Page 103 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 103

Figura 71. Camps de conreu al veïnat de Serinyà, amb can Domingo de la Bassa a l’esquerra i can Gai a la dreta. Al fons
de la imatge es veu el nucli urbà de Cassà. Font: AMCS. Autor: Bon Vent Empordà (2009).

cap. Solament hi ha unes petites peces de bosc barreja que resulta de sembrar diverses varietats
disperses en quatre punts al llarg d’aquest camí de cereals alhora (blat i ordi, blat i sègol), cereals
(la pineda que hi ha just al costat del pont que fa amb lleguminoses (blat i faves) i/o cereals amb
partió amb Campllong, el bosc de can Julià i de farratges o farratges sols (ordi amb veça, raigràs
casa de la Pineda, el bosc de can Brujats i el bosc amb trèvols, etc.), que sense dubte devien afavorir
de can Triola o can Vidal Petit). De fet, el veïnat de un millor aprofitament dels nutrients de les terres i
Sangosta és el veïnat de Cassà que més massa una millor regeneració dels sòls. A més a més, es
forestal ha perdut de tots. plantaven conreus d’estiu i conreus d’hivern i es
realitzaven pràctiques d’alternança de conreus i de
1.7. Agricultura descans de terres com el guaret.
L’agricultura en època medieval era bàsicament Amb el descobriment d’Amèrica poc a poc es van
de subsistència i estava basada en el conreu de anar introduint a casa nostra conreus i varietats de
cereals (blat, ordi, civada, sègol), plantes llegumi- productes que procedien del Nou Món, els quals
noses (faves i pèsols) i farratges. La majoria dels van arribar de forma molt general a finals del segle
masos eren autosuficients i intentaven produir tot XVIII i al llarg del segle XIX, com ara el conreu de la
el que necessitaven. patata, el blat de moro, els pebrots o les tomates.
En els documents medievals no se sol especificar Aquetes noves varietats de conreu es plantaven
quines són les varietats de cereals i d’altres pro- en petits horts situats en les proximitats dels ma-
ductes que es conreaven. Les poques mencions sos o bé dins de les cases del poble de Cassà, i
que hi fan referència apareixen en forma dels cen- les trobem molt ben representades en els Amilla-
sos que els pagesos pagaven als senyors per po- raments de Cassà del segle XIX i en els Cadastres
der conrear o explotar les seves terres. del segle XX.
D’aquesta manera trobem, per exemple, l’existèn- Actualment, dins del terme de Cassà, l’agricultu-
cia del blat forment i especialment el mestall, una ra continua essent un sector o una activitat molt