Page 124 - Conferencies de l'Arxiu 5

124

lià uns anys a Carcassona i acabà dirigint la seva 4. 1909: LA SETMANA TRÀGICA
pròpia escola laica a Sabadell. El detonant dels fets de juliol de 1909, que pos-
La darrera etapa, entre els anys 1897 i 1936, va su- teriorment es van anomenar Setmana Tràgica, fou
posar el triomf de la pràctica sindical. Anà prenent la protesta contra la mobilització de tropes no vo-
força la idea que calia assolir un enquadrament de luntàries, en molts dels casos reservistes casats i
les masses, amb molta organització per provocar amb fills, per anar a lluitar al Marroc. Allò que ini-
tensió real en els conflictes i una pràctica sindical cialment havia de ser una vaga de protesta contra
eficaç. A partir del període 1901-1902, aquest nou la guerra, coordinada per un comitè amb presèn-
sindicalisme va intentar combinar el pragmatisme cia d’un anarquista, un socialista i un radical, es
amb la ideologia revolucionària i això, dins l’àmbit va descontrolar i esclatà una revolta amb múltiples
anarquista, també va generar una tensió permanent focus, la qual, en alguns llocs com Cassà, pren-
entre els futurs sectors trentista (favorables als sig- gué un caire revolucionari més organitzat. Cal tenir
nants del manifest dels Trenta) i faista (partidaris present que la mobilització militar afectava princi-
de la Federació Anarquista Ibèrica); dues branques palment les classes populars, ja que les classes
que, en part, eren hereves de les «tradicions» teòri- benestants tenien l’opció d’evitar el servei militar
ques anarquistes ja esmentades: col·lectivisme i co- mitjançant el pagament d’un import considerable
munisme llibertari. Com a fita destacada d’aquesta de diners, que equivalia aproximadament al sou
tercera etapa cal tenir en compte que l’any 1910 anual d’un obrer. A la memòria popular restava ben
es va crear a Barcelona la Confederació Nacional viva la mobilització de tropes per anar a lluitar a la
del Treball (CNT), la gran central sindical anarquis-
ta d’àmbit estatal amb una destacada presència a guerra de Cuba a finals del segle XIX. Les nefastes
Catalunya. També a Barcelona, l’any 1888, s’ha- conseqüències que tingué per a les famílies obre-
via fundat l’altra gran central sindical de l’època, res foren molt remarcables, ja que molts soldats
la Unió General de Treballadors (UGT), de tradició van morir (sobretot a causa de malalties i de les
marxista. Pel que fa a Cassà, a inicis del segle XX males condicions de vida i d’alimentació) i aquells
trobem referències a la premsa sobre l’existència que van tornar ferits o malalts no van comptar amb
d’obrers organitzats, tensions dins de les organit- el suport de l’Estat per al seu sosteniment i el de
zacions i una vaga al sector de la construcció. Així, les respectives famílies. Per aprofundir-hi es pot
a La Lucha de Girona de l’1 de desembre de 1900, consultar l’article derivat de la conferència de Lluís
hi llegim: «Según noticias recibidas en los centros Costa i Fernández al III Cicle de Conferències a
oficiales, parece que gran número de trabajadores l’AMCS: «La guerra de Cuba (1895-1898): el fra-
de Cassá de la Selva y San Feliu de Guíxols tienen càs del projecte nacional espanyol. Misèries i an-
intención de separarse de la Asociación obrera, por goixes de la societat civil: el cas de Cassà de la
no estar conformes con el modo de proceder de Selva». Uns textos breus de l’època apareguts a
los directores de la misma». El 10 d’abril de 1902 La Lucha de Girona ens parlen de tres cassanencs
l’Heraldo de Gerona exposa: «La sociedad “Unión en relació amb el servei militar. El 28 de gener de
corcho-obrera Cassanense”, ha dirigido a los obre- 1908 hi llegim: «En Cassá de la Selva, ha sido de-
ros taponeros en especial y a los demás no asocia- tenido José Casadevall Bou, recluta prófugo del
dos de los respectivos oficios de la localidad, una
hoja incitándoles a que se organicen y asocien para
defender los intereses respectivos de la clase». El
19 d’abril de 1902 La Opinión de la Provincia de
Tarragona diu: «Se han declarado en huelga en
Cassá de la Selva los obreros que trabajan en la
instalación del gas acetileno, por haber admitido el
contratista obreros no asociados. Se han adoptado
precauciones para garantir el orden». Mentre que
La Lucha de Girona, el mateix dia 19, comenta: «Ha
quedado resuelta la huelga de los obreros albañi-
les de Cassá de la Selva, acordándose, después
de una reunión celebrada con los de San Feliu de
Guíxols, que el empresario de las obras de canali-
zación del gas acetileno, pueda tener peones que
no estén asociados, debiendo estarlo todos los al-
bañiles que ocupe en las obras». Figura 86. La càrrega, de Ramon Casas.