Page 101 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 101

A partir d’aquest moment (s. XV) els masos super- o cases de pagès (can Peracaula, cal Queixal, cal
vivents van absorbir les terres dels masos rònecs Xurri, cal General Petit, can Beneïtpà, can Basart,
que hi havia al seu voltant, i això els va permetre can Fesol, can Farrés, can Tano, ca l’Arbosser,
augmentar les seves propietats. Els segles XVI i can Canals Nou, entre molts i molts d’altres, en
XVII són anys de recuperació i de bonança econò- el veïnat de les Serres, o can Rispa, can Tanoca,
mica per molts masos de Cassà. Les seves fin- la Casanova, can Carreres, cal Cavall Gros i Petit,
ques i els seus recursos econòmics van augmen- can Lloques, cal Barraquer, etc., a Matamala). Els
tar de forma exponencial. nous propietaris explotaven un territori que ja es-
A finals del segle XVII i molt especialment durant tava completament dividit i parcel·lat (veïnats de
el segle XVIII, en canvi, molts masos grans van en- Sangosta, Mont-roig, Serinyà, Serres i Matamala).
trar en crisi a causa de tot un seguit de problemes En canvi, en diversos punts del veïnat de Llebrers,
econòmics i d’endeutament que els van portar a Mosqueroles, Esclet i Verneda es van mantenir les
segregar part de les seves propietats i a arren- grans propietats. 42
dar-les a d’altres pagesos de Cassà, a canvi del
cobrament d’un cens. 1.6. Reducció dels boscos de la plana
Aquest procés l’ha investigat molt bé l’estudiós
Joaquim Mundet en el cas del mas Fonollar del Des de temps immemorials, els boscos de roure-
veïnat de Sangosta. En el Cadastre Reial de 1733 da ocupaven bona part de la plana de Cassà. Així
aquest mas (conegut antigament com a «mas Sa s’observa en la documentació més antiga dels se-
Frigola») tenia 110 vessanes de terra entre camps gles X, XI, XII i XIII. De fet el propi nom del veï-
de conreu, boscos, pastures i erms. Entre 1785 nat d’Esclet deriva de la paraula llatina Aesculus o
40
i 1787 el seu propietari, Josep Gay, es va veure Aesculetum que vol dir ‘roureda’. 43
obligat a segregar-ne moltes parts a canvi del co- Aquests boscos s’anaren tallant i reduint al llarg
brament d’un cens en diners o cereals. En total, dels segles XIV-XV-XVI-XVII per convertir-los en
durant aquest període, es van dur a terme onze terres de conreu, però veiem que encara continua-
arrendaments de terres . ven essent molt importants en el segle XVIII, quan
41
Aquest procés encara va ser molt més important en el Cadastre reial de Cassà de 1733 encara
en el veïnat de les Serres i, sobretot ,en el veïnat s’enumeren grans extensions de bosc, especial-
de Matamala, on van sorgir multitud de micro-pro- ment rouredes, en els veïnats de Sangosta, Mont-
pietats. Es tractava de petites parcel·les, de 2 a roig, Mosqueroles, Serinyà i Esclet.
5 vessanes, procedents de les terres dels antics La desforestació continuà de forma important
masos més grans d’aquests veïnats, com ara el durant el segle XIX, moment de l’aparició de
mas Carbó, el mas Cassà, el mas Torrent o el mas nous masos i camps de conreu, però es va ac-
Llobet, en el cas del veïnat de les Serres; o els celerar de forma encara més important durant el
masos Matamala, Comes, Vall-llobera i Vallera segle XX. Aquest procés es pot seguir molt bé a
(can Matabous), en el veïnat de Matamala. En tots través de l’estudi de diversos mapes comarcals,
aquests casos, en aquestes noves propietats es mapes cadastrals i, molt especialment, de les fo-
va arrencar el bosc i es van reconvertir en petits tografies aèries o ortofotomapes de l’Institut Car-
camps de conreu i vinyes. togràfic i Geològic de Catalunya entre els anys
Durant els segles XIX i XX moltes d’aquestes peces 1945, 1956 , 1986 i fins a l’actualitat. En aquestes
que havien estat arrendades es van acabar venent, imatges s’observa com les peces de bosc de la
fet que va provocar el sorgiment de nous masos plana poc a poc van desapareixent, i queden peti-

40. AMCS, Fons Ajuntament, Cadastre Reial 1733.
41. J. Mundet (2009). Documents de preparació del llibre de Sangosta (inèdit).
42. Ens estem referint als masos Pasqual, Matas, Dalmau, Viader, Gruart, Oller, Frigola, Gurí, Cuquí, Cassà, Torrent, Vilallonga,
Bassets, Bota, Abres, Ribot, entre d’altres.
43. Per obtenir més informació, consulteu el volum 6 de la col·lecció de «Toponímia dels veïnats de Cassà», dedicat al veïnat
d’Esclet.