Page 99 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 99

Del coll de Llebrers, anteriorment esmentat, en sor-
tia un altre camí anomenat «camí ral de Girona al
castell de Llagostera», el qual no passava per dins
del nucli urbà de Cassà, sinó que baixava en direc-
ció sud-oest, resseguia l’actual traçat de la variant
cap a can Joan Mullera i el mas Vinyoles del veïnat
de Llebrers, i continuava després per sota de l’ac-
tual polígon industrial cap a can Vinyoles del veïnat
de Sangosta, can Paciència Nou, can Jan Petit i el
mas Fonollar. Travessava després la riera Sosvalls
i es dirigia cap can Cabirol del veïnat de Mont-roig,
can Feló, cal Realista i can Domingo de la Bassa.
Des d’allà continuava cap a la barraca de l’Agustí,
can Ravenissa (veïnat de Serinyà), travessava la rie-
ra Verneda i continuava cap a can Sureda, ca l’Esca-
rola i can Flota, on finalment creuava la riera Cagare- Figura 68. Traçat de l’antic camí ral de Girona al castell de
lla i entrava dins del terme municipal de Llagostera. Llagostera a l’alçada del mas Fonollar del veïnat de San-
Altres camins importants d’aquell moment eren el gosta. Autor: Xavier Niell.
camí de Riudellots i Campllong, que entrava dins
del terme de Cassà passant per can Cavarroques,
can Gubau, can Arbosser, can Pasqual de la Via, sud el camí ral de Girona al Castell de Llagostera.
can Mies i el mas Vinyoles del veïnat de Llebrers, Seguint el tram conegut com a «camí de la Mos-
fins que entroncava amb el camí ral de Girona a ca» s’arribava al mas Fonollar de Sangosta. Des
Sant Feliu; també el camí de Sant Andreu, que d’allà, el sender travessava a gual la riera Sosvalls
entrava a Cassà per l’actual carrer Xavier Carbó; i es dirigia cap a l’actual carretera de Caldes. Un
l’antic camí ral de Caldes, que pujava per l’actual cop a can Feló el camí seguia cap a can Manixola,
carrer Germà Agustí; el camí ral de Monells o la cal Xarel·lo, can Pau Oller, cal Tortosí, can Barrina,
Bisbal, que entrava a Cassà pel carrer de la Bisbal, cal Rei dels Abeuradors, la urbanització del mas
el carrer de la Indústria, la plaça de la Coma i el Cubell, cal General Petit, cal Queixal, can Peracau-
carrer Major, i el camí ral de Llambilles, que, pro- la, la vinya de can Cassà i cal Porrer Vell, lloc on
cedent de Sant Cristòfol, entrava per la zona de entroncava amb el camí de Monells o de la Bisbal.
l’Institut, el carrer Vinovell, el carrer Músic Coll i el A finals del segle XIX, amb la construcció de l’ac-
carrer Molí. Tots aquests camins s’unien entre si a tual carretera C-250 de Girona a Sant Feliu de Guí-
l’entorn de l’església de Sant Martí. xols que passa per dins del poble de Cassà (carre-
Un altre camí important era el de Santa Coloma a tera Provincial i la carretera Marina), l’antic camí
la Bisbal, que procedia de Campllong. A l’alçada ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols poc a poc va
del mas Canyet hi havia dues variants per no haver quedar en desús.
de creuar el poble de Cassà. Una voltava Cassà Un fet similar va succeir amb els altres camins rals
per l’oest i el nord i l’altra ho feia pel sud i l’est. que hem descrit abans a causa de la construcció
La primera opció entrava al veïnat de Llebrers per de noves carreteres durant les primeres dècades
can Juny. Des d’allà es dirigia cap a cal Ros Cu- del segle XX, com ara la carretera de Riudellots a
cut, can Donat, can Dausset o can Bargalló i cap la Bisbal (que es correspon amb les actuals carre-
al coll de Llebrers, per on travessava el camí ral teres C-25 i GI-664) o la construcció de la carre-
de Girona a Sant Feliu. A continuació pujava cap tera de Cassà a Caldes de Malavella (GIV-6741).
al mas Seguer, can Figueres i can Roca, per conti- L’any 2000 la construcció de la variant va acabar
nuar després cap al mas de les Pinyes, can Rispa, de configurar la xarxa de comunicació actual.
can Tanoca, can Carreres, cal Cavall Gros i Petit, També alguns camins, com ara el de Sant Andreu,
can Granics, can Barraquer i la casa Blanca, lloc on el de Llambilles o el de Santa Coloma es van con-
entroncava amb l’antic camí ral de Monells. vertir en simples camins veïnals que uneixen en-
La segona opció era continuar pel camí ral de Riu- tre si les cases de pagès de cada veïnat o que
dellots i Campllong cap a Cassà, fins que a l’alçada serveixen per comunicar-nos amb els pobles del
de can Pasqual de la Via (Llebrers) s’agafava cap al nostre voltant.