Page 121 - Conferencies de l'Arxiu 5

121

9. OBRERISME HISTÒRIC CASSANENC 1

Josep Lluís Òdena Rodríguez

1. PER QUÈ AQUEST ARTICLE? sistema és molt important estimular el consum il·li-
En línies generals cal tenir en compte allò que «la mitat i l’individualisme. En aquest sentit, pretén ge-
història l’escriuen els vencedors». Doncs bé, en nerar la sensació que no hi ha cap altre tipus d’or-
aquest cas, pel que fa al moviment obrer de tradi- ganització socioeconòmica possible i desitjable, i
ció anarquista (que és el primer obrerisme organit- ho fa mitjançant la manca de reflexió, la superfi-
zat a l’Estat espanyol i també el majoritari durant cialitat, la fascinació per la tecnologia «buida» i les
el darrer quart del segle XIX i el primer terç del seves falses sensacions de benestar i, en el camp
segle XX), té una història que s’ha vist eclipsada que ens ocupa, amb la desmemòria i les amnèsies
per uns dobles vencedors «històrics»: el marxis- històriques interessades. A més, quan no s’han di-
me ortodox d’una banda, i el franquisme de l’altra. rectament silenciat, sovint s’ha posat tot l’èmfasi
Dins del bàndol de les esquerres i també dins de en les conseqüències negatives i els «desordres»
la seva tradició acadèmica, la posterior hegemo- provocats per les lluites obreres.
nia marxista i el republicanisme minimitzaren (i mi-
nimitzen) la tradició obrera anarquista i la impor-
tància de les seves organitzacions. Pel que fa a
la dictadura, aquesta ho englobà tot dins del sac
de la «dominación roja» quan, en realitat, caldria
parlar també de «rojinegra», ja que aquests colors,
el roig i el negre, són els colors que identifiquen
les organitzacions anarcosindicalistes, que tingue-
ren un protagonisme molt destacat pel que fa a
les diverses lluites obreres i a la revolució social
desencadenada per l’alçament militar reaccionari
de juliol de 1936.
Als dos vencedors «històrics» cal sumar-ne un ter-
cer, encara ben vigent: el capitalisme. Aquest sis-
tema econòmic, quan actua sense control i sense
cap alternativa real, vol mercadejar amb cadascuna
de les nostres necessitats vitals, físiques i psíqui-
ques, fins a extrems insospitats, per aconseguir
un major enriquiment, totalment desaforat, de molt
poques persones en detriment de la gran majoria Figura 85. Minga Mir (esquerra) i Marieta Nin amb una
de la població mundial, i ho fa amb un cost am- màquina de comptar taps de la fàbrica Figueras del carrer
biental totalment insostenible. Per tant, per aquest Major. Finals del segle XIX. Font: AMCS. Arxiu d’Imatges.

1. Aquest text és el fruit de la conferència que l’autor va impartir a l’auditori de la Sala Galà el 19 d’octubre del 2024.