Page 116 - Conferencies de l'Arxiu 5

116

més de sis-cents articles i mil notes en revistes
científiques d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Tam-
bé descrigué diverses espècies extintes a partir
de fòssils i empremtes de petjades que localitzà
al Moncayo. El museu del Colegio El Salvador i la
Universitat de Saragossa conserven actualment
una gran col·lecció de minerals, plantes, verte-
brats i insectes recol·lectats per Navàs, alumnes
del centre o col·laboradors que li enviaven espèci-
mens i que després ell preparava.
Fou un dels fundadors de la Societat Aragonesa de
Ciències Naturals, i fou llorejat al llarg de la seva
vida com a reputat científic de la mà d’importants
centres de recerca i societats científiques d’arreu
d’Europa. Rebria també, pòstumament, una meda-
lla al reconeixement de la seva tasca d’identificació
dels insectes recol·lectats entre 1928 i 1929 pel
llavors príncep de Bulgària, Leopold III.
A inicis de la Segona República Espanyola entre
(1931-1936), els ordes religiosos van ser expulsats
altra vegada del país, i Navàs es va traslladar durant
un any a Bollengo (Itàlia), on els jesuïtes de la pro-
víncia d’Aragó van continuar els seus estudis del
seminari, i on Navàs en va ser professor. D’aquest
període, el Col·legi Sant Ignasi – Jesuïtes de Sarrià
en conserva un petit herbari elaborat probablement
pels germans jesuïtes que estudiaven a Itàlia.
Figura 80. Recordatori del vuitantè aniversari de Longí Na-
2. L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL A vàs. Font: AMCS. Donacions.
CASSÀ
Navàs va tornar a Espanya, i malgrat, estar pro-
hibida la Companyia dins del territori, molts je- sortiria a l’exterior fins al final. Sabem que a Cassà
suïtes continuaven exercint d’amagat les seves de la Selva hi havia altres religiosos amagats en
obligacions religioses. De tornada de Saragossa, cases veïnes, i molt probablement alguns vilatans
Navàs va entrar a Barcelona el dia de l’alçament sabien de l’existència dels dos jesuïtes a Can Mo-
de les tropes franquistes, i va passar els primers linas. Els anys foren tranquils per als religiosos, i
dies traslladant-se de pis per evitar les represàlies. gràcies a Teresa Formosa, la mestressa de la casa,
Finalment, marxa cap a Cassà de la Selva amb no els varen faltar subsistències, malgrat que Na-
l’ajuda d’un antic alumne seu, el doctor Gerardo vàs s’encomanava a Déu cada vegada que sortia
Manresa, i va arribar al poble el 6 de desembre de del poble per buscar menjar.
1936. A Cassà es va instal·lar a casa del farma-
cèutic, el doctor Ernesto Molinas Renard, situada Can Molinas disposava d’un laboratori i d’un petit
a la plaça de la Coma número 21. En aquella casa, jardí on Navàs començà a recol·lectar i identificar
Navàs ens relata que hi vivien el senyor Ernesto els insectes i les plantes que hi havia. De les papa-
amb la seva esposa, Teresa Formosa, la mare d’Er- llones n’elaborava làmines, en les quals hi calcava
nesto, Adelaida Irma Renard, el germà de Teresa, les ales dels lepidòpters, i de les plantes, n’anà
Javier Formosa, la seva filla Teresa, dues criades confeccionant petits «herbaris de saló», com ell
i un altre jesuïta amic de Navàs, el P. Veray S.J. els anomenava, i que devia anar regalant. Es cal-
Ernesto Molinas regentava una farmàcia, un labo- cula que elaborà una trentena d’aquests herbaris
ratori farmacèutic i era l’amo d’una fàbrica de taps amb uns 2.250 plecs. Passats els mesos, Navàs
de suro a Cassà. En aquest petit oasi Navàs hi res- pogué recol·lectar més enllà del jardí de la casa, i
taria reclòs durant els primers anys de guerra, i no trobem referències d’altres localitats properes que