capçana i, des d’allà, es dirigia cap a la Rajoleria
la finca del mas Pla d’Esclet (actual cal Cuquí). Es- de Verneda. A l’alçada del camp de l’Antunya, del
tava situat en el tram de la riera Verneda que es mas Ribot de Verneda, el camí ral sortia del terme
localitza entre el trencant que porta cap a la Pineda de Cassà i entrava dins el veïnat de la Bruguera de
Fosca, zona del camí ral de Girona al castell de Lla- Llagostera.

29. J. Mundet i X. Niell (2017).
30. ADG, Capbreu del Castell de Cassà, núm, 40, 49, 86 i 93 (1339).
31. AHG. Notaria de Cassà, Notari: Domènec Xiberta, p.65 (1715-10-16).
32. J. Mundet i X. Niell (2017).
33. ADG, Almoina, P-2-2720 (1365-08-05).
34. ADG. Cúria, pergamí 54 (1319-09-16) i J. Mundet i X. Niell (2021).
35. Per obtenir més informació sobre aquests camins, consulteu els diversos volums publicats de la col·lecció de «Toponímia dels
veïnats de Cassà» (2006, 2009, 2016, 2017, 2021 i en premsa) i l’obra d’Elvis Mallorquí et al. titulada «Cinquanta-cinc llegües de
passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana», vol. I-II (2016 i 2017).