Page 113 - Conferencies de l'Arxiu 5

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES 113

dirigeix cap a can Comes, can Quaresma, el mas
de les Pinyes i la font i l’ermita de Sant Cristòfol.
Històricament aquesta pedrera era coneguda com a
«pedrera del mas Vallera», ja que aquest és el nom
antic de la masia de can Matabous. Desconeixem el
moment exacte en què va començar-ne l’explotació,
però és possible que sigui força antic, a jutjar pels
diversos «forats» o punts d’extracció de roca que
s’estenen per dins del bosc de pineda que hi ha en
aquesta zona i que van en direcció llevant, cap a can
Biosca, can Morallet i cap el torrent de Candell.
La segona es localitza a la part meridional d’un llarg
esquenall que des del puig de les Conteses davalla
de forma important cap al sud-oest, cap a la vall i la
riera Vilallonga (veïnat de Verneda). Es tracta d’un
turó força arrodonit que queda situat just per sobre Figura 78. Roca Teua al veïnat de Verneda. Autor: Xavier
del camí que des de les Dues Rieres s’enfila cap Niell.
al coll de Llumeneres i forma part de l’antiga Peça
Tancada d’en Vilallonga. El nom de «roca Theua»
71
ja apareix esmentat l’any 1317. Al seu cim hi van ser explotades durant els anys setanta i vuitanta
72
abunden els blocs i els afloraments granítics, per del segle XX, i amb el pas dels anys s’han reconver-
tant, no és gens estrany que des d’èpoques molt tit en llocs on s’acumula l’aigua de pluja i que ser-
antigues hi hagi hagut una pedrera, d’on es van ex- veixen com a punts per regar els camps de conreu
treure multitud de blocs que serviren per construir o per evitar els incendis forestals.
i ampliar moltes masies del terme de Cassà, com
73
ara la masia de can Ribot de Verneda, l’any 1754.
2.4. Obertura de pistes forestals
Durant el segle XX també s’han explotat altres pe-
dreres o terreres dins del terme de Cassà. Al veïnat Una de les amenaces més significatives que ha pa-
de Serinyà hi havia la terrera de la Torremansa, si- tit la zona muntanyosa del nostre municipi ha estat
tuada a banda i banda de l’actual variant, que durant l’obertura indiscriminada de noves pistes forestals,
uns anys es va fer serveir com a abocador. Al veïnat encaminades a facilitar l’accés de la maquinària pe-
de Verneda coneixem la terrera del camp de Tir, la sada destinada a la neteja del sotabosc per tal de
terrera del puig de la Janta (a prop de can Rabitxo), prevenir els incendis forestals.
la terrera del puig Segalar (zona del camp d’en Jan N’hi ha moltes a la serra del Gatellar, a la serra de
i el camp de les Romerenques), la terrera de can can Cantallops o a la serra de can Bota.
Mercader, la terrera de can Abres o la que hi ha en Un exemple paradigmàtic d’aquesta problemàtica
les proximitats del mas de la Capçana. Al veïnat de es va produir a finals dels anys vuitanta i principis
les Serres hi ha la terrera situada a sobre can Carbó dels anys noranta del segle XX, a la zona del puig
i en les proximitats dels dipòsits d’aigua potable de Gros i l’Era de la Llaca, dins de la propietat de can
Cassà, o la que hi ha a la recta de la carretera de Bota i de la Casa Nova d’en Bota. En aquest indret
can Mascordet, just al costat de la divisòria amb el l’obertura massiva d’aquests camins no es va dur a
74
terme de Cruïlles. Finalment, a Matamala també terme solament per raons forestals, sinó que tam-
existeix la terrera de can Maymí, lloc per on passa bé estava estretament vinculada a l’extracció il·le-
la divisòria municipal entre Cassà i Llambilles. Totes gal de grans blocs de granit, material molt valorat

71. ACG, Ferial, Calaix 8, plech 10, nº 4, (1317).
72. En un d’ells s’hi localitzen les restes d’una cavitat paradolmènica aprofitada com a lloc d’enterrament durant el Neolític, el
Calcolític i l’edat del bronze (3000-700aC).
73. Informació proporcionada per Joaquim Mundet (2024).
74. Algunes d’aquestes terreres han estat explotades pel «Garrango».