Page 129 - Conferencies de l'Arxiu 5

OBRERISME HISTÒRIC CASSANENC 129

l’alimentació de persones sense recursos: «Visto en la solució del conflicte local, sabem que es van
el oficio de la Sociedad de Obreros Corcho-tapo- fer gestions amb el governador per aconseguir pa-
neros “El Porvenir” fecha 3 del actual, ampliado y tates a bon preu (al llibre d’actes s’especifica que
aclarado por otro del siguiente día, interesando del aquest tubercle era el principal aliment de la dieta
Ayuntamiento se encargue esta semana del sos- de les classes populars), i també que es va deci-
tenimiento de 92 personas pobres, no afectadas dir mantenir la subvenció habitual a les orquestres
por el lock-out, que ellos ha venido sosteniendo que tocaven les sardanes de carnestoltes. El 30 de
por medio de la cocina Económica y en ello no gener de 1920 El Norte de Girona va publicar que,
puede continuar por causa de aquella gran medida finalment, el dilluns 26 a la tarda s’havien reobert
tomada por la Patronal». En aquest sentit, l’Ajun- les fàbriques i els obrers van tornar a la feina, i que
tament acordà entregar al president de El Porvenir a finals d’aquella setmana la situació laboral conti-
600 pessetes, de la consignació per auxilis benè- nuava amb plena regularitat.
fics, per atendre les despeses ocasionades per les
citades persones sense recursos durant aquella
setmana. L’endemà, 8 de gener, el llibre d’actes 6. 1936: L’OBRERISME AL PODER
presenta una sessió extraordinària del ple munici- Joaquim Alvarado, al llibre Industrials i tapers, ex-
pal a petició de les societats obreres, en la qual: posa que pel que fa a la producció i el funciona-
«La Sociedad Obrera Corcho-taponera “El Porve- ment de les fàbriques, l’excepcionalitat de la Gue-
nir”, la de obreros albañiles “La Unión”, “La Unión rra Civil no va comportar, en general, dificultats per
del Bosque”, la de carreteros “La Rueda”, la de a les empreses sureres. Quan es produí la vota-
oficios varios “La Amistad”, la de adornistas “El ció sobre col·lectivitzacions per part dels obrers,
Pabellón”, la de dependientes barberos “La Activi- aquesta no s’aprovà a cap de les empreses del
dad Barberil” y la sección de Cassá de la Selva del
sindicato único de “Elaborar Madera” de Gerona
interesan del Ayuntamiento allegue recursos a su
llamada “Cocina Económica” por carecer de ellos
los obreros a causa de la declaración del lock-out
hecha por los patronos, apoyando de este modo a
los que sufren en estas luchas sociales que conde-
nan al proletariado a perecer por el hambre». Així,
aquesta acta municipal ens permet conèixer l’exis-
tència de diverses societats obreres cassanen-
ques més enllà del món del suro, i també se’n des-
prèn que aquestes societats s’havien organitzat
per donar suport alimentari a les persones sense
recursos, sembla que aplicant a la pràctica allò que
teoritzava el comunisme llibertari: a cadascú se-
gons les seves necessitats, independentment del
treball. A l’acta de la sessió del ple extraordinari del
dia 8 també hi consta que l’Ajuntament va acordar
nomenar una comissió de mediació autònoma for-
mada pel capellà, dos mestres, dos banquers i un
propietari; obrir una subscripció pública entre les
persones amb recursos per atendre les primeres
necessitats dels obrers sense feina, i crear amb
urgència un pressupost extraordinari per cobrir les
necessitats dels obrers en funció de les possibili-
tats de la hisenda municipal. El dia 14 de gener de
1920 el llibre d’actes exposa l’acord per a destinar,
com a auxilis benèfics, 450 pessetes per a les ne-
cessitats de les famílies dels obrers sense feina a
causa del conflicte social. A partir del que recullen Figura 88. Lluís Xena i el seu fill Josep a Caracas (Veneçue-
les actes dels plens municipals posteriors, dels la) amb Carme la parella de Josep i els fills d’ambdós: Ícaro,
dies 21 i 28 de gener de 1920, tenim constància Nereida i Helios. Font: AMCS. Arxiu d’Imatges. Col·lecció
que el governador civil visità Cassà per treballar Rosa Calzada.