Page 112 - Conferencies de l'Arxiu 5

112

Ara bé, en època medieval aquesta situació era to- Tot aquest territori que actualment forma part del
talment diferent ja que en el capbreu del Ferial de terme de Cruïlles i de la parròquia de Sant Cebrià
la Seu de Girona de l’any 1317, transcrit i estudiat de Lledó, en època medieval, almenys una gran
per Elvis Mallorquí i Joaquim Mundet, s’esmenta part, formava part del terme de Cassà:
l’existència de nombroses masos i camps de con- «Petrus Salom, parrochie de Caciano, recognouit
reu en aquesta zona. quod tenet pro dicto Feriali terciam partem pro in-
64
Per exemple Bernat de Serrabona va capbrevar diuiso illius boschi quem habet in dicta parrochia
pel Ferial de la Seu de Girona «totam suuredam in loco uocato a ses Planes. Et affrontat a circio
que est in montanea de Podio Grosso et quandam in boscho Sancti Cipriani et quod ipse et anteces-
magnam tenedonem terre uocata de Ylla, in qua est sores sui prestant et prestare consueuerunt inde
vinea et ortus et laboracio panis, cum terra here- annuatim de censu duos denarios bone monete in
ma que ibi est; et quandam magnam tenedonem festo natalis Domini». 69
terre uocatam de Cap Gros. Et quendam campum Actualment tots aquests camps de conreu han
65
uocatum de Sala. Qui omnes honores siue pos- desaparegut i la zona és totalment boscosa.
sessiones sunt contigui». Totes aquestes pos- Durant l’edat moderna una altra zona del veïnat de
66
sessions afrontaven a orient amb l’honor del mas Verneda on hi havia camps de conreu és a l’entorn
Batlle i amb el mas Oller; a migdia, amb l’honor del de la masia de can Cantallops. Aquesta masia, que
mas Llorenç i amb l’honor del dit mas Oller; a occi- data de finals del segle XVIII, s’ubica al cim de la
dent, amb l’honor del mas Vilallonga i el mas Batlle, serra homònima, dins de la finca del mas Bassets.
i a tramuntana, amb l’honor del mas Oller, el mas Els camps de conreu van ser explotats fins a co-
Rami, el mas Vilallonga i amb la riera de Roca Teua. mençaments del segle XX (1900-1902), moment
Al seu torn, Guillem Ramon, del Castellar de Cassà, en què els últims masovers van abandonar la casa
reconeix tenir per al Ferial de la Seu de Girona l’any i aquesta part de la finca va quedar completament
1317 «quandam magnam tenedonem terre et bos- abandonada. Amb el pas dels anys la zona es va
chi in dicta parrochia in montanea uocata de Capite anar emboscant i no ha estat fins als últims anys
Groso. Et affrontat ab oriente in honore mansi Rami, (2013-2024) que el propietari del mas Bassets ha
a meridie in honore mansi Bajuli, ab occidente in ho- tornat a recuperar els camps i fins i tot ha ampliat
nore mansi Ollarii, a circio in honore mansi Bajuli». 67 la superfície conreada al voltant de la masia i del
La zona més apta per al conreu és, sense cap puig conegut com a «roca Grossa» o «pedra de la
70
mena de dubte, la zona de les Planes d’en Castelló Guineu».
o d’en Marull, un ampli replà orientat d’est a oest
i que s’estén des dels Descàrrecs d’en Castelló i 2.3. Pedreres
d’en Geronès cap a la urbanització dels Refugis de Un altre tipus d’aprofitament que s’ha dut a terme
les Gavarres. en aquesta part del municipi al llarg dels segles ha
Així consta en un capbreu del 1317: estat l’extracció de blocs de pedra, especialment
«Petrus Rami de Caciano et recognouit se tenere de granit, com a material constructiu.
pro dicto Feriali quandam tenedonem terre quam Hi coneixem dues pedreres històriques. Es trac-
habet in loco uocato çes Planes et affrontat ab ta de la pedrera de can Matabous i la de Roca
oriente in camino uocato dez Pont de sa Regina Teua.
et ab occidente et a circio in honore de·n Olm et La primera està situada a 300 metres al nord/nord-
mansi Dalmacii» 68 est de can Matabous, just al costat del camí que es

64. Ens estem referint als masos Batlle, Dauper, Fontalec, Llorenç, Oller, Salom i Serrabona. D’altres masos, com el mas Dalmau,
Guillem Ramon, Rami o Vilallonga, situats en d’altres punts del veïnat de Verneda, també hi tenien terres.
65. Es tracta del nom antic del puig de les Conteses.
66. ACG, Ferial, Calaix 8, plech 10, nº 4, (1317).
67. Ídem.
68. Ídem.
69. Ídem.
70. J. Mundet i X. Niell (en prensa).