Page 108 - Conferencies de l'Arxiu 5

108

garrafes, va enviar una carta a M. Dolors Torras,
vídua i propietària del mas Oller i el mas Nou, en
què li comunicava que ja li havia pagat una lletra
que li devia de 300 pessetes i li comunicava que
volia parlar amb ella sobre l’encariment del preu
del vímet. Hem de suposar que aquest tipus de
conreu va anar desapareixent poc a poc després
de la Guerra Civil. 50

Pastures
Des de temps molt antics totes les terres més
baixes i pròximes a les rieres del nostre terme
municipal, com ara la riera Verneda, la Vilallonga,
Figura 75. Ramat de xais pasturant al costat d’una riera. la Cagarella, la Gotarra o la Freixeneda eren llocs
Font: AMCS. Arxiu d’Imatges Teixidor Arxiu d’Imatges.
Fons E. Genoher. Autor: Enric Genoher. idonis on els pagesos portaven els seus ramats
de vaques, xais o ovelles, ja que l’herba era molt
fresca i tendra.

Vímets En el veïnat d’Esclet, per exemple, hi trobem mol-
tes referències històriques:
En el fons documental del mas Oller, del veïnat
d’Esclet, que es guarda a l’Arxiu Municipal de En un document del mas Vilabella de l’any 1172, ja
51
Cassà, hi ha diversos documents que ens parlen s’esmenta el prat d’Esclet.
d’un altre tipus de conreu que es plantava antiga- El mas Esteve del Pla, l’any 1313, capbrevà a fa-
ment dins del terme de Cassà. En concret, en les vor del monestir de Sant Feliu de Guíxols el seu
terres més baixes i humides del mas Oller i del mas mas amb les seves terres moltes de les quals eren
52
Nou, al costat de les rieres i madrals que hi ha en prats.
aquesta zona, hi havia hagut una extensa planta- El mas Cristià d’Esclet, l’any 1577, vengué a Mont-
ció de vimeteres, que produïen una gran quanti- serrat Gruartmoner, a carta de gràcia, una peça de
tat de vímets. Quan estaven madurs es tallaven, prat de 4 vessanes, anomenada «Mota d’Amunt»,
s’espellucaven i es venien a diversos cistellers de al costat del prat d’en Domingo, que havia format
Barcelona. S’enviaven per mitjà del tren, des de part del mas Hospital i que posseïa en Francesc
53
les estacions de Riudellots de la Selva i de Caldes d’Agullana.
de Malavella. Servien per elaborar cistells i coves El mas Barnés d’Esclet, l’any 1581, capbrevà a fa-
i per folrar garrafes de vidre. L’any 1928 la pro- vor del monestir de Sant Feliu de Guíxols una peça
ducció venuda d’aquesta finca arribà als 34.243 de 4 vessanes de prat, que per l’est afrontava amb
quilos, en quatre subministraments venuts a diver- l’honor d’en Falgueres; al sud, amb la riera vella de
sos compradors (Martirià, Grau, Vicenç i Esteve) Gotarra; a l’oest, amb l’honor de mas Esteve de
pel preu de 2.997,20 pessetes. Aquestes vendes Caldes i, part, amb el camí que anava a Caldes. 54
representaven un gran numerari per a l’economia En una concòrdia firmada l’any 1615 entre el mo-
del mas Oller. Aquest tipus de conreu encara era nestir de Sant Feliu de Guíxols i els masos Frigola i
49
vigent l’any 1936, quan Josep Vivas, fabricant de Oller per la disputa de diversos recs madrals, s’es-

49. AMCS, Fons mas Oller d’Esclet, doc. 237 (1928).
50. AMCS, Fons mas Oller d’Esclet, doc. 239 (1936).
51. ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí nº 162 (1172-10-27).
52. ADG, pergamí, C-286 (1313-05-22).
53. AGMCS, doc. 38 (1577-09-14).
54. ACA, Monacals, Hisenda, vol 1702. Capbreus del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Cassà de la Selva, notari Miquel Vidal
(1581).