Page 113 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 113

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE DE CASSÀ AL LLARG DELS SEGLES  113




            dirigeix cap a can Comes, can Quaresma, el mas
            de les Pinyes i la font i l’ermita de Sant Cristòfol.
            Històricament aquesta pedrera era coneguda com a
            «pedrera del mas Vallera», ja que aquest és el nom
            antic de la masia de can Matabous. Desconeixem el
            moment exacte en què va començar-ne l’explotació,
            però és possible que sigui força antic, a jutjar pels
            diversos «forats» o punts d’extracció de roca que
            s’estenen per dins del bosc de pineda que hi ha en
            aquesta zona i que van en direcció llevant, cap a can
            Biosca, can Morallet i cap el torrent de Candell.
            La segona es localitza a la part meridional d’un llarg
            esquenall que des del puig de les Conteses davalla
            de forma important cap al sud-oest, cap a la vall i la
            riera Vilallonga (veïnat de Verneda). Es tracta d’un
            turó força arrodonit que queda situat just per sobre   Figura 78. Roca Teua al veïnat de Verneda. Autor: Xavier
            del camí que des de les Dues Rieres s’enfila cap   Niell.
            al coll de Llumeneres i forma part de l’antiga Peça
            Tancada d’en Vilallonga. El nom de «roca Theua»
                                          71
            ja apareix esmentat l’any 1317.  Al seu cim hi   van ser explotades durant els anys setanta i vuitanta
                                                     72
            abunden els blocs i els afloraments granítics,  per   del segle XX, i amb el pas dels anys s’han reconver-
            tant, no és gens estrany que des d’èpoques molt   tit en llocs on s’acumula l’aigua de pluja i que ser-
            antigues hi hagi hagut una pedrera, d’on es van ex-  veixen com a punts per regar els camps de conreu
            treure multitud de blocs que serviren per construir   o per evitar els incendis forestals.
            i ampliar moltes masies del terme de Cassà, com
                                                        73
            ara la masia de can Ribot de Verneda, l’any 1754.
                                                             2.4. Obertura de pistes forestals
            Durant el segle XX també s’han explotat altres pe-
            dreres o terreres dins del terme de Cassà. Al veïnat   Una de les amenaces més significatives que ha pa-
            de Serinyà hi havia la terrera de la Torremansa, si-  tit la zona muntanyosa del nostre municipi ha estat
            tuada a banda i banda de l’actual variant, que durant   l’obertura indiscriminada de noves pistes forestals,
            uns anys es va fer serveir com a abocador. Al veïnat   encaminades a facilitar l’accés de la maquinària pe-
            de Verneda coneixem la terrera del camp de Tir, la   sada destinada a la neteja del sotabosc per tal de
            terrera del puig de la Janta (a prop de can Rabitxo),   prevenir els incendis forestals.
            la terrera del puig Segalar (zona del camp d’en Jan   N’hi ha moltes a la serra del Gatellar, a la serra de
            i el camp de les Romerenques), la terrera de can   can Cantallops o a la serra de can Bota.
            Mercader, la terrera de can Abres o la que hi ha en   Un exemple paradigmàtic d’aquesta problemàtica
            les proximitats del mas de la Capçana. Al veïnat de   es va produir a finals dels anys vuitanta i principis
            les Serres hi ha la terrera situada a sobre can Carbó   dels anys noranta del segle XX, a la zona del puig
            i en les proximitats dels dipòsits d’aigua potable de   Gros i l’Era de la Llaca, dins de la propietat de can
            Cassà, o la que hi ha a la recta de la carretera de   Bota i de la Casa Nova d’en Bota. En aquest indret
            can Mascordet, just al costat de la divisòria amb el   l’obertura massiva d’aquests camins no es va dur a
                             74
            terme de Cruïlles.  Finalment, a Matamala també   terme solament per raons forestals, sinó que tam-
            existeix la terrera de can Maymí, lloc per on passa   bé estava estretament vinculada a l’extracció il·le-
            la divisòria municipal entre Cassà i Llambilles. Totes   gal de grans blocs de granit, material molt valorat





            71. ACG, Ferial, Calaix 8, plech 10, nº 4, (1317).
            72. En un d’ells s’hi localitzen les restes d’una cavitat paradolmènica aprofitada com a lloc d’enterrament durant el Neolític, el
            Calcolític i l’edat del bronze (3000-700aC).
            73. Informació proporcionada per Joaquim Mundet (2024).
            74. Algunes d’aquestes terreres han estat explotades pel «Garrango».
   108   109   110   111   112   113   114   115   116   117   118