Page 110 - Conferencies de l'Arxiu 5

110

Històricament dins de les terres que conformen el En alguns casos l’aparició d’aquestes noves pine-
veïnat de Verneda hi havia hagut tot un seguit de des va ser natural, però en d’altres va ser afavorida
propietaris forestals que tenien grans extensions per la mà de l’home, com a la zona del Formigat, al
de boscos. Gràcies a la documentació antiga com veïnat de Verneda. Es tracta d’una serra que queda
ara el llibre del Cadastre Reial de 1733 o els Ami- situada entre can Torrent de les Serres a l’oest i
llaraments dels anys 1817, 1819 i 1851 i les Decla- can Vilallonga de Verneda a l’est. Aquesta serra,
racions de Finques Rústiques de l’any 1879 s’ob- on antigament hi havia la vinya del Formigat (d’aquí
serva com amb el pas del temps les vessanes de el seu nom), originalment era tot un bosc de sure-
bosc de sureda i els boscos de primera qualitat van da. Tota aquesta zona va ser víctima d’un primer
anar creixent d’una forma molt important durant la incendi forestal l’any 1947 i, després, d’un altre
58
primera part d’aquest període (1733-1851). Val la de molt més gran i potent, l’any 1979, que va cre-
59
pena remarcar, per la seva importància, l’augment mar tota la propietat de can Torrent. Aquest fet va
de vessanes de bosc de sureda que va experimen- motivar el seu propietari a arrencar les restes del
tar el mas Vilallonga, uns dels masos més grans i bosc cremat, a aterrassar tota la muntanya amb
més importats del nostre poble, que va passar de maquinària pesada amb la construcció de diverses
50 vessanes de suro l’any 1733 a 2.287 vessanes feixes o bancals i a plantar-hi pins.
de sureda el 1851. Aquest important creixement
de vessanes de bosc de sureda està estrictament
relacionat amb la puixança que va experimentar 2.2. Antics camps de conreu i vinyes
la indústria del suro a Cassà. Davant d’aquesta Una altra zona que actualment és bosc, però que
conjuntura, els propietaris forestals van impulsar antigament estava cultivada, és la zona del torrent
el desenvolupaments dels boscos de suro, trans- de les Miloques (veïnat de Verneda), que davalla
formant-los en masses forestals de més qualitat des del collet que hi ha entre el puig de les Milo-
i productivitat, amb l’objectiu de pelar els suros i ques i el puig de la Vedruna, en direcció sud-oest,
destinar-los a la fabricació de taps de vi i cava, així cap a can Cassà de les Serres. Si hom agafa la
com d’altres productes derivats d’aquest material.. documentació antiga de l’Ajuntament de Cassà
Ara bé, des de mitjans-finals del segle XIX i molt dels anys 1817-1879 veurà com tota aquesta zona
especialment a començament del segle XX el que estava plena de petites peces de conreu, especial-
s’observa en la documentació és una reducció de ment vinya. Originalment tota la zona del torrent
les vessanes dels boscos de sureda, ja que aques- de les Miloques formava part de la finca de can
ta indústria poc a poc va entrar en crisi i va deixar Vilallonga de Verneda. L’any 1761 els seus propie-
de ser rendible. És per aquest motiu que, després taris iniciaren un procés d’arrendament de petites
de la primera Guerra Mundial (especialment a par- peces boscoses a diverses persones de Cassà
tir de 1917), molts propietaris forestals van decidir amb l’objectiu que fossin artigades i reconvertides
tallar o carbonar molta de la seva massa forestal, en zones de conreu i vinyes a canvi del pagament
per tal de extreure’n algun benefici. Fou en aquest d’un cens anual. Ara bé, amb el pas dels anys
60
moment quan van desaparèixer moltes de les nos- moltes d’aquestes peces s’acabaren venent als
tres suredes i, especialment, molts d’aquests an- seus arrendadors i es van segregar de la finca prin-
tics arbres monumentals. cipal. Amb l’esclat de la plaga de la fil·loxera a finals
A partir d’aquest moment molts dels boscos van del segle XIX moltes d’aquestes vinyes quedaren
quedar abandonats. Nous arbres, com ara els pins, abandonades. A principis del segle XX pràctica-
cada cop hi van tenir més presència, i en molts ment ja no n’hi havia cap. Tota la zona poc a poc
punts van esdevenir boscos mixtos de suros, al- es va anar emboscant i convertint en el bosc de
zines, roures i pins; i en molts llocs es van formar pins i suros que hi ha en l’actualitat.
grans pinedes, com per exemple a la zona de la La zona de les Suredes Planes és una altra zona
Rajoleria del veïnat de Verneda. del veïnat de Verneda que històricament també

58. Revista Llumiguia, núm. 835 (setembre 2022), p. 78.50. AMCS, Fons mas Oller d’Esclet, doc. 239 (1936).
59. Revista Llumiguia, núm. 342 (agost 1979), p. 3; Punt Diari (1979-08-13), p. 24.
60. J. Mundet i X. Niell (en premsa).