Page 135 - Conferencies de l'Arxiu 5

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 135

dos mestres de riera, per marcar el límit màxim de comprar per un preu just el rec esmentat. Aques-
l’alçada de la resclosa. El jutge i el sotsveguer van tes explicacions no van servir al jutge episcopal,
fixar una multa de 100 sous als tinents del molí de que va condemnar-lo a desfer el rec esmentat i a
Güell i van manar que reduïssin l’altura de la seva pagar les despeses judicials.
resclosa abans d’una setmana. 7 L’any 1321 l’infant Alfons va concedir a Beren-
Certament, els molins sovint generaven conflictes. guer Renall, jurista de Girona, permís per prendre
El 1319 el senyor del castell de Cassà, Guillem Es- «aquam de rivo Ondaris et ipsam aquam per regum
carrer, va concedir una llicència a Bartomeu Para- sive cequiam ducere ad possessiones et honores
des per edificar un molí nou a la riera Verneda, però turris vestre de Guarnallo et ea rigare ac resclau-
calia que uns prohoms del terme —«proborum ho- sas et alia opera ad hec necessaria facere in dicto
11
minum termini predicti castri»— supervisessin els rivo». Cinquanta anys més tard el bisbe va ma-
acords que ell hauria d’establir amb els propietaris nar que investiguessin la causa dels perjudicis que
i els senyors de les terres per on passava el rec, causava una resclosa de pedra situada a prop del
tal com era costum de fer en relació als molins de puig de Pont Fred, a la vora de Girona, que era de
la contrada. De fet, en una data propera, l’abat misser Bernat, el fill de Pere Costa, i també una
8
de Sant Pere de Galligants va donar permís a Ar- altra de fusta, situada a Fornells, propietat de Fran-
nau Cristià i Pere sa Noguera, de Cassà de la Sel- cesc de Gornal. Ambdues rescloses, situades «in
va, per deixar passar un rec pel mig de terres de rivo Undaris, in quo habent decursum rivuli vocati
senyoria del monestir —i que limitaven amb les de Gotarra, Benaula, Riudevila, Boenton, Gravalosa»,
Bartomeu Parades, esmentat abans—, a canvi de generaven molts danys a les terres situades a prop
mitja quartera de blat per compensar les tasques «quia ex obstaculo ipsarum resclausarum dicti rivi
perdudes i 40 sous. qui antea decrebant in profundum fuerunt altiatus
9
En alguns casos, els que es discutien pel molí eren et terris arenosis repleti ob quod aque et arene
els senyors. A Campllong, el 1324, els diversos rivorum replenereunt et replent terras et posses-
senyors eclesiàstics amb dominis al terme —el siones circumstantes, que solebant conresari et
expletari et diu est et etiam de presenti sunt infruc-
cabiscol i el paborde de Novembre de la seu, els tifere et inculte». Així, els propietaris útils de les
12
abats de Sant Pere de Galligants i de Santa Maria terres no n’obtenien benefici i els senyors directes
d’Amer i el paborde de l’Almoina del Pa— van po- no en rebien ni tasques, ni delmes, ni primícies, ni
sar-se d’acord per denunciar al jutge episcopal el altres drets. Per això, demanaren enderrocar les
cavaller Pere Berenguer Estruç per haver construït dites rescloses a canvi d’un preu per a llurs amos,
un molí a la parròquia i un rec que passava per te- que haurien de pagar entre tots els que se’n bene-
rres sota llur domini directe, la qual cosa afectava ficiarien.
els seus ingressos i al cabiscol pel delme. Van
10
demanar que calia «claudi et rasari et instantum
pristinum reduci» les possessions de terra per on 2. LA CURA I EL MANTENIMENT DE LES
passava el rec. Pere Berenguer, al seu torn, va res- MOTES DELS RIUS I RIERES
pondre que el molí era en terres del seu alou, que El manteniment de la terra fèrtil i l’escòrrec de les
les terres per on passava el rec eren alous lliures aigües de pluja eren dos objectius que tots els pa-
d’alguns pagesos de Campllong que havien treba- gesos pretenien assolir i que sabien com fer-ho. El
llat voluntàriament en el rec i que ell s’havia ofert a 1319, a Vilobí d’Onyar, Pere Oliveres va intercan-

7. ACBE (Arxiu Comarcal del Baix Empordà), fons patrimonial Vancells Fina, pergamí sense numerar (1336.04.10), cf. E. mallorquí.
«Molins pagesos en temps feudals: els molins dels termes de Sant Sadurní i Cruïlles (Baix Empordà) als segles xiii i xiv», Estudis
d’Història Agrària, núm. 24, 2012, p. 222-223 i apèndix.
8. «Juxta morem consuetum aliorum molendinorum de convicinio nostro», cf. ADG (Arxiu Diocesà de Girona), Testaments i
causes pies, pergamí núm. 54 (1319.09.16); mallorquí, «Molins...», p. 222; E. mallorquí, Una visita particular. Cassà de la Selva,
1320, Cassà de la Selva: Ajuntament, 2021, p. 103-105.
9. ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 13 (c. 1320).
10. ACG (Arxiu Capitular de Girona), Dignitats, pergamí núm. 314 (1324.08.14).
11. ADG, Almoina, pergamí núm. 4016 (1321.12.07); cf. R. prior, «El pont Estret de Girona», Revista de Girona, 300, 2022, p.
46-52.
12. ADG, Lletres, vol. U-66, f. 79r (1371.03.11).