Page 130 - Conferencies de l'Arxiu 5

130

sector surer i els seus comitès obrers de control del 18 de desembre de 1936 recull del Sumari del
foren força testimonials, i no en van alterar el fun- Diari Oficial de la Generalitat, pel que fa a Econo-
cionament. Cal tenir present, per exemple, que la mia: «Orden nombrando a José Xena subdelegado
Fàbrica Municipal de Suro, amb contactes comer- especial de este Departamento, en Hospitalet de
cials amb Anglaterra i França, donà beneficis i ocu- Llobregat». La mateixa publicació del POUM, el
pació a molts cassanencs. De fet, es tractava de 6 de març de 1937 exposa que al gran míting de
la Reliable Cork Company municipalitzada, i el seu clausura del Congrés Regional de Sindicats de la
propietari, Joaquim Jubert, que s’havia instal·lat a CNT: «José Xena trató de los Consejos de Econo-
França fugint de la revolució obrera, va col·labo- mía, resaltando que el resurgimiento de una nueva
rar amb l’Ajuntament per facilitar l’exportació dels economía es uno de los problemas más urgentes
productes. Pel que fa a la resta de les col·lectivit- de la clase obrera». Al mateix míting Vicente Pérez
zacions a Cassà, la Causa General conservada a Combina hi va parlar dels sindicats d’indústria, mo-
l’Archivo Histórico Nacional indica que només el dalitat d’organització adoptada per la CNT, i Josep
transport i la construcció hi votaren a favor. Viadiu va exposar que la CNT col·laborava en els
Al llibre d’actes de l’Ajuntament de Cassà veiem organismes de govern perquè la revolució tingués
que Lluís Xena, membre de la CNT, el 20 d’octubre estabilitat i la seguretat de seguir un ritme ascen-
de 1936 esdevingué el president de la Comissió dent. Però la revolució obrera no tingué un ritme
Municipal de Treball, Economia i Obres Públiques. ascendent, sinó que durant la primera meitat de
De manera que Xena, que el febrer de 1919 havia 1937 perdé pistonada, sobretot a partir dels fets
format part de la comissió d’obrers que va inte- de maig de 1937. Així, llegim a La Batalla que a
rrompre el ple municipal per exposar les seves rei- finals de març de 1937 Josep Xena, com a repre-
vindicacions, disset anys més tard passava a for- sentant de la CNT, participà en una entrevista amb
mar part directament del govern de la corporació Tarradellas a causa de la crisi esdevinguda al go-
municipal en representació de l’obrerisme, és dir vern de la Generalitat. Dos mesos després, a finals
que també, dins de la reorganització dels ajunta- de juny, Xena va tornar a assistir a la Generalitat,
ments en el context de la Guerra Civil, l’obrerisme en aquest cas per reunir-se amb el president Com-
panys, durant les consultes per a la formació d’un
anarquista va formalitzar la presa del poder que, de nou govern després dels fets de maig. Pel que fa
fet, ja ostentava des de juliol de 1936 mitjançant
la via revolucionària directa com a resposta al cop a aquesta negociació, Joan Garcia Oliver a El eco
de los pasos diu: «Por su parte, Companys objetó
d’estat contra la república efectuat per una part de la presencia en una Consejería de José Xena, por
l’exèrcit espanyol. tratarse de un activista de la FAI, escasamente co-
Josep Xena, fill de Lluís Xena, fou un dirigent anar- nocido en los medios confederales, a los que de-
quista nascut a Cassà de la Selva a inicis del segle bería representar, con lo que transigió nuestra de-
xx que tingué un paper destacat durant la revolució legación». A finals de 1938 la premsa encara es fa
obrera a l’Hospitalet de Llobregat i al moviment lli- ressò de la presència de Xena en la representació
bertari en general. A partir de 1932 va exercir la de l’obrerisme anarquista. Així, La Voz de Menorca
docència a l’escola racionalista Ferrer i Guàrdia de del dimecres 9 de novembre de 1938, exposa en
l’Hospitalet i va fer difusió d’aquesta pedagogia a referència al míting de clausura del ple nacional del
altres indrets, com podem llegir a La Batalla, publi- moviment llibertari: «El domingo último tuvo lugar
cació del POUM, el 28 d’octubre de 1936: «Torto- un grandioso acto de clausura del pleno nacional
sa. En el Coliseum dio, domingo, su anunciada con- de regionales CNT, FAI y JJLL. Tomaron parte en
ferencia, el culto maestro racionalista, José Xena, el mismo los compañeros J. J Domenech, Serafín
disertando sobre el tema: “L’educació autoritària Aliaga, José Xena y Mariano R. Vázquez. Todos
i l’educació llibertària”. El numeroso público que propugnaron por el fortalecimiento de la unidad
acudió al acto celebró la interesante disertación». antifascista, mantenimiento de una rigurosa políti-
Xena va ser el cap del Comitè de Milícies Antifeixis- ca de guerra y cumplimiento de los acuerdos del
tes de l’Hospitalet, conseller regidor d’Economia pacto CNT - UGT. Resultaron muy aplaudidos».
per la CNT a l’Ajuntament de l’Hospitalet des de En aquell moment l’obrerisme anarquista ja havia
l’octubre de 1936 (com el seu pare a Cassà) i al- perdut la iniciativa revolucionària i el poder militar i
calde en funcions de la mateixa localitat entre el 26 polític estaven en mans del comunisme estalinista.
de desembre de 1936 i el 9 de febrer de 1937. Per De fet, posteriorment, tant Serafín Aliaga com Ma-
tant, veiem que també va assumir responsabilitats riano R. Vázquez foren acusats de col·laborar amb
en la nova organització econòmica impulsada per l’estalinisme. També, en el context del final de la
l’obrerisme anarquista. En aquest sentit, La Batalla batalla de l’Ebre i poques setmanes abans de l’inici