Page 102 - Conferencies de l'Arxiu 5

102

Figura 70. Roureda d’en Sacot (veïnat d’Esclet), desapareguda l’any 1943. Extreta de la revista Horitzó de l’any 1933.
Font: AMCS. Hemeroteca.

tes peces de bosc cada cop més disperses i des- del segle XX. Aquesta roureda, que tenia uns ar-
contextualitzades entre si, amb l’única excepció bres monumentals, va ser tallada l’any 1943.
d’uns grans boscos situats a la part sud del veïnat També a Esclet, i just al costat de la carretera de
de Mosqueroles (bosc del mas Viader) i del veïnat Caldes, hi havia el bosc o roureda del mas Falgue-
d’Esclet (bosc del mas Falgueres, actual Pineda res, que conjuntament amb la roureda del mas Pa-
d’en Sacot, i el bosc de can Iern i can Catarol). gès (la qual ja havia perdut el camp de l’Arrabassa-
Podem veure, per exemple, com tot l’esquenall da l’any 1945) conformava un bosc de 90 vessa-
que hi ha entre can Barrina i can Torremansa, del nes. Actualment la roureda del mas Falgueres ja no
veïnat de Serinyà, antigament era bosc. Aquest existeix, ja que a començaments dels anys noranta
bosc va ser arrencat a començaments del segle va ser reconvertida en una gran pineda, coneguda
XX per part dels propietaris de can Torremansa, avui dia com a «pineda d’en Sacot».
can Gai i can Valldaro per fer carboneig i per con- L’únic bosc important que encara es conserva a la
vertir aquest espai en camps de conreu. No és plana de Cassà és el bosc del mas Viader, format
estrany, per tant, que en aquest sector hi hagi el per unes 210 vessanes. Originalment era una gran
camp de l’Arrencada o el camp de l’Arrabassada. roureda, però actualment és un bosc mixt de rou-
Una altra roureda important que ha desaparegut és res, suros i pins.
la roureda d’en Sacot, que estava situada al sud de En el veïnat de Sangosta, tot l’esquenall que va
la masia de can Sacot del veïnat d’Esclet. Afrontava des del poble de Cassà cap a l’ermita del Remei
pel sud amb la riera Verneda i estava situada just al antigament era bosc. Aquests boscos s’estenien
costat oriental de l’antic camí d’Esclet. Era una rou- de forma important des del camí del Remei, al
reda d’unes 6 o 7 vessanes, propietat de can Gurí nord, i fins a la riera Sosvalls, al sud. Tots aquests
(can Sacot solament en tenia l’arrendament, d’aquí boscos de roures i suros es van anar arrencant al
el seu nom). Aquest espai era el lloc de berenades llarg del segle XIX i XX per convertir-los en camps
i d’esbarjo per a la gent de Cassà a començaments de conreu i actualment pràcticament no en queda