Page 109 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 109

menten els prats de Vilabella, el prat Bernada i el
prat de la viuda Barnés d’Esclet .
55
En el Cadastre Reial de Cassà de l’any 1733 el
mas Frigola reconeix tenir una peça de prat de 29
vessanes que afrontava a llevant amb el mas Vila-
bella mitjançant el camí de Marina; a migdia, amb
Josep Gelabert, Miquel Oller i el prat de Vilabella;
a ponent, amb dit Oller, i a tramuntana, amb el
dit Vilabella. A més en el mateix Cadastre també
s’esmenten altres zones de prats en els masos
Ballell (actual can Iern), Cristià, Falgueres, Gruart,
Oller, Padré (Gurí), Pla (Cuquí) i Vilabella. 56
En una subhasta feta per la Cort Reial de Cassà,
l’any 1814, del mas Dalmau d’Esclet (actual can Ca- Figura 76. Vista de la zona del puig Gros i l’Era de la Lla-
nals), s’indica una peça en el lloc anomenat «Rabas- ca des de can Bota de Verneda. Font: AMCS. Autor: Bon
sada» o «Prat» de 9 vessanes, que afrontava a l’est Vent Empordà SL. (2009).
amb el mas Pedrer d’Esclet i, en part, amb el mateix
mas Dalmau, la terra del qual ara posseïa Josep Fri-
gola, per mitjà d’un camí en tota l’afrontació; al sud,
amb Salvi Gruart, que havia sigut del mas Dalmau, 2. MASSÍS DE LES GAVARRES
per mitjà d’un rec madral o camí que va de Sant
Feliu de Guíxols a Sant Andreu Salou; a l’oest, amb L’altra part completament diferenciada del terme
en Gruart per mitjà d’un vall; al nord, amb Salvi Pla, de Cassà és la part nord i nord-est del municipi,
57
que havia sigut el mas Dalmau. la qual és força muntanyosa i està coberta majori-
tàriament de bosc, ja que forma part del massís de
També coneixem per la documentació altres zones les Gavarres.
de prat, en el mateix moment, en els veïnats de
Llebrers, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Se- Actualment els aprofitaments que es fan en aques-
rinyà i Verneda. ta zona són totalment forestals, però veurem que
en el passat no era ben bé així.
Ara bé, amb el pas dels anys i, sobretot, a causa
de la desaparició de molts dels ramats de Cassà
es va produir una reducció molt significativa de les 2.1 Boscos
zones de pastura fins a pràcticament desaparèixer. Originalment tots els boscos d’aquesta zona eren
Tot i això, un dels últims reductes que encara es boscos de sureda amb un sotabosc típicament
conserva es localitza a la part baixa del pla de Vi- mediterrani format per brucs, arboços, argelagues,
labella, a Esclet, prop de la riera Cagarella i la riera gatoses, mòdegues, etc. Antigament tota la zona
Gotarra, on hi ha el prat d’en Frigola, el prat de la que s’estén des de can Mascordet, els Solells d’en
Melca, el prat de Bardisses i el prat d’en Pujol. De Barril, el coll de Llumeneres i, sobretot, la zona de
fet, el prat d’en Frigola, que és el més gran i impor- serra de can Cantallops i can Bota, existien unes
tant de tots, es correspon amb un prat de dall. Es esplèndides suredes amb uns suros enormes i mo-
tracta d’una zona inundable que es gestiona anual- numentals, als quals calien diverses persones per
ment amb dallades manuals. A més es tracta d’una pelar-los i donar-los la volta. D’aquestes antigues
zona humida protegida, amb una flora molt singu- suredes en queden alguns petits testimonis o re-
lar, i és un punt de gran biodiversitat, ja que acull ductes com a arbres monumentals, com el suro de
una gran quantitat de fauna (mamífers, aus, rèptils, can Mascordet, el suro de can Canemeres, el suro
insectes, etc.) que hi troba aliment i refugi. del Fato o el suro de la Trinitat.

55. ACA, Monacals, Monestir de Sant Feliu de Guíxols (1615-02-06).
56. AMCS, Fons Ajuntament, Cadastre Reial (1733).
57. APCS, Fons mas Pla d’Esclet, doc. 27 (1814-12-03).