Page 124 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 124

124





               lià uns anys a Carcassona i acabà dirigint la seva   4. 1909: LA SETMANA TRÀGICA
               pròpia escola laica a Sabadell.                 El detonant dels fets de juliol de 1909, que pos-
               La darrera etapa, entre els anys 1897 i 1936, va su-  teriorment es van anomenar Setmana Tràgica, fou
               posar el triomf de la pràctica sindical. Anà prenent   la protesta contra la mobilització de tropes no vo-
               força la idea que calia assolir un enquadrament de   luntàries, en molts dels casos reservistes casats i
               les masses, amb molta organització per provocar   amb fills, per anar a lluitar al Marroc. Allò que ini-
               tensió real en els conflictes i una pràctica sindical   cialment havia de ser una vaga de protesta contra
               eficaç. A partir del període 1901-1902, aquest nou   la guerra, coordinada per un comitè amb presèn-
               sindicalisme va intentar combinar el pragmatisme   cia d’un anarquista, un socialista i un radical, es
               amb la ideologia revolucionària i això, dins l’àmbit   va descontrolar i esclatà una revolta amb múltiples
               anarquista, també va generar una tensió permanent   focus, la qual, en alguns llocs com Cassà, pren-
               entre els futurs sectors trentista (favorables als sig-  gué un caire revolucionari més organitzat. Cal tenir
               nants del manifest dels Trenta) i faista (partidaris   present que la mobilització militar afectava princi-
               de la Federació Anarquista Ibèrica); dues branques   palment les classes populars, ja que les classes
               que, en part, eren hereves de les «tradicions» teòri-  benestants tenien l’opció d’evitar el servei militar
               ques anarquistes ja esmentades: col·lectivisme i co-  mitjançant el pagament d’un import considerable
               munisme llibertari. Com a fita destacada d’aquesta   de diners, que equivalia aproximadament al sou
               tercera etapa cal tenir en compte que l’any 1910   anual d’un obrer. A la memòria popular restava ben
               es va crear a Barcelona la Confederació Nacional   viva la mobilització de tropes per anar a lluitar a la
               del Treball (CNT), la gran central sindical anarquis-
               ta d’àmbit estatal amb una destacada presència a   guerra de Cuba a finals del segle XIX. Les nefastes
               Catalunya. També a Barcelona, l’any 1888, s’ha-  conseqüències que tingué per a les famílies obre-
               via fundat l’altra gran central sindical de l’època,   res foren molt remarcables, ja que molts soldats
               la Unió General de Treballadors (UGT), de tradició   van morir (sobretot a causa de malalties i de les
               marxista. Pel que fa a Cassà, a inicis del segle XX   males condicions de vida i d’alimentació) i aquells
               trobem referències a la premsa sobre l’existència   que van tornar ferits o malalts no van comptar amb
               d’obrers organitzats, tensions dins de les organit-  el suport de l’Estat per al seu sosteniment i el de
               zacions i una vaga al sector de la construcció. Així,   les respectives famílies. Per aprofundir-hi es pot
               a La Lucha de Girona de l’1 de desembre de 1900,   consultar l’article derivat de la conferència de Lluís
               hi llegim: «Según noticias recibidas en los centros   Costa i Fernández al III Cicle de Conferències a
               oficiales, parece que gran número de trabajadores   l’AMCS: «La guerra de Cuba (1895-1898): el fra-
               de Cassá de la Selva y San Feliu de Guíxols tienen   càs del projecte nacional espanyol. Misèries i an-
               intención de separarse de la Asociación obrera, por   goixes de la societat civil: el cas de Cassà de la
               no estar conformes con el modo de proceder de   Selva». Uns textos breus de l’època apareguts a
               los directores de la misma». El 10 d’abril de 1902   La Lucha de Girona ens parlen de tres cassanencs
               l’Heraldo de Gerona exposa: «La sociedad “Unión   en relació amb el servei militar. El 28 de gener de
               corcho-obrera Cassanense”, ha dirigido a los obre-  1908 hi llegim: «En Cassá de la Selva, ha sido de-
               ros taponeros en especial y a los demás no asocia-  tenido José Casadevall Bou, recluta prófugo del
               dos de los respectivos oficios de la localidad, una
               hoja incitándoles a que se organicen y asocien para
               defender los intereses respectivos de la clase». El
               19 d’abril de 1902 La Opinión de la Provincia de
               Tarragona diu: «Se han declarado en huelga en
               Cassá de la Selva los obreros que trabajan en la
               instalación del gas acetileno, por haber admitido el
               contratista obreros no asociados. Se han adoptado
               precauciones para garantir el orden». Mentre que
               La Lucha de Girona, el mateix dia 19, comenta: «Ha
               quedado resuelta la huelga de los obreros albañi-
               les de Cassá de la Selva, acordándose, después
               de una reunión celebrada con los de San Feliu de
               Guíxols, que el empresario de las obras de canali-
               zación del gas acetileno, pueda tener peones que
               no estén asociados, debiendo estarlo todos los al-
               bañiles que ocupe en las obras».                Figura 86. La càrrega, de Ramon Casas.
   119   120   121   122   123   124   125   126   127   128   129