Page 104 - Conferencies de l'Arxiu 5

104

Figura 72. Panoràmica del poble de Cassà a principis del segle XX. S’hi pot observar la presència de vinyes a l’entorn del
poble en aquell moment. Font: AMCS. Arxiu d’Imatges. Col·lecció Joan Maymí Coloreu. Autor: Fototípa Thomas.

important. Està encaminada a la producció de ce- Durant l’època medieval i moderna les vinyes es
reals, però també als conreus de regadiu, com ara van anar estenent per tot el territori de la plana de
els fruiters i, especialment, al conreu de blat de Cassà. És molt possible que cada mas en tingués
moro, a la producció de grans extensions de fa- una. Però no ens hem d’imaginar grans extensions
rratges per als animals i als conreus de colza. A de vinya, sinó petites peces de conreu, d’1 o 2
més a més el model d’agricultura tradicional ha es- vessanes d’extensió (o, fins i tot, molt menys) si-
tat substituït per un model d’agricultura industrial tuades en les proximitats d’aquestes cases i que
i completament mecanitzada, en què els camps moltes vegades eren compartides amb altres tipus
petits s’han anat unificant entre si per conformar de conreus, com ara horts, cereals, boscos, olive-
grans extensions de terra amb una gran superfí- res, erms, etc. Hem de tenir present que el vi en
cie cultivada, cosa que ha fet desaparèixer tots els època medieval i moderna jugava un paper molt im-
petits recs madrals que existien en aquesta zona portant en la dieta o en l’alimentació de la població
i que servien per desguassar les aigües, i que ha d’aquell moment.
utilitzat una maquinària agrícola cada cop més gran A finals del segle XIX i principis del segle XX les
i pesada (tractors, remolcs, recol·lectores, etc.). vinyes de Cassà també arribaven fins als entorns
més pròxims del poble, tal com ho testimonien
Vinya diverses fotografies panoràmiques, fetes des del
La vinya és, conjuntament amb els cereals, el veïnat de Mont-roig (carretera de Caldes) o des de
conreu més antic documentat dins del terme de la costa de can Barnada (carretera de Llagostera).
Cassà. Com hem vist abans, aquest tipus de con- Aquestes també eren molt importants en les zones
reu ja existia en època ibèrica i romana. A inicis muntanyoses del veïnat de Matamala i del veïnat
de l’època medieval era un conreu molt estès en de les Serres, on existien multitud de petites par-
algunes zones concretes de la plana de Cassà, fet cel·les amb una barraca i petits camps de conreu,
que testimonia un document del veïnat d’Esclet de horts o zones de bosc al seu voltant. Per exemple,
l’any 923 en què un tal Albaricus fa donació a l’es- al veïnat de les Serres, la zona compresa entre can
glésia de Santa Maria de Girona d’una vinya de Carbó, a l’oest; can Castelló, al sud; can Cassà
mitja mujada situada a la vil·la Cassà, en el puig de o el torrent del Gatellar, a l’est, i cal Porrer i ca
Sant Vicenç, que afrontava a sol ixent amb el camí l’Avi Porrer, al nord, era un espai densament par-
que anava a la domus de Sant Vicenç; a migdia, cel·lat i conreat, ple de camps i vinyes. Actualment
amb la vinya de Sunegild; a ponent, amb la vinya de tota aquesta zona està coberta majoritàriament de
44
Nifrida, i a cerç, amb la vinya d’Escrutari . bosc i està completament abandonada. Ens els

44. ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 346bis a-347ª. Text copiat de Catalunya Carolíngia, vol. V. Doc. 303, f. 279-280 (923-
02-02).