Page 105 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 105

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES  105




            últims anys  també han desaparegut les poques    sanes, de les quals 8/16 corresponien a arbres
            vinyes que hi quedaven, com la vinya de can Car-  fruiters. Carles Vilallonga, del veïnat de Verneda,
            bó, sobre els dipòsits de l’aigua o la vinya de can   va reconèixer tenir entre d’altres una finca de de
            Cassà, prop del torrent de les Cadenes i que va   2.646 vessanes, de les quals 1 vessana era d’ar-
            ser arrencada l’any 2013.                        bres fruiters. Salvador Teixidor, de les Serres, va
            Totes aquestes vinyes, tant de la plana com de la   reconèixer tenir una peça de 4 vessanes, de les
            zona de la muntanya, van començar a desaparèixer   quals 4/16 eren fruiters. Pere Vall-llobera, pagès
            a finals del segle XIX amb l’arribada de la plaga de   del veïnat de Matamala, va reconèixer tenir, entre
            la fil·loxera. Aquest procés es va fer més important   d’altres, una peça de 3 vessanes sense nom, de
            al llarg del segle XX i actualment ja no en queda   les quals 8/16 eren arbres fruiters. El propietari
            cap. Solament en els marges d’alguns camps de    del mas Pasqual, de Llebrers, va reconèixer tenir
            conreu encara es poden trobar algunes sarments,   l’any 1733 una peça de 3 vessanes, de les quals
            completament abandonades i assilvestrades, que   1 era de fruiters. Miquel Brujats, de Sangosta, va
            són un trist record d’aquestes antigues vinyes.  reconèixer tenir una peça de 30 vessanes, de les
                                                             quals 8/16 eren fruiters. Narcís Dalmau, de Mos-
                                                             queroles, va reconèixer tenir, entre d’altres, una
            Fruiters                                         peça de 148 vessanes al voltant de la masia, de
            Un altre tipus de conreu que trobem esmentat en   les quals 2 eren de fruiters. El propietari del mas
            la documentació antiga és el conreu d’arbres frui-  Falgueres, del veïnat de Mont-roig, va reconèixer
            ters.                                            tenir al voltant de la casa una finca de 111 vessa-
            Com s’ha dit abans, l’any 1066 Ramon i la seva   nes, de les quals 1 vessana era d’arbres fruiters.
            muller Aduira donaren al monestir de Sant Pere   Moltes d’aquestes peces de fruiters també apa-
            de Galligants un alou situat a Llebrers format per   reixen relacionades en els Amillaraments de Cassà
            les seves cases, corts, horts, canemars, vinyes,   de 1817, 1819 i 1851, i en les Declaracions de
            prats, boscos, garrigues, camins, conreus, erms,   Finques Rústiques de 1879.
            arbres fruiters i arbres no fruiters. 45         Gràcies als ortofotomapes més moderns podem
            Tal com succeïa en el cas de vinyes no ens hem   veure les plantacions de fruiters que existien en
            d’imaginar grans extensions d’arbres fruiters du-  el segle XX. Per exemple, l’any 1945, s’observa
            rant l’època medieval o moderna, sinó que aquests   una avellaneda a banda i banda del camí que des
            ocupaven una petita franja de les propietats o   de l’antic passallís de Verneda (camí ral de Girona
            camps de  conreus.  Molts d’ells, fins i  tot, eren   a Sant Feliu de Guíxols) portava cap al molí de la
            arbres isolats que estaven situats en el marges   Capçana o molí d’en Limbo. Aquesta avellaneda
            d’aquests camps.                                 ocupava unes 14 vessanes i l’any 1956 ja estava
            Tot i que a la documentació més antiga no s’espe-  força abandonada.
            cifiquen les varietats d’aquests arbres fruiters, a   A la part baixa del pla de can Ribot, de Verneda, si
            partir del Cadastre Reial de Cassà de l’any 1733 ja   es resseguia el curs de la riera Verneda en direcció
            en trobem algunes referències (pomeres, perers,   a can Abres, als anys quaranta i cinquanta del se-
                          46
            noguers, etc.).                                  gle XX també hi havia hagut una gran avellaneda, la
            Això ens ha permès veure com la major part de    qual ocupava unes 34 vessanes. Durant molts anys
            masos de la plana o els que estaven situats just   diverses colles de noies de Cassà i també dels po-
            als peus dels massís de les Gavarres tenien al-  bles del nostre voltant hi van treballar recollint les
            gunes peces amb arbres fruiters dins de la seva   avellanes. A la part més alta del pla, prop del bosc,
            propietat. Per exemple Narcís Gruart, pagès del   hi havia una petita barraca feta de rajol amb un teu-
            veïnat d’Esclet, va reconèixer tenir l’any 1733 una   lat a un sol vessant i amb una xemeneia en un cos-
            peça de terra dita «la Pomareda» de 14 vessanes   tat, que era el lloc on es guardaven les eines.
            3/16. El mas Gruardó, del veïnat de Serinyà, va   També hi havia dues petites avellanedes més, en
            reconèixer tenir, entre d’altres, una peça de 3 ves-  dos petits camps de la mateixa propietat de can Ri-






            45. ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí 35 (1066-04-30).
            46. AMCS, Fons Ajuntament, Cadastre Reial 1733.
   100   101   102   103   104   105   106   107   108   109   110